A "Un poyo rojo", estem davant d’una comèdia sense text, de teatre físic, on la dansa contemporània, però alhora (i de manera inesperada) l’humor, són els protagonistes. A escena hi trobarem dos ballarins argentins, Alfonso Barón i Luciano Rosso, que ens mostraran un espectacle que se situa en el que aparentment és el vestidor d’un gimnàs. Tanmateix, saltarem a altres parts d'aquest mateix espai figurat i veurem tot de propostes diferents relacionades amb aquesta temàtica. És a dir, presenciem combats de boxa, arts marcials i altres esports de contacte, així com diferents entrenaments físics... però alhora mirades còmplices que es troben, ja que l'amor hi és present. En aquest original espectacle, als intèrprets no els cal la paraula per transmetre no només bellesa en els seus virtuosos moviments tècnics de dansa, sinó humor a dojo amb els diferents gags d’aquest simpàtic muntatge per a tots els públics. És, sens dubte, la part més vistosa de l’espectacle quan, a trav...

Aquesta producció conjunta de l’International Theater Amsterdam i el Teatre Nacional de Catalunya arriba a casa nostra, només fins diumenge, per mostrar-nos una magnífica i acurada adaptació de la polèmica novel·la homònima de 1956, "L’habitació d’en Giovanni". L'autor, James Baldwin, nascut a Harlem, va ser un virtuós pioner. Malauradament, va ser doblement discriminat per ser negre i gai. Així, en aquesta fidel adaptació, seguirem de ben a prop la vida de David, un nord-americà que es trobarà sol gaudint del París d’aleshores mentre espera resposta sobre la seva proposició de matrimoni a Hella, que és a Espanya de viatge, tot reflexionant i gaudint, per què no dir-ho. Tot, però, farà un gir radical en la vida del nostre protagonista quan conegui, en un bar d’ambient, Giovanni, un atractiu cambrer italià... i veurem com l’homofòbia del protagonista, però també el masclisme imperant en aquella societat, impacten en tot plegat. La utilització de l’aigua i el fum, complemen...

Aquesta particular versió "noir" de "Pinocchio", que arriba al Teatre Akadèmia, ens presenta un relat original que se surt completament de l'habitual. És innegable la seva capacitat de sorprendre i colpejar l'espectador, prenent camins inesperats gràcies a la seva mirada particular. Estem davant d'una adaptació de "Les aventures de Pinotxo", de Carlo Collodi, escrita fa gairebé 150 anys, que en el seu origen presentava un final enormement tràgic i inesperat (que no té res a veure amb l'endolcit relat presentat per Disney). Així, veurem (amb una certa dosi de teatre de l'absurd, humor negre i fina poètica) quin serà el viatge de Pinocchio i la relació complicada amb el seu pare (i creador, en definitiva), Geppetto, un pobre home (en tots els sentits), colpejat reiteradament per una vida difícil. Caminarem amb ell, tot seguint la seva peculiar aventura, on descobrirà que el món és cruel i imprevisible. També comprendrem la seva figura, no...

"Vània" ("Vanya" en l'original) aterra a Barcelona, al Teatre Romea, després d’impressionar amb la interpretació d’Andrew Scott. ¿Serà capaç Joel Joan de tenir èxit en aquest enorme repte interpretatiu, on ha de representar fins a vuit personatges diferents? Cal dir que estem davant d'una nova adaptació del majúscul clàssic d'Anton Txékhov, "L'oncle Vània" (1896), adaptada el 2023 per Simon Stephens, el mundialment representat dramaturg anglès responsable de "El curiós incident del gos a mitjanit", entre d'altres. Penso que no seran pocs els que pensin que aquesta proposta arriscada i sorprenent que entoma Joel Joan, el polèmic actor, pot sobrepassar-lo. Però jo, personalment, trobo que el seu treball actoral, allunyat del seu registre habitual en la comèdia, és superb. Posar-se un espectacle com aquest a les espatlles i tirar-lo endavant no ha de ser pas cosa fàcil, i ell afronta aquest desafiament sense necessitat, però amb ...

"En la mesura de l'impossible", que es pot veure al Teatre La Biblioteca, dibuixa de manera brillant com treballadors humanitaris d'ONG fan quelcom inesperat i, com indica el nom, gairebé impossible per ajudar la resta en indrets en guerra. Aquesta aproximació la fa des de la tangent; és a dir, no ho enfoca com si es tractés d'una superproducció de Hollywood en què estiguéssim davant de gent que, de manera desinteressada, arrisquen la vida en diferents missions per finalment tenir èxit i "rescatar" els més desfavorits. Ben al contrari, ho fa des de la crueltat de la realitat, des del saber que sovint no poden fer gaire i que moltes vegades fracassen en el sentit que no aconsegueixen salvar les persones o tenir èxit en la seva escomesa.  La posada en escena és intencionadament crua i seca, en la línia del que es presenta.  Així, al principi ens trobarem davant d'un documental més aviat feixuc, projectat durant uns vint minuts com a introducció, que aj...

La sala Flyhard acull ‘El Grill’, una sitcom catalana. Aquesta simpàtica comèdia recorda, en certa manera, "Kràmpack", l'obra de teatre que va ser l'origen de "Plats Bruts". Hi trobem una parella que, amb humor, ens presenta problemes que poden resultar familiars a bona part de les parelles urbanes actuals. És a dir, veurem com conviuen amb qüestions tan presents avui com el lloguer i la gentrificació que s'està produint a Barcelona, les dificultats per trobar feina o les típiques discussions de parella. Tot plegat configura una quotidianitat força recognoscible per a una determinada generació que viu a Barcelona. De sobte, però, tot es precipitarà arran de l'arribada d'un grill a casa seva, fet prou estrany, perquè estem parlant d'un piset a la zona de Gràcia. Veurem tot seguit com aquest inesperat fet desencadena tota una sèrie de divertides conseqüències que faran d'aquesta entranyable comèdia una proposta molt entretinguda. Trobarem a...

Teatre immersiu per denunciar una realitat tan actual com inquietant: amb "NUAº", La Villarroel presenta un muntatge petit en format però enorme en denúncia social. Aquest presenta algunes particularitats significatives pel que fa a la posada en escena. Així, trobarem, per exemple, que una part del públic seurà al mateix escenari, a banda i banda, i també que aquests mateixos espectadors tindran uns sobres. Aquests serviran perquè el públic digui una frase en un moment determinat de l'obra. Tot i que aquestes particularitats poden semblar pròpies del teatre participatiu, en realitat es limiten a aquests dos elements testimonials, de manera que no estem parlant d’una gran interacció amb el públic. També hi haurà dues persones que seuran a banda i banda de l’actriu en iniciar l’obra i que tindran un paper una mica més rellevant, ja que hauran de respondre sí o no a les preguntes que ella els faci. Tot plegat, però, no és especialment rellevant, ja que aquí el focus es posa ...

"Ànima", un musical d’essència de Broadway fet a Catalunya.  Un muntatge de gran format que ja es va poder veure al Teatre Nacional de Catalunya i que ara torna, afortunadament, al Teatre Tívoli.   El fet que una producció d'aquesta magnitud torni és tot un encert, ja que permetrà que un públic nombrós en torni a gaudir.  En aquesta bonica història veurem l'època daurada dels estudis de Walt Disney, quan tot just començaven a agafar una enorme volada a finals dels anys trenta, i ho farem de la mà de la nostra protagonista, una noia que, empesa pel somni americà, deixa enrere la seva ciutat, els familiars, els amics i el negoci familiar (una sabateria) per provar sort com a animadora a Hollywood. Un musical màgic que ens demostra que des de Catalunya també es poden alçar muntatges de gran volada Tanmateix, en aquella època, aquesta era una feina d'homes i, malgrat que posseeix una habilitat innegable amb el llapis, trobarà tota una sèrie de dificultats per assolir ...

"Goodbye Europe. Lost Words": una proposta escènica críptica i literària que, entre simbolisme i crítica al capitalisme contemporani, arriba al Teatre Tantarantana. El text eminentment literari de Davide Carnevali, per la seva naturalesa, fa que estiguem davant d'un projecte d'enorme dificultat tècnica pel que fa a la seva execució. Tanmateix, davant d'aquest repte escènic gairebé titànic, el repartiment, conformat per Alba Vinton, Ton Vieira i Martí Atance, aconsegueix un resultat satisfactori. Per a mi, poder trobar un nou treball a escena de la jove directora Alba Collado és una gran notícia després del seu treball magnífic a " Lizzie. El musical ", una d'aquelles joies que, amb els anys, la gent no oblida pas. Ara, però, el canvi de registre és radical. La paraula és la protagonista en aquesta proposta intencionadament críptica i repetitiva, que ens presenta tres situacions connectades hàbilment entre si. El problema, a parer meu, és que el que e...

Del desconcert personal neix un mosaic d’històries que s’entrellacen: El Heartbreak Hotel acull "Snorkel", la proposta d’Albert Boronat que oscil·la amb intel·ligència entre el costumisme més cru i una delicada arquitectura narrativa. No és pas fàcil el que fa: mostrar-nos primer una història aspra, grollerament costumista fins i tot, per després colpejar-nos amb un conjunt fi, d'enorme bellesa i transcendentalitat, salpebrat hàbilment amb humor per tal de no semblar pretensiós. Aquest contrast, realitzat amb tota la voluntat i intenció, descol·loca i és una de les habilitats (de les moltes d'aquest talentós autor). Així trobarem, en la línia que ja vam poder veure en la també remarcable " Una casa en la montaña " (on Albert Boronat, Javier Beltrán i Sergi Torrecilla ja compartien escenari), el mateix joc d’encreuament d’històries. Per una banda, la del mateix autor, que, arran d'una depressió i de sentir buidor, decideix fer una escapada a la ruralitat....

Margaret d’Anjou, la lloba que Shakespeare va deixar al marge: El Teatre Nacional de Catalunya acull La reina lloba, una producció que revisita la Guerra de les Dues Roses amb força escènica. Així trobarem la protagonista d'aquesta obra, Margaret d'Anjou, és a dir, la reina lloba, un personatge real que va existir fa uns sis-cents anys i que apareixia, en segon terme, a les obres "Enric VI" i "Ricard III" de William Shakespeare. És amb aquest difícil exercici dramatúrgic que ens proposa Pau Carrió, autor i director alhora, que la trobarem com a baluard i protagonista absoluta de l'espectacle. Una dona a la qual els seus enemics descrivien com a ambiciosa, cruel, manipuladora i bel·licosa. I qui podria entomar aquest enèrgic i carismàtic personatge femení amb prou garanties? Doncs Maria Rodríguez Soto, que ja fa molt temps que ens regala el seu talent sobre els escenaris (i també a la pantalla gran). Ho fa, de fet, molt ben acompanyada per un repartiment ...

Goldoni amb ritme i elegància: A El Maldà, "L’estiueig" desplega una energia viva i esbojarrada. Aquesta divertida comèdia és una adaptació d'Adrià Aubert i Carla Coll de la "trilogia de la vil·legiatura" (1761) de Carlo Goldoni. De fet, aquest terme vol dir passar l’estiu fora de la ciutat, així que aquí ja rau una bona pista del que trobarem a escena. Així, veurem com pocs dies abans de l'inici de l'estiu diferents personatges de la noblesa de l'època preparen com serà la celebració de l'estiu a la casa de camp d'una reputada família que organitza un popular bany, entre altres entreteniments. Descobrirem també les diferents històries que es creuen entre els personatges: un noble ofegat pels seus deutes que intenta eixugar-los a través d'un matrimoni, el servei tant d'uns com d'altres amb les seves preocupacions pròpies, els conflictes familiars que es despleguen entre pares, germans i pretendents, i altres trames que s'entre...

Ibsen revisitat amb una Nora que s’allibera d’una casa que s’esquerda: A la Sala Atrium, Nora abandona la "Casa de nines" per convertir-se en veu pròpia. Aquesta adaptació de la popularíssima obra homònima de Henrik Ibsen (1879) aterra a la Sala Atrium. De fet, va ser aquí mateix, però fa uns deu anys, que vaig poder veure la superba "Nora", també de Raimon Molins. Tanmateix, aquesta que ens ocupa ara s’allunya considerablement de l’original, amb canvis substancials que li atorguen una nova mirada a l’obra. Així, trobarem un espectacle, com ja sabeu, sobre la burgesia escandinava de llavors, que va ser molt polèmic en el seu moment, ja que qüestionava la figura del matrimoni, així com el paper de la dona en la vida familiar. De fet, seguirem el personatge de Nora, una dona que viu en una aparent felicitat conjugal, gaudint d’una gran vitalitat, però que amaga en realitat un secret que la persegueix i amenaça d’esguerrar-ho tot… I també un marit que l’ofega metafòric...

Humor incòmode davant l’ombra persistent de la cancel·lació: A la Sala Versus Glòries, "Ni en broma" explora els límits d’un humor sota sospita. En aquest espectacle es percep ràpidament la mà de Xavi Morató, acostumat a la sàtira i a la crítica social, com es pot apreciar en el seu treball com a guionista a la revista "El Jueves". El text és provocador i no té cap intenció d’agradar a tothom. De fet, Morató ja havia participat anteriorment en la magnífica " Amor a mort ", una obra de registre ben diferent. En aquest espectacle trobem dos personatges contraposats: un monologuista amb un humor basat en clixés que avui generen rebuig i que es mou en els límits del que és acceptable en l’espai públic, sobre el qual planeja l’ombra de la cancel·lació; i una política d’esquerres que aposta per una nova manera de fer política, suposadament més transparent. Tots dos es troben de manera fortuïta i acabaran unint els seus camins arran de la suspensió recent del seu...