"El fill" ("Sonen"), que es pot veure al Teatre Lliure, és una adaptació de l'obra de 1997 del prolífic escriptor i dramaturg noruec Jon Olav Fosse, àmpliament reconegut i guardonat el 2023 amb el Nobel de Literatura. Aquesta breu peça, d'una hora de durada, compleix aquella màxima de menys és més. Malgrat els nombrosos silencis i les repeticions en uns diàlegs escassos, això no impedeix presenciar com la tensió va creixent progressivament. Veiem un matrimoni que viu en una zona deprimida, on s'ha arribat a un punt en què només queda un veí: la gent ha anat morint i els joves han marxat perquè no hi tenen gaire a fer. Així, durant la nit, aquesta foscor que tot ho engoleix els trasbalsa; a això s'hi suma el fet de no saber res del seu fill des de fa mesos, amb la consegüent por. Tanmateix, tot es trenca sobtadament arran d'una visita inesperada que ho capgira tot. Què queda quan tot s’apaga i es buida, quan les paraules ja no arriben? L'escen...

"La meitat de l'ànima" és una adaptació de la novel·la homònima escrita l'any 2003 per Carme Riera, guardonada amb el Premi de Sant Jordi. Aquesta adaptació teatral d'enguany, que podem veure a la Sala Atrium, és a càrrec de Ramon Simó i Magda Puyo. De fet, aquesta última també n'és la directora. Pel que fa al repartiment, trobem Antònia Jaume i Mercè Arànega, aquesta segona, el gran reclam de la proposta. Hi descobrim, com en el llibre, una voluntat de fer creure, d'una banda, que tot allò que se'ns presenta forma part d'una investigació de la protagonista i, de l'altra, gràcies a una acurada documentació històrica, com ficció i realitat es barregen de manera indistingible. De fet, en el tram final, les dues figures en escena s'adrecen al públic per demanar ajuda per resoldre l'enigma, que resta obert i ple d'interrogants. Un relat que combina investigació personal i context històric en la reconstrucció dels fets de la novel·la de ...

"El firmament" ("The Welkin") és una adaptació de la guardonada dramaturga i guionista britànica Lucy Kirkwood, estrenada el 2020. Enguany, la proposta que podem veure al Teatre Nacional de Catalunya, és una adaptació de Gara Roda Cendra, que també dirigeix l'espectacle (i n'ha fet la traducció).  En aquest espectacle, ambientat en el segle XVIII i concretament en la ruralitat, trobarem com arran d'un brutal assassinat, una dona és condemnada a mort i el jutge conformarà un jurat format per dotze dones per establir si l'acusada està embarassada o no. Dit fet, no és menor, ja que li permetria ajornar l'execució.  El repartiment, conformat per un nombre destacat de referents femenins en el teatre català, és una immillorable oportunitat de veure una obra en clau femenina i feminista. En aquesta es destil·len importants temes com la justícia, la classe social, la maternitat, la violència, el poder heteropatriarcal i la democràcia.  Cal dir que les ac...

"Un paradís a la frontera" ha estat seleccionada en la quarta edició de la iniciativa "Visionaris" del Teatre Tantarantana, que constitueix una oportunitat d'or per a joves companyies de mostrar els seus projectes de nova creació. En aquest cas en particular, seguirem la història d'una prostituta, protagonista d'aquest monòleg, una treballadora d'un macroprostíbul de la Jonquera. Així, arran d'una amenaça de bomba i del posterior desallotjament, veurem el seu testimoni davant d'un mosso d'esquadra amb el qual descobrirem què l'uneix, per dir-ho d'alguna manera. Cal dir que la il·luminació de Juli Palacios Pla és especialment adient i, gràcies a un mirall, així com a una òptima utilització del fum, és capaç de crear una atmosfera obscura i fins i tot sinistra que, acompanyada per un acurat espai sonor d'Artur Canadell Castelo, ajuda a ambientar el projecte. L'escenografia, austera i en absoluta sintonia, simula una carreter...

"ABRAKADABRA" és una simpàtica i divertida comèdia andorrana amb un ampli repartiment que parteix d'una premissa interessant. Així, ben aviat veurem com la Roser, una entranyable àvia, en saber que li ha tocat un dècim de loteria, truca als seus fills visiblement emocionada i atabalada; tanmateix, aquest excés d'emoció li acabarà provocant un tràgic desenllaç. Els fills, que reaccionen de manera desigual (alegria pel dècim premiat, però també tristesa per la pèrdua de l'àvia), intentaran trobar la butlleta guanyadora al seu domicili, però sense gaire èxit. A partir d'aquí, es desencadenarà tota una sèrie de situacions encaminades a localitzar-la, i veurem desfilar pel pis una peculiar pitonissa-contable (sí, sí, tal com sona) d'origen suposadament soviètic, que s'oferirà a ajudar, no pas de manera desinteressada. També hi haurà altres girs inesperats, com l'aparició de la dona de fer feines, que també tenia cura de l'àvia, amb una revelació que...

"Camino a la Meca" és una adaptació de Claudio Tolcachir, que també n'és el director, de l'obra original del 1984 d'Athol Fugard. Cal recordar que aquest autor va guanyar un Òscar a la millor pel·lícula estrangera pel guió del film "Tsotsi" l'any 2005. Així, veurem davant nostre com la Helen, una excèntrica escultora que viu envoltada de les seves extravagants creacions orientades cap a la Meca, afronta la vellesa. A poc a poc, anirem comprenent la seva complexa relació amb els membres de la seva comunitat, en plena Sud-àfrica de l'apartheid. En aquest context, l'abrupta visita d'Elsa (amb qui descobrirem quin vincle manté), així com la posterior arribada del pastor Marius, que provocarà una certa confrontació, esdevenen elements clau del que es presenta a escena. Aquesta peça, inspirada en la figura real de Helen Martins i de la qual es va fer una versió cinematogràfica el 1997, va ser en el seu moment guardonada amb el New York Drama Cr...

 "Una bufetada temps" és una comèdia interessant i divertida dirigida i escrita amb talent per Marta Buchaca. El text, tremendament efectiu i vistós, amaga nombrosos girs i més complexitat de la que aparentment sembla. D’aquesta manera, ens fa transitar d’un posicionament a un altre (educació d’abans versus educació actual) al llarg de tota la funció, amb habilitat i sense revelar totes les cartes d’entrada. El punt de partida és plenament actual. Avis i pares d’un alumne de 8 anys d’una escola moderna, basada en pedagogies actives i metodologies innovadores que situen l’infant al centre, són citats a una reunió amb el director, un fet gens habitual. Tot, però, es desencadena arran d’un incident que es desvela més endavant. A partir d’aquí, s’estableix un debat constant sobre quin és el millor model educatiu: el d’abans, fonamentat en la disciplina i l’aprenentatge memorístic, o l’actual, centrat en l’interès de l’alumne i en la gestió de les emocions. Tot plegat podria sembl...

No eren poques les ganes que tenia de tornar a veure Els Marquesets amb la seva nova producció. La veritat és que, després de l'impactant èxit amb " Exquisit " (2024), en tenia moltes, de ganes de més. Tanmateix, era plenament conscient que, en la seva primera incursió al teatre de text de nova creació, obtenir un resultat tan bo podria acabar jugant en contra seva, ja que les expectatives serien desproporcionades. En aquest sentit, em puc quedar tranquil: "Big Fake" és un espectacle notable i sorprenent (malgrat que, tot sigui dit, no arriba al nivell d'"Exquisit", que deixava una sensació més completa... però això no li resta mèrit). Una altra vegada ens trobem davant d'una proposta que, analitzada en els seus diferents elements, sobresurt, i que en el conjunt global també funciona amb solidesa. Ara bé, hi ha un canvi radical respecte a l'anterior pel que fa a la temàtica. Ens situem davant d'una peça existencialista que aborda la vid...

Nao Albet i Marcel Borràs, una de les duples escèniques més innovadores i talentoses del panorama català, ens presenten el seu darrer espectacle, "Els Estunmen". Aquí, la pirueta és encara més difícil que en treballs anteriors, ja que la proposta esdevé un conglomerat colossal complicat de definir, protagonitzat per especialistes d’escenes d’acció, cantants d'òpera, la formació orquestral del Gran Teatre del Liceu i uns efectes especials d'allò més impactants. Aquesta barreja, a priori difícil d’encaixar, suposaria un repte majúscul per a la majoria de creadors escènics del país, però no pas per a ells. El resultat, tremendament efectista, és altament espectacular. Tanmateix, la dimensió interpretativa, precisament pels peculiars protagonistes d’aquesta història, se’n ressent, ja que les seves aptituds són destacables, però no necessàriament en aquest àmbit. En aquest sentit, és una llàstima no veure més en acció Marcel Borràs, amb un paper gairebé testimonial, o Nao ...

"Escenes d'una separació" és el nou projecte de la companyia El Eje, que pren com a punt de partida Secrets d'un matrimoni (Scener ur ett äktenskap), una minisèrie de 1973 del cineasta suec Ingmar Bergman, de la qual posteriorment es va fer una versió cinematogràfica. Aquesta encertada adaptació d’Eva Pauné, de caràcter contemporani, posa al centre dues dones, parella des de fa anys, que viuen a Barcelona i inicien els tràmits per adoptar, tot revisitant l’original de Bergman des d’una nova mirada. De fet, cal dir que es projecten fragments originals d’aquesta història de Johan i Marianne, que funcionen com a contrapunt del que viuen les nostres protagonistes. Així, veurem com una parella consolidada, la Joana i l’Alba, es va desfent a poc a poc, com el degoteig d’una aixeta que no acaba de tancar, fins a la seva desintegració. Tot plegat culmina en un retrobament final que guarda algunes sorpreses (i reflexions). Cal destacar que el muntatge és una autèntica delícia,...

“Com eliminar l’olor de lleixiu de les mans” és una proposta d’Ana Palomo (multiplicada) que ens parla de com tres netejadores d’hotel pateixen, en el seu dia a dia, unes condicions laborals terribles i intenten tirar endavant com bonament poden, amb lesions, angoixa, etcètera. El fet de posar el focus en aquestes treballadores constitueix el punt fort de l’espectacle, prenent-les com a protagonistes, ja que, de segur, això no passa gaire sovint, malgrat que hi ha molt suc a treure, a més d’un gran poder social i reivindicatiu al darrere, que s’aprofita en aquesta peça. El ritme és frenètic i crispat, potser massa, pel meu gust, per la manera com es desenvolupen els fets. Així, veurem com, arran d’un succés inesperat, la vida de totes tres es trasbalsarà per complet i hauran de prendre una decisió difícil. En aquest espectacle de petit format podrem veure les tres joves intèrprets, Ana Palomo, Laura Herranz i Ana Paula Glo, tirant endavant el muntatge amb molta entrega; una proposta mo...

El Heartbreak Hotel Teatre presenta una excel·lent iniciativa on Palestina se situa en primera línia i, sens dubte, contribueix amb el seu granet de sorra a visibilitzar i denunciar el genocidi que pateix per part d’Israel. Així, s'han programat diferents activitats, entre les quals destaca aquesta obra anomenada "Retorn a Haifa". En la proposta comptem amb un repartiment estel·lar liderat per Ariadna Gil, tot un referent del teatre i un veritable goig poder-la gaudir tan a prop en aquesta particular sala de proximitat.  A partir de la novel·la homònima de Ghassan Kanafani, escriptor, periodista i activista assassinat l’any 1972 pels serveis secrets israelians del Mossad (en un cotxe bomba), descobrim la història d’un jove matrimoni que va haver de fugir precipitadament l’any 1948, durant la Nakba ("catàstrofe" en àrab), que va propiciar la sobtada i violenta ocupació israeliana (amb 700.000 palestins desplaçats, convertits en refugiats), deixant enrere, de mane...

"El Tercer Codi" és una obra modesta, però amb una gran feina al darrere, que ens presenta una història molt elaborada al voltant d’un pacient amb esquizofrènia ingressat en una institució privada per rebre tractament. Això ens permet submergir-nos en el seu dia a dia i, sobretot, en allò més interessant de la proposta: veure-ho també des de la seva mirada. De fet, aquest treball gairebé de camp s’ha documentat a partir del testimoni de diversos pacients. Encarna Laguna (que també dirigeix amb talent) construeix així un relat interessant i sòlid en què seguim de molt a prop el protagonista: una persona brillant, d’una gran intel·ligència i sensibilitat, que pateix esquizofrènia i que no es resigna a ser tractat com una cosa. Sobre ell plana l’ombra d’una possible operació, que rebutja però també el pes d’una medicació excessiva que, segons ell, l’anul·la. Per això lluitarà per no renunciar ni a la seva identitat ni a la seva memòria, gràcies a la col·laboració de la seva idea...

"Memorias de Adriano", que es pot veure al Teatre Romea, adapta el llibre homònim de Marguerite Yourcenar, considerat una de les novel·les històriques més importants del segle XX. Així, en aquesta proposta, on Lluís Homar és sens dubte el gran reclam, ens endinsarem en la figura de l’emperador romà Adrià i ens posarem dins del seu cap en aquesta mena de memòries adreçades a qui serà el seu successor, Marc Aureli. La particularitat d’aquest muntatge, dirigit per Beatriz Jaén i amb dramatúrgia de Brenda Escobedo, és la seva clara intencionalitat contemporània. D’aquesta manera, malgrat que se segueixi de manera força fidel allò que planteja el relat, el que trobem a escena és una mirada actual sobre el material original. Veurem, en aquest sentit, el despatx d’un líder polític, on càmeres i assessors són presents de manera constant, sota la mirada cansada d’un Adrià envellit i malalt. Tot aquest entorn, però, té un paper absolutament secundari, ja que aquests elements apareixen ...