"Avi, et trauré d'aquí" és la darrera obra que podreu trobar a la Sala Atrium. Aquesta proposta està basada en el llibre i la història de Joan Pinyol, un professor de llengua i literatura catalanes. De cop, per una casualitat de la vida, descobreix a través de la revista Sàpiens que el seu avi, mort empresonat després de la Guerra Civil, en realitat no reposava en un cementiri de Lleida. Havia estat traslladat al Valle de los Caídos sense informar-ne ningú. Això el porta a emprendre una aventura de la qual ens farà partícips i en què descobrirem que el seu cas no és pas anecdòtic, sinó que va ser el de milers de catalans i catalanes. Aquesta paradoxa aberrant és feridora, però també esdevé un crit de tants familiars, activistes i associacions que només desitgen que els cossos dels seus éssers estimats siguin traslladats a les seves localitats d'origen. Una història de memòria i dignitat que posa al descobert una de les ferides encara obertes de la Guerra Civil La prop...

"Innocència i desig" ens parla dels nens robats durant el franquisme, però també en els anys posteriors, durant la Transició. Aquest fenomen, malauradament molt més ampli del que la societat pensa, ens farà reflexionar i ens impactarà a través d'una història punyent que seguirem de prop, amb un format proper al teatre documental. Coneixerem la història d'Avelina ( Montse Esteve ), una dona que vol escoltar de primera mà el testimoni de Lola ( Mont Plans ), una dona ja gran que, des de la seva militància comunista, va lluitar en la clandestinitat durant la Guerra Civil. Així, descobrirem com la lluita de Lola per retrobar el seu fill, arrabassat durant la seva estada a la presó, serà el detonant d'una història encara més gran. També descobrirem que Avelina amaga molt més del que sembla i que té no poques coses en comú amb Lola, tal com anirem veient al llarg de la representació. A més, trobarem la figura d'Eduardo, un advocat que intenta ajudar totes dues mentr...

Partint del manuscrit del surrealista "judici" que es va fer a Margarida de Rugall al segle XVI, condemnada per bruixeria, "Evidències evidents de bruixeria" ens transporta a l'esperpent... però també a la tristesa. I és que resulta inevitable connectar amb els centenars de dones que van patir aleshores situacions semblants. Tanmateix, tot plegat no quedarà aquí, sinó que també trobarem una altra història, connectada amb l'anterior, ambientada en l'actualitat. Veure com determinats comportaments actuals no estan pas tan allunyats dels que hi havia fa cinc segles ens impactarà, ens farà riure i també ens entristirà. I és que encara avui dia trobem actituds masclistes, homòfobes (bé, de fet, en aquest cas en particular, lesbòfobes), etc. Tot plegat ens recorda, de tu a tu, com encara hem de suportar les cadenes del patriarcat, malgrat que les formes i els temps hagin canviat. Queralt Riera signa un text sublim que connecta amb talent cinc segles de violènc...

A "Palabra de perro" trobem una obra que va més enllà de ser una simple adaptació d'"El coloquio de los perros" de Miguel de Cervantes, per endinsar-se en un nou món contemporani i amb nombroses diferències, de la mà de Juan Mayorga, un dels dramaturgs vius més importants del nostre país. Així, podrem seguir de ben a prop Cipión i Berganza, dos gossos que han adquirit la capacitat de parlar. Un d'ells explicarà a l'altre les diverses aventures que ha viscut amb tot un seguit d'estrafolaris amos, mentre que, finalment, descobrirem una sorpresa amagada. Gràcies a les seves punyents converses, ens sorprendrà descobrir des de quina perspectiva analitzen el comportament humà, alhora que ens confronten com a espectadors. En aquest projecte, dirigit per Rakel Camacho, trobarem un repartiment format per Cecilia Solaguren (Cipión), Jorge Kent (diversos personatges) i Jimmy Castro (Berganza), entre els quals destaca aquest últim gràcies a un gran desplegament ...

"Júlia - 15 anys més tard" és una proposta original pel que fa al format i que parteix de "La senyoreta Júlia", d'August Strindberg del 1888.  Aquesta adaptació, dirigida amb habilitat per Christiane Jatahy, recupera la versió que es va poder veure fa 15 anys i ens hi torna a apropar, amb dos intèrprets a escena d'enorme nivell, com són Moha Amazian i Júlia Genís, que, per cert, estan absolutament espectaculars. Però també amb projeccions cinematogràfiques que conviuen amb l'acció teatral. Algunes, ben poques, són gravades prèviament, mentre que la majoria es van enregistrant en rigorós directe, com si estiguéssim assistint al plató on es roda una popular pel·lícula o sèrie. Aquest recurs, ja vist en altres ocasions al teatre, resulta enormement impactant, especialment per al públic que no l'hagi experimentat mai. Tanmateix, hi va haver una sèrie de problemes tècnics durant la funció a la qual vaig assistir (o, si més no, si formaven part del muntatg...

El 2016 ja vaig poder veure "Panorama des del pont" al Teatre Romea i ja llavors em va impressionar. La proposta d'enguany, que trobem ara al Teatre Goya, uns deu anys després, és ben diferent, però igualment atractiva. Ens retrobem amb aquest clàssic d'Arthur Miller, d'una qualitat enorme i que a mi personalment em va impactar, ara amb una adaptació espectacular de Sílvia Munt. En aquesta versió, com en l'original, ens traslladarem al Nova York dels anys cinquanta, on coneixerem una família d'origen italià. Veurem com l'amor paternal d'un tiet que té a càrrec seu la seva neboda mou mars i muntanyes... i com tot roman en una aparent felicitat fins que l'arribada de dos familiars que emigren il·legalment des d'Itàlia ho capgira tot. David Selvas signa un Eddie memorable, amb una interpretació que es converteix en un dels grans atractius del muntatge  La producció compta amb un repartiment extraordinari en què destaca, i molt, David Selvas. N...

"Lo de Jaume I" és un musical català que sap riure's de la nostra història pasada i futura... parodiar-la, tot fent una profunda crítica al nacionalisme o, més ben dit, al feixisme i a la dreta, sigui catalana o d'arreu. La proposta ens presenta com a protagonista una dirigent política catalana ben particular, amb unes marcades tendències dictatorials que la portaran a convertir-se en la temuda líder de Catalunya. Aquesta voldrà tenir descendència amb el mateix Jaume I, i una troballa ben singular li permetrà, suposadament, assolir aquesta fita. Tot plegat, però, es precipitarà i donarà lloc a una sèrie d'esbojarrats fet amb conseqüències enormement divertides. Una comèdia musical esbojarrada que parodia la història de Catalunya amb ironia i una crítica directa al feixisme i a l'autoritarisme  En aquest còmic muntatge trobarem unes cançons precioses, de les quals és responsable Marc Sambola i que podrem gaudir en rigorós directe gràcies als tres intèrprets (Ar...

"Morning Sun" és una obra preciosa dirigida per Pau Roca, a qui, per cert, és una pena no poder gaudir com a actor en aquesta ocasió. El text és del prolífic dramaturg (i músic) Simon Stephens i es va estrenar el 2021 al Manhattan Theatre Club. Una peça tendra que ens mostra les vicissituds de la vida, en el sentit que no tot són flors i violes, però tampoc és patiment nu i cru. Fa especial èmfasi en la vida de la nostra protagonista, una mare sola, en com serà per a ella tenir una filla, la relació amb el seu pare i la seva mare, el sentiment de pèrdua o els desenganys familiars i amorosos. Tot plegat ens permet transitar, ni que sigui de passada, per la Nova York dels seixanta fins a l'actualitat... Una mirada tendra i vitalista a les llums i ombres de l'existència, amb tres grans actrius que donen vida a un univers ple d'emocions Les tres protagonistes, Míriam Iscla, Anna Güell i Raquel Ferri, entomen diferents personatges i ho fan amb una habilitat digna de de...

"Bons i dolents" és la nova producció que podem trobar al Teatre Condal, liderada per Joel Joan, no només com a protagonista, sinó també com a autor del text. És innegable que sap, i molt bé, què vol el públic, i així ho acrediten els seus nombrosos èxits, començant per "Kràmpack" i "Plats bruts"... i arribant fins a la recent "Escape Room 2", de la qual també tenim una pel·lícula actualment a la cartellera (com ja va passar amb la primera entrega). En aquesta bona producció trobem un text senzill, que repeteix alguns clixés típics, però que funciona, i molt bé, gràcies, en bona part, al paper que entoma Joel Joan com a Ricard. Un personatge amb alguns possibles paral·lelismes amb el mateix actor, portats fins a l'extrem de convertir-lo gairebé en una caricatura d'ell mateix. I aquí cal reconèixer-li la capacitat de riure's d'un mateix, donant vida a un personatge enormement divertit que aconsegueix captivar el públic. Tot un ence...

"Lorca's Indómitas" és una proposta de la prestigiosa companyia Atalaya (Premi Nacional de Teatre 2018) que aterra enguany a Catalunya, concretament al Teatre Romea. Aquesta creació, basada en diferents poemes de Federico García Lorca i adaptada per Juana Casado i Ricardo Iniesta (que també n'assumeixen la direcció), ens ofereix una posada en escena propera, íntima i austera. La poesia de Lorca pren forma damunt l'escenari del Teatre Romea amb una proposta propera, íntima i centrada en l'univers femení del poeta D'aquesta manera, hi trobem tres intèrprets polifacètiques (Lidia Mauduit, Bea Ortega i Paula Rubio) recitant alguns dels cèlebres versos de l'incommensurable Lorca, a més de cantar en directe en diversos moments. Tot plegat amanit amb unes projeccions un xic desconcertants i amb l'ús d'unes senzilles taules que les actrius van disposant de maneres diferents, dotant el muntatge d'un cert dinamisme i una bona sensació de moviment. En...

"No es pot saber" és un musical jove, desenfrenat, divertit però reivindicatiu, que ens mostra una Barcelona de la Transició (precària, repressiva i conservadora, especialment pel que fa als drets LGBTIQ+) sacsejada per la sida i l'homofòbia. De fet, seguirem una història familiar en què descobrirem les experiències individuals i col·lectives dels seus joves integrants, a cavall entre aquella Barcelona de principis dels vuitanta i l'actualitat. El muntatge, en si mateix, és tot un goig, ja que els membres de la companyia, malgrat la seva joventut, ens ofereixen una proposta de gran qualitat, amb unes peces musicals elaborades i interpretades amb talent per un repartiment nombrós i amb empenta. També cal destacar el gran treball de caracterització dels personatges, especialment el vestuari i el maquillatge a càrrec d'Ana Sabina. Amb una combinació d'humor, música i reivindicació, el muntatge ens transporta a la Barcelona dels vuitanta, una ciutat marcada per le...

"Tendrament" és una proposta d'autoficció de la mà de Judit Colomer i Pau Vinyals que podrem trobar enguany al Teatre Akadèmia. A través d'aquesta creació, tots dos intèrprets ens mostraran la seva particular relació de parella des d'una mirada còmica, però també profunda. D'aquesta manera, és molt probable que ens vegem reflectits en algunes de les situacions que s'hi aborden, com les dinàmiques de convivència, els canvis que es produeixen arran de tenir un fill o l'espai que ocupa la feina dins de la llar. La taula i la cadira esdevenen també dos elements clau del muntatge. Judit Colomer, que al llarg de la seva carrera com a escenògrafa havia procurat evitar aquests objectes, els atorga aquí un paper central. I és que, en el fons, no són ells mateixos una taula i una cadira? Dos mobles essencials de qualsevol casa que, d'alguna manera, esdevenen un reflex del seu vincle amorós. Aquest paral·lelisme és un dels eixos de l'obra, en què aquests ...

"L'òpera de tres rals" (Die Dreigroschenoper), estrenada el 1928, és una obra de Bertolt Brecht, amb música de Kurt Weill, que alhora adapta "L'òpera del captaire", de John Gay. Enguany, amb motiu del 50è aniversari del Festival Grec, podrem gaudir d'aquesta òpera de gran format, que torna a escena al Teatre Lliure de Montjuïc. Així, veurem com, a través de la història protagonitzada per Nao Albet, que encarna un Macheath ben pintoresc, es desplega una crítica ferotge al capitalisme, com ja passava en l'original. Mac "el Navalla", un criminal extravagant i sense principis, pretén casar-se amb Polly Peachum. Això desencadenarà una guerra amb el pare de la noia, que controla una mena d'"empresa" de captaires i farà tot el possible perquè empresonin i executin el nostre antiheroi. Però el cap de la policia, Tiger Brown, amic de Mac, intentarà impedir-ho per tots els mitjans. Cal dir que podreu gaudir de diferents temes musicals, ...

"El Cadell" és una absoluta joia que podreu trobar al Teatre Nacional de Catalunya.  En aquest cas, Josep Maria Miró, amb una magnífica trajectòria, n'és l'autor i director. Hi trobarem un repartiment esplèndid que combina joventut i veterania, però amb un denominador comú: el talent. En la proposta que ens ocupa, ens situem a la Catalunya rural, en una època llunyana i indeterminada, però coneguda per tots nosaltres... Un temps en què tot gira al voltant de l'hereu. La peça, però, no s'atura aquí i posa el focus en tots el que l'envolten: mares, germanes, tietes i un altre personatge amb ànima pròpia (i fins i tot consciència), com és la mateixa casa pairal on transcorre l'acció, que esdevé un nexe vital entre les diferents històries per les quals anirem navegant en ordre cronològic. Així, veurem diferències generacionals prou importants, com evolucionen els nostres malaguanyats personatges, quines són les seves misèries i, en definitiva, el patiment ...