El 26-3 vaig veure "sí sí sí" al Teatre Tantarantana i ara us porto la meva opinió sobre aquesta peça, que podreu trobar fins al 13-4-25. En aquesta peça trobem una única intèrpret, la Clara Mingueza, que ens parlarà del consentiment sexual a través de dues històries: una de positiva i una de negativa, en relació amb aquest tema. Aquestes històries són presentades com a experiències prèvies, ja sigui com un fet que li va passar a ella o bé com un fet que li va passar a una amiga. Aquesta proximitat en l'explicació, així com en el llenguatge juvenil emprat —molt semblant al que probablement utilitzen els adolescents— fa que l'obra sigui propera i accessible, però també profundament educativa. Ara bé, en aquesta proposta dirigida per Joan Arqué (que ens va regalar l'any passat una magnífica adaptació de " Tirant lo Blanc "), cal dir que la part artística queda en un segon pla, ja que aquí el focus no és pas aquest, sinó el vessant educatiu. Aquesta peça de...

El 25-3 vaig veure "Lapònia" al Teatre Condal i ara us porto la meva ressenya sobre aquesta obra, que podreu trobar fins al 13-4-25. Aquest espectacle de gran format parteix d’una premissa senzilla però divertida: el viatge d’una família catalana cap a Finlàndia. L’excusa és retrobar-se amb l’altra germana, que hi viu amb el seu marit i la seva filla. Una trobada entre dues famílies separades per milers de quilòmetres, però unides per la mateixa sang. Malauradament, a causa del xoc cultural, es produiran diversos enfrontaments ben divertits. Cal apuntar que el text de Cristina Clemente i Marc Angelet amaga un gran nombre de girs que mantenen la persona espectadora enganxada a la butaca. Pel que fa al repartiment, àmpliament conegut, cal dir que està format per Míriam Iscla, David Bagés, Anna Sahun i Albert Prat. Aquest constitueix una delícia en si mateix. Gràcies a la seva llarga trajectòria en el món del teatre, ens faran gaudir de valent amb aquesta original comèdia. L’esc...

El 24-3 vaig veure "La viatgera" a la Sala Flyhard i ara us porto la meva opinió sobre aquest espectacle, que podreu trobar fins al 12-5-25. Aquesta comèdia de ciència-ficció no és ni de lluny el que sembla a primera vista... i aquí rau una de les gràcies de la proposta dirigida amb talent per Xavier Ricart (" Els ossos de l'irlandès ", " El favor "...). Només us diré que pren dues pel·lícules de referència (les quals no us revelaré per evitar espòilers), que segurament us han marcat. El que sí que us puc dir, és que trobarem una escriptora de divulgació científica en l'habitació d'un hotel, que ha de preparar la presentació del seu nou llibre per a l'endemà. Arran d'una visita inesperada en la mateixa habitació, tot es precipitarà, ja que es produiran una sèrie de fets difícils de creure. Cal dir que l'escenografia d'Elisenda Pérez és quelcom a destacar, ja que representa una habitació d'un hotel amb tot luxe de detalls, qu...

El 22-3 vaig veure "The Cibels" a El Maldà i ara us porto la meva crítica sobre aquest espectacle, que podreu trobar fins al 16-4-25. Aquesta és una proposta de creació col·lectiva que segueix l’eclosió d’un grup de rock de Catalunya, des dels seus inicis tocant a la parròquia del poble d'un petit poblet, fins a convertir-se en un grup "mainstream" que va arribar a actuar en llocs emblemàtics com el Madison Square Garden. Així, veurem com a través de diverses peripècies, el grup acaba convertint-se en un grup de culte a Nova York. L’espectacle ens explica en una mena d'entrevista abstracta simulada, diferents etapes del grup fins a arribar a com se separen i deixen el projecte, finalment. Tot això es farà amb un vernís còmic i humorístic constant. Cal dir, que fins i tot hi haurà espai perquè interpretin una mica de música en directe, presentant algunes cançons de rock del grup. El repartiment, format per Cris Martínez i Marc Domingo (els quals vaig poder ga...

El 20-3 vaig veure "Les mares" al Teatre Poliorama i ara us porto la meva opinió sobre aquesta obra, que podreu trobar fins al 20-4-25. Estem davant d'un espectacle de Fel Faixedas i Carles Xuriguera que combina amb encert comèdia, reivindicació i homenatge, prenem com a eix central les mares del conegut duet còmic. Així, ens transportaran a diferents èpoques seguint la vida d'aquestes. En destaca, en fer aquesta marxa enrere, veure la societat de llavors i les dificultats que van afrontar, marcades pel masclisme predominat (que si bé s'ha atenuat lleugerament en alguns aspectes, encara és preponderant en la nostra societat actual). L'obra, en comptes de ser un monòleg humorístic convencional, es presenta com una proposta teatral més complexa, més pròpia del que veiem habitualment en espectacles teatrals convencionals, on els dos còmics no només interpreten les seves mares, sinó també a ells mateixos en diverses escenes. Com per exemple, en la peixateria on tr...

El 9-3 vaig veure "Guateque" al Teatre Akadèmia i ara us porto la meva crítica d’aquest espectacle, que podreu trobar en cartell fins al 23-3-25. L'obra, un musical de petit format dirigit i adaptat amb habilitat per Gemma Sangerman, és una adaptació lliure de "Les noces de Fígaro". Aquesta resulta original, divertida i ple de cançons que ens transporten a una altra època. La trama, amb similituds amb la sèrie "Aquí no hay quien viva", ens situa davant del casament imminent de Fígaro i Susanna, que desencadena un seguit de divertits embolics. Però el destí els ho posarà difícil, ja que hauran d’afrontar tota mena d’entrebancs, començant pels obstacles que els posa el president de l’escala, que es vol quedar amb la seva parella. El repartiment, que mostra un nivell magnífic, està format per Aida Llop, Mireia Lorente-Picó, Gerard Franch i Joan Sáez. Aquest està acompanyat per Joel Riu als teclats, qui interpreta en directe i és el responsable de la direc...

El 3-3 vaig veure "El gran teatro del mundo" al Teatre Romea i ara us porto la meva crítica sobre aquesta obra, que podreu trobar fins al 16-3-25, només. L’espectacle és una adaptació d’un clàssic del "Siglo de Oro", obra de Calderón de la Barca (dramaturg, escriptor i, no ho hem d'oblidar pas, sacerdot), dirigida per Lluís Homar, un referent indiscutible del teatre català. Aquesta versió, produïda per la "Compañía Nacional de Teatro Clásico", ja s’havia estrenat a Madrid i ara la podem trobar al Romea abans de continuar la seva gira per altres ciutats d’Espanya. L’obra, escrita al segle XVII, és un auto sacramental que pren la forma d’una comèdia lleugera, però carregada de simbolisme i reflexió moral. Juga amb el concepte de la vida com a teatre i estableix paral·lelismes entre l’autor com a creador (i la seva equivalència amb Déu), els personatges dins l’espectacle i les persones dins la vida. Així, planteja una metàfora sobre el fet de "sortir...

El 2-3 vaig veure "L'últim soviètic" al Teatre Tantarantana i ara us porto la meva crítica sobre aquesta peça, que podreu trobar fins al 23-3-25. S'ha de dir que la producció de "La Canina" és quelcom que s'allunya del que estem acostumats a trobar als escenaris, i això s'agraeix. És una proposta amb un rerefons històric, ja que és basada en fets reals. Així se'ns transporta a l'última etapa de la Unió Soviètica i ens ubica, en particular, en la carrera espacial. La història gira al voltant d'un astronauta, Serguei Krikaliov, que va enlairar-se com a ciutadà soviètic i va tornar a la Terra com a ciutadà de la Rússia postsoviètica. Aquest canvi polític radical no només va sacsejar el seu món personal, sinó que també va afectar directament la missió, convertint-la en una odissea plena d'incerteses i obstacles que semblaven insalvables. L'obra aconsegueix traslladar aquesta tensió amb una posada en escena molt cuidada. Malgrat la sev...

El 27 de febrer vaig veure "Breu visita a la gola del llop" a El Maldà i ara us porto la meva opinió sobre aquesta peça, que podreu veure fins al 16 de març del 2025. Ja el primer espectacle d’aquesta jove i prometedora companyia (creada el 2018) em va semblar espectacular, com vaig apuntar en la meva ressenya de llavors: " Un segundo bajo la arena ". Hi ha companyies que es passen tota una vida intentant trobar una identitat pròpia, que faci que el seu teatre sigui alhora reconeixible i original. "Col·lectiu Desasosiego", amb només tres espectacles a l’esquena, ja ho ha aconseguit. I en dic tres perquè, per La Mercè d'enguany, es va poder veure un recorregut teatralitzat anomenat Com qui sent ploure, que malauradament no vaig poder veure. No el confongueu, per cert, amb la producció homònima de la Sala La Planeta. El text d'Àlex Solsona i Carla Coll és senzill, sense girs radicals ni diàlegs especialment punyents, però aporta un gran valor afegit ...