"Lo de Jaume I" és un musical català que sap riure's de la nostra història pasada i futura... parodiar-la, tot fent una profunda crítica al nacionalisme o, més ben dit, al feixisme i a la dreta, sigui catalana o d'arreu. La proposta ens presenta com a protagonista una dirigent política catalana ben particular, amb unes marcades tendències dictatorials que la portaran a convertir-se en la temuda líder de Catalunya. Aquesta voldrà tenir descendència amb el mateix Jaume I, i una troballa ben singular li permetrà, suposadament, assolir aquesta fita. Tot plegat, però, es precipitarà i donarà lloc a una sèrie d'esbojarrats fet amb conseqüències enormement divertides. Una comèdia musical esbojarrada que parodia la història de Catalunya amb ironia i una crítica directa al feixisme i a l'autoritarisme  En aquest còmic muntatge trobarem unes cançons precioses, de les quals és responsable Marc Sambola i que podrem gaudir en rigorós directe gràcies als tres intèrprets (Ar...

"Morning Sun" és una obra preciosa dirigida per Pau Roca, a qui, per cert, és una pena no poder gaudir com a actor en aquesta ocasió. El text és del prolífic dramaturg (i músic) Simon Stephens i es va estrenar el 2021 al Manhattan Theatre Club. Una peça tendra que ens mostra les vicissituds de la vida, en el sentit que no tot són flors i violes, però tampoc és patiment nu i cru. Fa especial èmfasi en la vida de la nostra protagonista, una mare sola, en com serà per a ella tenir una filla, la relació amb el seu pare i la seva mare, el sentiment de pèrdua o els desenganys familiars i amorosos. Tot plegat ens permet transitar, ni que sigui de passada, per la Nova York dels seixanta fins a l'actualitat... Una mirada tendra i vitalista a les llums i ombres de l'existència, amb tres grans actrius que donen vida a un univers ple d'emocions Les tres protagonistes, Míriam Iscla, Anna Güell i Raquel Ferri, entomen diferents personatges i ho fan amb una habilitat digna de de...

"Bons i dolents" és la nova producció que podem trobar al Teatre Condal, liderada per Joel Joan, no només com a protagonista, sinó també com a autor del text. És innegable que sap, i molt bé, què vol el públic, i així ho acrediten els seus nombrosos èxits, començant per "Kràmpack" i "Plats bruts"... i arribant fins a la recent "Escape Room 2", de la qual també tenim una pel·lícula actualment a la cartellera (com ja va passar amb la primera entrega). En aquesta bona producció trobem un text senzill, que repeteix alguns clixés típics, però que funciona, i molt bé, gràcies, en bona part, al paper que entoma Joel Joan com a Ricard. Un personatge amb alguns possibles paral·lelismes amb el mateix actor, portats fins a l'extrem de convertir-lo gairebé en una caricatura d'ell mateix. I aquí cal reconèixer-li la capacitat de riure's d'un mateix, donant vida a un personatge enormement divertit que aconsegueix captivar el públic. Tot un ence...

"Lorca's Indómitas" és una proposta de la prestigiosa companyia Atalaya (Premi Nacional de Teatre 2018) que aterra enguany a Catalunya, concretament al Teatre Romea. Aquesta creació, basada en diferents poemes de Federico García Lorca i adaptada per Juana Casado i Ricardo Iniesta (que també n'assumeixen la direcció), ens ofereix una posada en escena propera, íntima i austera. La poesia de Lorca pren forma damunt l'escenari del Teatre Romea amb una proposta propera, íntima i centrada en l'univers femení del poeta D'aquesta manera, hi trobem tres intèrprets polifacètiques (Lidia Mauduit, Bea Ortega i Paula Rubio) recitant alguns dels cèlebres versos de l'incommensurable Lorca, a més de cantar en directe en diversos moments. Tot plegat amanit amb unes projeccions un xic desconcertants i amb l'ús d'unes senzilles taules que les actrius van disposant de maneres diferents, dotant el muntatge d'un cert dinamisme i una bona sensació de moviment. En...

"No es pot saber" és un musical jove, desenfrenat, divertit però reivindicatiu, que ens mostra una Barcelona de la Transició (precària, repressiva i conservadora, especialment pel que fa als drets LGBTIQ+) sacsejada per la sida i l'homofòbia. De fet, seguirem una història familiar en què descobrirem les experiències individuals i col·lectives dels seus joves integrants, a cavall entre aquella Barcelona de principis dels vuitanta i l'actualitat. El muntatge, en si mateix, és tot un goig, ja que els membres de la companyia, malgrat la seva joventut, ens ofereixen una proposta de gran qualitat, amb unes peces musicals elaborades i interpretades amb talent per un repartiment nombrós i amb empenta. També cal destacar el gran treball de caracterització dels personatges, especialment el vestuari i el maquillatge a càrrec d'Ana Sabina. Amb una combinació d'humor, música i reivindicació, el muntatge ens transporta a la Barcelona dels vuitanta, una ciutat marcada per le...

"Tendrament" és una proposta d'autoficció de la mà de Judit Colomer i Pau Vinyals que podrem trobar enguany al Teatre Akadèmia. A través d'aquesta creació, tots dos intèrprets ens mostraran la seva particular relació de parella des d'una mirada còmica, però també profunda. D'aquesta manera, és molt probable que ens vegem reflectits en algunes de les situacions que s'hi aborden, com les dinàmiques de convivència, els canvis que es produeixen arran de tenir un fill o l'espai que ocupa la feina dins de la llar. La taula i la cadira esdevenen també dos elements clau del muntatge. Judit Colomer, que al llarg de la seva carrera com a escenògrafa havia procurat evitar aquests objectes, els atorga aquí un paper central. I és que, en el fons, no són ells mateixos una taula i una cadira? Dos mobles essencials de qualsevol casa que, d'alguna manera, esdevenen un reflex del seu vincle amorós. Aquest paral·lelisme és un dels eixos de l'obra, en què aquests ...

"L'òpera de tres rals" (Die Dreigroschenoper), estrenada el 1928, és una obra de Bertolt Brecht, amb música de Kurt Weill, que alhora adapta "L'òpera del captaire", de John Gay. Enguany, amb motiu del 50è aniversari del Festival Grec, podrem gaudir d'aquesta òpera de gran format, que torna a escena al Teatre Lliure de Montjuïc. Així, veurem com, a través de la història protagonitzada per Nao Albet, que encarna un Macheath ben pintoresc, es desplega una crítica ferotge al capitalisme, com ja passava en l'original. Mac "el Navalla", un criminal extravagant i sense principis, pretén casar-se amb Polly Peachum. Això desencadenarà una guerra amb el pare de la noia, que controla una mena d'"empresa" de captaires i farà tot el possible perquè empresonin i executin el nostre antiheroi. Però el cap de la policia, Tiger Brown, amic de Mac, intentarà impedir-ho per tots els mitjans. Cal dir que podreu gaudir de diferents temes musicals, ...

"El Cadell" és una absoluta joia que podreu trobar al Teatre Nacional de Catalunya.  En aquest cas, Josep Maria Miró, amb una magnífica trajectòria, n'és l'autor i director. Hi trobarem un repartiment esplèndid que combina joventut i veterania, però amb un denominador comú: el talent. En la proposta que ens ocupa, ens situem a la Catalunya rural, en una època llunyana i indeterminada, però coneguda per tots nosaltres... Un temps en què tot gira al voltant de l'hereu. La peça, però, no s'atura aquí i posa el focus en tots el que l'envolten: mares, germanes, tietes i un altre personatge amb ànima pròpia (i fins i tot consciència), com és la mateixa casa pairal on transcorre l'acció, que esdevé un nexe vital entre les diferents històries per les quals anirem navegant en ordre cronològic. Així, veurem diferències generacionals prou importants, com evolucionen els nostres malaguanyats personatges, quines són les seves misèries i, en definitiva, el patiment ...

"Consulta familiar" és una comèdia musical plena de divertits embolics que podreu veure a El Maldà. En aquesta esbojarrada i ardent proposta trobem un repartiment amb gran química: Núria Cuyàs com una rígida psicòloga especialitzada en aspectes sexoafectius, amb uns quants problemes personals precisament d'aquesta índole; Laura Pau, una jove i atractiva pacient amb una problemàtica ben singular, i Annabel Totusaus, que dona vida a una dona forta, pràctica i sense complexos, amb molts secrets que anirem descobrint. Totes tres quedaran lligades pel destí a mesura que avança la peça, amb més d'un embolic pel camí. Al cap i a la fi, el sexe i la manera com l'entenem, tant a nivell individual com col·lectiu, són l'eix principal sobre el qual gira l'espectacle. També hi tenen un paper important les cançons (tant de bo n'hi hagués més), que defensen les tres intèrprets. Una comèdia musical esbojarrada que barreja sexe, teràpia i secrets amb un ritme àgil i un...

"Ella i màquina" és una sofisticada, punyent i àcida proposta que ens presenta "Ella", la nostra magnífica protagonista (a estones, gairebé una heroïna), amb qui connectarem ràpidament. Una dona, mare, treballadora i amiga, un xic sobrepassada per la realitat que li ha tocat viure: un marit estúpid i heterobàsic, un fill adolescent engreït i egoista que ha tret el pitjor del pare, una filla confosa que no toca de peus a terra i que té més retrets que gratitud, un cap que, amb l'excusa de la crisi, la vol escanyar encara més laboralment, una amiga que només pensa en ella... En definitiva, un panorama gens plaent. Tanmateix, gràcies a "Màquina" (no en revelaré gaire per evitar fer espòilers, tot i que el muntatge dona pistes només començar), se li presentarà l'oportunitat de canviar-ho tot. Una dona desbordada per una realitat hostil troba en "Màquina" la possibilitat inesperada de capgirar una vida que sembla haver-se girat completament en...

"Què és un cadàver?" és l'obra que enceta la temporada del Teatre Eòlia i ho fa amb un format difícil i que, a vegades, costa al gran públic: el teatre documental. En aquest cas, posa el focus en la guerra i els genocidis. Tanmateix, la proposta és dinàmica i no busca deixar tocat el públic ni que aquest surti preocupat o trist pel panorama... ans al contrari, ja que ens porta cap a un final molt ben trenat i visualment impactant gràcies al fum i a la llum, que creen un efecte espectacular, gairebé hipnòtic. També hi contribueix l'àudio de tancament de l'àvia d'una de les protagonistes, en positiu, que ens empeny cap a un final comunitari. Un final, tot sigui dit, on gaudir plegats d'una trobada en germanor (amb dues petites sorpreses), mentre es comenta l'obra. El repartiment, format per Marta Margarit i Xesco Palacín, es mostra proper i convincent amb el públic i ens acompanya en aquest viatge ben particular. L'inici, un xic participatiu, persona...

"53 domingos" és la popular proposta que ens presenta Cesc Gay, una divertida i simpàtica comèdia de la qual també s'ha fet una adaptació cinematogràfica disponible a Netflix (interpretada per Javier Cámara, Carmen Machi, Javier Gutiérrez i Alexandra Jiménez). El muntatge, que ja es va poder veure al Teatre Romea el 2020, aterra ara al Teatre Condal (també del Grup Focus) per fer-nos riure amb la particular relació que mantenen tres germans molt diferents. Aquests s'hauran de reunir, malgrat les seves reticències i dificultats, per parlar (sense barallar-se, tasca gens fàcil) sobre què fer amb el seu pare, ja gran, que viu sol i que comença a tenir dificultats importants per espavilar-se tot sol. En la versió d'enguany, que posa les relacions familiars al centre, trobarem el televisiu humorista Julián López, molt ben acompanyat per Pepa Charro, Xavi Mira i Candela Serrat. Tots plegats conformen un equip que ens farà somriure amb la seva feina. La proposta de Cesc ...

"Bartleby" ens apropa el cèlebre text de Herman Melville a la Sala Atrium. Aquest monòleg és una adaptació del clàssic de 1853 "Bartleby, l'escrivent", dirigida amb encert per Llàtzer Garcia, i constitueix una de les propostes destacades d'aquesta nova temporada que tot just arrenca. És una joia veure el talentós actor Albert Prat interpretant amb tanta veritat l'advocat protagonista establert a Nova York, que ens narra aquesta història, així com el mateix Bartleby, un peculiar escrivent contractat per ell. Els problemes del nostre protagonista començaran quan, de cop, Bartleby adopti una actitud passiva davant els encàrrecs que rep i els refusi amb un simple "preferiria no fer-ho", icònic i pràcticament contagiós. Hi ha una particularitat que cal destacar, i és que els monòlegs, a vegades, poden resultar feixucs, però no és el cas. El dinamisme, els canvis entre els diferents personatges que interpreta Prat i el moviment escènic, molt treballa...

La "Primera llei de Newton" de La Villarroel ens desplaça a un institut de "Màxima Complexitat", és a dir, a un centre educatiu ubicat a la perifèria i amb un entorn complicat, per dir-ho d'alguna manera, on veurem com, arran d'un premi atorgat al centre, la directora (Mònica) i un dels mestres (Adri) organitzaran i prepararan un vídeo que realitzarà la cosina d'aquest (Blanca), una "influencer". Paral·lelament, veurem com un alumne amb dificultats (Izan) està pendent d'obtenir el títol de l'ESO i poder així fitxar per un club de futbol semiprofessional... però la seva escassa dedicació, entre d'altres factors, farà que no sigui pas quelcom fàcil d'assolir. Totes dues històries, connectades entre si, ens faran riure amb un humor àcid i intel·ligent, però també reflexionar. Cal destacar també el text d'Eu Manzanares: divertit, però sense quedar-se només en la superfície. Amb converses punyents (i divertides) que sovint es con...