"Per amor (Un pacte d'honor)" és una obra dirigida i escrita per Eu Manzanares que sorgeix arran d'una proposta de la Cia Amalgama, i que ens llança diferents preguntes mentre ens fa repensar com ens relacionem en societat, especialment com establim vincles afectius i quin encaix hi trobem en consonància amb el que pensem i el que diem. Així, veurem com dues persones que comencen una relació sexoafectiva es plantegen casar-se perquè ell (en Mateo, de Xile) pugui quedar-se al nostre país, ja que se li esgota el temps i les opcions: el seu permís de residència arriba al límit i, davant la impossibilitat de prorrogar-lo, per exemple, per raó d'estudis, en no disposar de diners i treballar en precari, no sembla tenir gaires alternatives més enllà d'aquesta o marxar. Ella, la Sandra, en voler-lo ajudar, però també en voler mantenir aquest vincle, s'hi ofereix. Tot plegat, però, malgrat que inicialment només havia de ser un muntatge amb una modesta "cerimòn...

"Las amargas lágrimas de Petra von Kant" és una adaptació de Rakel Camacho de l'obra original de 1971 de Rainer Werner Fassbinder, que un any després en va fer una versió cinematogràfica amb enorme èxit. En aquesta seguim una etapa de la vida de Petra von Kant, una dissenyadora de moda d'èxit establerta a Alemanya que, malgrat la seva trajectòria professional i un caràcter fortament dominant, viu immersa en un cert aïllament emocional i una profunda buidor. La seva vida, a més, farà un gir de 180 graus quan conegui Karin Thimm, de qui s'enamorarà intensament i amb qui iniciarà una relació turmentosa. També coneixerem la seva assistenta muda, Marlene, i arribarem a entendre quin és el vincle que les uneix: sempre present a l'ombra, manté amb Petra una relació estranya de dominació, fins al punt que aquesta la tracta gairebé com una serventa en un sistema quasi feudal. El muntatge exposa relacions d'amor i de poder, i mostra com aquesta desigualtat pot deriv...

El Maldà acull una proposta diferent de l'habitual, "Inútil (un cactus i altres desastres)", que ens mostra com es pot parlar de la depressió, l'ansietat, la síndrome de la impostora i altres afeccions psicològiques des de la proximitat, la llum i, sobretot, la bellesa musical d'un concert que esdevé el fil conductor de la funció. És gràcies a aquest projecte tan personal que ens apropem a la protagonista, però també arribem a comprendre què hi ha al darrere de les diverses malalties mentals d'una manera pedagògica i vitalista. I, per què no dir-ho, amb unes cançons realment precioses, especialment l'última, que amb la seva sensibilitat ens arriba al cor. Aquest particular i harmoniós viatge el fem amb un repartiment format per Claudia Nogués, Pau Oliver i Anila Padrós, que ens acompanya amb unes interpretacions versemblants i properes, capaces de fer-nos oblidar que som en un teatre. La ficció ens atrapa fins al punt d'integrar-nos, gairebé com un més...

"El fill" ("Sonen"), que es pot veure al Teatre Lliure, és una adaptació de l'obra de 1997 del prolífic escriptor i dramaturg noruec Jon Olav Fosse, àmpliament reconegut i guardonat el 2023 amb el Nobel de Literatura. Aquesta breu peça, d'una hora de durada, compleix aquella màxima de menys és més. Malgrat els nombrosos silencis i les repeticions en uns diàlegs escassos, això no impedeix presenciar com la tensió va creixent progressivament. Veiem un matrimoni que viu en una zona deprimida, on s'ha arribat a un punt en què només queda un veí: la gent ha anat morint i els joves han marxat perquè no hi tenen gaire a fer. Així, durant la nit, aquesta foscor que tot ho engoleix els trasbalsa; a això s'hi suma el fet de no saber res del seu fill des de fa mesos, amb la consegüent por. Tanmateix, tot es trenca sobtadament arran d'una visita inesperada que ho capgira tot. Què queda quan tot s’apaga i es buida, quan les paraules ja no arriben? L'escen...

"La meitat de l'ànima" és una adaptació de la novel·la homònima escrita l'any 2003 per Carme Riera, guardonada amb el Premi de Sant Jordi. Aquesta adaptació teatral d'enguany, que podem veure a la Sala Atrium, és a càrrec de Ramon Simó i Magda Puyo. De fet, aquesta última també n'és la directora. Pel que fa al repartiment, trobem Antònia Jaume i Mercè Arànega, aquesta segona, el gran reclam de la proposta. Hi descobrim, com en el llibre, una voluntat de fer creure, d'una banda, que tot allò que se'ns presenta forma part d'una investigació de la protagonista i, de l'altra, gràcies a una acurada documentació històrica, com ficció i realitat es barregen de manera indistingible. De fet, en el tram final, les dues figures en escena s'adrecen al públic per demanar ajuda per resoldre l'enigma, que resta obert i ple d'interrogants. Un relat que combina investigació personal i context històric en la reconstrucció dels fets de la novel·la de ...

"El firmament" ("The Welkin") és una adaptació de la guardonada dramaturga i guionista britànica Lucy Kirkwood, estrenada el 2020. Enguany, la proposta que podem veure al Teatre Nacional de Catalunya, és una adaptació de Gara Roda Cendra, que també dirigeix l'espectacle (i n'ha fet la traducció).  En aquest espectacle, ambientat en el segle XVIII i concretament en la ruralitat, trobarem com arran d'un brutal assassinat, una dona és condemnada a mort i el jutge conformarà un jurat format per dotze dones per establir si l'acusada està embarassada o no. Dit fet, no és menor, ja que li permetria ajornar l'execució.  El repartiment, conformat per un nombre destacat de referents femenins en el teatre català, és una immillorable oportunitat de veure una obra en clau femenina i feminista. En aquesta es destil·len importants temes com la justícia, la classe social, la maternitat, la violència, el poder heteropatriarcal i la democràcia.  Cal dir que les ac...

"Un paradís a la frontera" ha estat seleccionada en la quarta edició de la iniciativa "Visionaris" del Teatre Tantarantana, que constitueix una oportunitat d'or per a joves companyies de mostrar els seus projectes de nova creació. En aquest cas en particular, seguirem la història d'una prostituta, protagonista d'aquest monòleg, una treballadora d'un macroprostíbul de la Jonquera. Així, arran d'una amenaça de bomba i del posterior desallotjament, veurem el seu testimoni davant d'un mosso d'esquadra amb el qual descobrirem què l'uneix, per dir-ho d'alguna manera. Cal dir que la il·luminació de Juli Palacios Pla és especialment adient i, gràcies a un mirall, així com a una òptima utilització del fum, és capaç de crear una atmosfera obscura i fins i tot sinistra que, acompanyada per un acurat espai sonor d'Artur Canadell Castelo, ajuda a ambientar el projecte. L'escenografia, austera i en absoluta sintonia, simula una carreter...

"ABRAKADABRA" és una simpàtica i divertida comèdia andorrana amb un ampli repartiment que parteix d'una premissa interessant. Així, ben aviat veurem com la Roser, una entranyable àvia, en saber que li ha tocat un dècim de loteria, truca als seus fills visiblement emocionada i atabalada; tanmateix, aquest excés d'emoció li acabarà provocant un tràgic desenllaç. Els fills, que reaccionen de manera desigual (alegria pel dècim premiat, però també tristesa per la pèrdua de l'àvia), intentaran trobar la butlleta guanyadora al seu domicili, però sense gaire èxit. A partir d'aquí, es desencadenarà tota una sèrie de situacions encaminades a localitzar-la, i veurem desfilar pel pis una peculiar pitonissa-contable (sí, sí, tal com sona) d'origen suposadament soviètic, que s'oferirà a ajudar, no pas de manera desinteressada. També hi haurà altres girs inesperats, com l'aparició de la dona de fer feines, que també tenia cura de l'àvia, amb una revelació que...

"Camino a la Meca" és una adaptació de Claudio Tolcachir, que també n'és el director, de l'obra original del 1984 d'Athol Fugard. Cal recordar que aquest autor va guanyar un Òscar a la millor pel·lícula estrangera pel guió del film "Tsotsi" l'any 2005. Així, veurem davant nostre com la Helen, una excèntrica escultora que viu envoltada de les seves extravagants creacions orientades cap a la Meca, afronta la vellesa. A poc a poc, anirem comprenent la seva complexa relació amb els membres de la seva comunitat, en plena Sud-àfrica de l'apartheid. En aquest context, l'abrupta visita d'Elsa (amb qui descobrirem quin vincle manté), així com la posterior arribada del pastor Marius, que provocarà una certa confrontació, esdevenen elements clau del que es presenta a escena. Aquesta peça, inspirada en la figura real de Helen Martins i de la qual es va fer una versió cinematogràfica el 1997, va ser en el seu moment guardonada amb el New York Drama Cr...

 "Una bufetada temps" és una comèdia interessant i divertida dirigida i escrita amb talent per Marta Buchaca. El text, tremendament efectiu i vistós, amaga nombrosos girs i més complexitat de la que aparentment sembla. D’aquesta manera, ens fa transitar d’un posicionament a un altre (educació d’abans versus educació actual) al llarg de tota la funció, amb habilitat i sense revelar totes les cartes d’entrada. El punt de partida és plenament actual. Avis i pares d’un alumne de 8 anys d’una escola moderna, basada en pedagogies actives i metodologies innovadores que situen l’infant al centre, són citats a una reunió amb el director, un fet gens habitual. Tot, però, es desencadena arran d’un incident que es desvela més endavant. A partir d’aquí, s’estableix un debat constant sobre quin és el millor model educatiu: el d’abans, fonamentat en la disciplina i l’aprenentatge memorístic, o l’actual, centrat en l’interès de l’alumne i en la gestió de les emocions. Tot plegat podria sembl...

No eren poques les ganes que tenia de tornar a veure Els Marquesets amb la seva nova producció. La veritat és que, després de l'impactant èxit amb " Exquisit " (2024), en tenia moltes, de ganes de més. Tanmateix, era plenament conscient que, en la seva primera incursió al teatre de text de nova creació, obtenir un resultat tan bo podria acabar jugant en contra seva, ja que les expectatives serien desproporcionades. En aquest sentit, em puc quedar tranquil: "Big Fake" és un espectacle notable i sorprenent (malgrat que, tot sigui dit, no arriba al nivell d'"Exquisit", que deixava una sensació més completa... però això no li resta mèrit). Una altra vegada ens trobem davant d'una proposta que, analitzada en els seus diferents elements, sobresurt, i que en el conjunt global també funciona amb solidesa. Ara bé, hi ha un canvi radical respecte a l'anterior pel que fa a la temàtica. Ens situem davant d'una peça existencialista que aborda la vid...

Nao Albet i Marcel Borràs, una de les duples escèniques més innovadores i talentoses del panorama català, ens presenten el seu darrer espectacle, "Els Estunmen". Aquí, la pirueta és encara més difícil que en treballs anteriors, ja que la proposta esdevé un conglomerat colossal complicat de definir, protagonitzat per especialistes d’escenes d’acció, cantants d'òpera, la formació orquestral del Gran Teatre del Liceu i uns efectes especials d'allò més impactants. Aquesta barreja, a priori difícil d’encaixar, suposaria un repte majúscul per a la majoria de creadors escènics del país, però no pas per a ells. El resultat, tremendament efectista, és altament espectacular. Tanmateix, la dimensió interpretativa, precisament pels peculiars protagonistes d’aquesta història, se’n ressent, ja que les seves aptituds són destacables, però no necessàriament en aquest àmbit. En aquest sentit, és una llàstima no veure més en acció Marcel Borràs, amb un paper gairebé testimonial, o Nao ...

"Escenes d'una separació" és el nou projecte de la companyia El Eje, que pren com a punt de partida Secrets d'un matrimoni (Scener ur ett äktenskap), una minisèrie de 1973 del cineasta suec Ingmar Bergman, de la qual posteriorment es va fer una versió cinematogràfica. Aquesta encertada adaptació d’Eva Pauné, de caràcter contemporani, posa al centre dues dones, parella des de fa anys, que viuen a Barcelona i inicien els tràmits per adoptar, tot revisitant l’original de Bergman des d’una nova mirada. De fet, cal dir que es projecten fragments originals d’aquesta història de Johan i Marianne, que funcionen com a contrapunt del que viuen les nostres protagonistes. Així, veurem com una parella consolidada, la Joana i l’Alba, es va desfent a poc a poc, com el degoteig d’una aixeta que no acaba de tancar, fins a la seva desintegració. Tot plegat culmina en un retrobament final que guarda algunes sorpreses (i reflexions). Cal destacar que el muntatge és una autèntica delícia,...

“Com eliminar l’olor de lleixiu de les mans” és una proposta d’Ana Palomo (multiplicada) que ens parla de com tres netejadores d’hotel pateixen, en el seu dia a dia, unes condicions laborals terribles i intenten tirar endavant com bonament poden, amb lesions, angoixa, etcètera. El fet de posar el focus en aquestes treballadores constitueix el punt fort de l’espectacle, prenent-les com a protagonistes, ja que, de segur, això no passa gaire sovint, malgrat que hi ha molt suc a treure, a més d’un gran poder social i reivindicatiu al darrere, que s’aprofita en aquesta peça. El ritme és frenètic i crispat, potser massa, pel meu gust, per la manera com es desenvolupen els fets. Així, veurem com, arran d’un succés inesperat, la vida de totes tres es trasbalsarà per complet i hauran de prendre una decisió difícil. En aquest espectacle de petit format podrem veure les tres joves intèrprets, Ana Palomo, Laura Herranz i Ana Paula Glo, tirant endavant el muntatge amb molta entrega; una proposta mo...