No eren poques les ganes que tenia de tornar a veure Els Marquesets amb la seva nova producció. La veritat és que, després de l'impactant èxit amb " Exquisit " (2024), en tenia moltes, de ganes de més. Tanmateix, era plenament conscient que, en la seva primera incursió al teatre de text de nova creació, obtenir un resultat tan bo podria acabar jugant en contra seva, ja que les expectatives serien desproporcionades. En aquest sentit, em puc quedar tranquil: "Big Fake" és un espectacle notable i sorprenent (malgrat que, tot sigui dit, no arriba al nivell d'"Exquisit", que deixava una sensació més completa... però això no li resta mèrit). Una altra vegada ens trobem davant d'una proposta que, analitzada en els seus diferents elements, sobresurt, i que en el conjunt global també funciona amb solidesa. Ara bé, hi ha un canvi radical respecte a l'anterior pel que fa a la temàtica. Ens situem davant d'una peça existencialista que aborda la vid...

Nao Albet i Marcel Borràs, una de les duples escèniques més innovadores i talentoses del panorama català, ens presenten el seu darrer espectacle, "Els Estunmen". Aquí, la pirueta és encara més difícil que en treballs anteriors, ja que la proposta esdevé un conglomerat colossal complicat de definir, protagonitzat per especialistes d’escenes d’acció, cantants d'òpera, la formació orquestral del Gran Teatre del Liceu i uns efectes especials d'allò més impactants. Aquesta barreja, a priori difícil d’encaixar, suposaria un repte majúscul per a la majoria de creadors escènics del país, però no pas per a ells. El resultat, tremendament efectista, és altament espectacular. Tanmateix, la dimensió interpretativa, precisament pels peculiars protagonistes d’aquesta història, se’n ressent, ja que les seves aptituds són destacables, però no necessàriament en aquest àmbit. En aquest sentit, és una llàstima no veure més en acció Marcel Borràs, amb un paper gairebé testimonial, o Nao ...

"Escenes d'una separació" és el nou projecte de la companyia El Eje, que pren com a punt de partida Secrets d'un matrimoni (Scener ur ett äktenskap), una minisèrie de 1973 del cineasta suec Ingmar Bergman, de la qual posteriorment es va fer una versió cinematogràfica. Aquesta encertada adaptació d’Eva Pauné, de caràcter contemporani, posa al centre dues dones, parella des de fa anys, que viuen a Barcelona i inicien els tràmits per adoptar, tot revisitant l’original de Bergman des d’una nova mirada. De fet, cal dir que es projecten fragments originals d’aquesta història de Johan i Marianne, que funcionen com a contrapunt del que viuen les nostres protagonistes. Així, veurem com una parella consolidada, la Joana i l’Alba, es va desfent a poc a poc, com el degoteig d’una aixeta que no acaba de tancar, fins a la seva desintegració. Tot plegat culmina en un retrobament final que guarda algunes sorpreses (i reflexions). Cal destacar que el muntatge és una autèntica delícia,...

“Com eliminar l’olor de lleixiu de les mans” és una proposta d’Ana Palomo (multiplicada) que ens parla de com tres netejadores d’hotel pateixen, en el seu dia a dia, unes condicions laborals terribles i intenten tirar endavant com bonament poden, amb lesions, angoixa, etcètera. El fet de posar el focus en aquestes treballadores constitueix el punt fort de l’espectacle, prenent-les com a protagonistes, ja que, de segur, això no passa gaire sovint, malgrat que hi ha molt suc a treure, a més d’un gran poder social i reivindicatiu al darrere, que s’aprofita en aquesta peça. El ritme és frenètic i crispat, potser massa, pel meu gust, per la manera com es desenvolupen els fets. Així, veurem com, arran d’un succés inesperat, la vida de totes tres es trasbalsarà per complet i hauran de prendre una decisió difícil. En aquest espectacle de petit format podrem veure les tres joves intèrprets, Ana Palomo, Laura Herranz i Ana Paula Glo, tirant endavant el muntatge amb molta entrega; una proposta mo...

El Heartbreak Hotel Teatre presenta una excel·lent iniciativa on Palestina se situa en primera línia i, sens dubte, contribueix amb el seu granet de sorra a visibilitzar i denunciar el genocidi que pateix per part d’Israel. Així, s'han programat diferents activitats, entre les quals destaca aquesta obra anomenada "Retorn a Haifa". En la proposta comptem amb un repartiment estel·lar liderat per Ariadna Gil, tot un referent del teatre i un veritable goig poder-la gaudir tan a prop en aquesta particular sala de proximitat.  A partir de la novel·la homònima de Ghassan Kanafani, escriptor, periodista i activista assassinat l’any 1972 pels serveis secrets israelians del Mossad (en un cotxe bomba), descobrim la història d’un jove matrimoni que va haver de fugir precipitadament l’any 1948, durant la Nakba ("catàstrofe" en àrab), que va propiciar la sobtada i violenta ocupació israeliana (amb 700.000 palestins desplaçats, convertits en refugiats), deixant enrere, de mane...

"El Tercer Codi" és una obra modesta, però amb una gran feina al darrere, que ens presenta una història molt elaborada al voltant d’un pacient amb esquizofrènia ingressat en una institució privada per rebre tractament. Això ens permet submergir-nos en el seu dia a dia i, sobretot, en allò més interessant de la proposta: veure-ho també des de la seva mirada. De fet, aquest treball gairebé de camp s’ha documentat a partir del testimoni de diversos pacients. Encarna Laguna (que també dirigeix amb talent) construeix així un relat interessant i sòlid en què seguim de molt a prop el protagonista: una persona brillant, d’una gran intel·ligència i sensibilitat, que pateix esquizofrènia i que no es resigna a ser tractat com una cosa. Sobre ell plana l’ombra d’una possible operació, que rebutja però també el pes d’una medicació excessiva que, segons ell, l’anul·la. Per això lluitarà per no renunciar ni a la seva identitat ni a la seva memòria, gràcies a la col·laboració de la seva idea...

"Memorias de Adriano", que es pot veure al Teatre Romea, adapta el llibre homònim de Marguerite Yourcenar, considerat una de les novel·les històriques més importants del segle XX. Així, en aquesta proposta, on Lluís Homar és sens dubte el gran reclam, ens endinsarem en la figura de l’emperador romà Adrià i ens posarem dins del seu cap en aquesta mena de memòries adreçades a qui serà el seu successor, Marc Aureli. La particularitat d’aquest muntatge, dirigit per Beatriz Jaén i amb dramatúrgia de Brenda Escobedo, és la seva clara intencionalitat contemporània. D’aquesta manera, malgrat que se segueixi de manera força fidel allò que planteja el relat, el que trobem a escena és una mirada actual sobre el material original. Veurem, en aquest sentit, el despatx d’un líder polític, on càmeres i assessors són presents de manera constant, sota la mirada cansada d’un Adrià envellit i malalt. Tot aquest entorn, però, té un paper absolutament secundari, ja que aquests elements apareixen ...

"Una idea genial", ens presenta un elaborat i original text de Sébastien Castro, reconegut actor francès del qual coneixerem la divertida proposta gràcies a l'adaptació de Susanna Garachana (que també és una de les protagonistes), on ha afrontat amb èxit algunes dificultats referents al context diferent de l'obra, fent-la aterrar a la realitat del nostre territori. Així, podrem trobar a escena un vodevil ("vaudeville" en francès) frenètic, on un Lluís Villanueva superb, multiplicat amb diferents papers i canvis vertiginosos (en pocs segons), de gran dificultat i comicitat. En aquest espectacle ple d'embolics, trobarem que l'Oriol (Xavi Mira), preocupat per la sospita que la seva dona, la Mariona (Susanna Garachana) té una aventura amb el seu agent immobiliari (Lluís Villanueva), contracta un tercer, un actor amateur de gran paregut físic amb aquest, per tal de posar un parany a la seva dona i esbrinar així si les seves sospites són reals. Tot, però, ...

El "El piset. Un thriller immobiliari" és una divertida comèdia que aborda la gentrificació amb humor, però també, i sobretot, amb terror, gràcies a aquesta peça amb dramatúrgia de Joana Castellano. A escena, veurem com dues joves coincideixen en la visita d’un pis de lloguer amb un peculiar i estrafolari empleat de la immobiliària. "El piset", que amaga més del que sembla, resulta divertidament terrorífic i inquietant, i té una sorpresa oculta que ho capgirarà tot. Aquesta frenètica i esbojarrada comèdia reserva molts girs inesperats i fa riure sense recórrer a clixés ni a un humor d’una altra època, cosa destacable, ja que, sens dubte, és capaç de connectar amb el públic més jove. Amb alguns gags prou divertits, podrem gaudir-ne i passar una estona ben entretinguda. Cal dir que l’escenografia de Clàudia Serra és elaborada i escaient, ja que, amb moviments ràpids, permet fer canvis que modulen les diferents habitacions del pis per tal que hi transitem. El repartime...

A "Un poyo rojo", estem davant d’una comèdia sense text, de teatre físic, on la dansa contemporània, però alhora (i de manera inesperada) l’humor, són els protagonistes. A escena hi trobarem dos ballarins argentins, Alfonso Barón i Luciano Rosso, que ens mostraran un espectacle que se situa en el que aparentment és el vestidor d’un gimnàs. Tanmateix, saltarem a altres parts d'aquest mateix espai figurat i veurem tot de propostes diferents relacionades amb aquesta temàtica. És a dir, presenciem combats de boxa, arts marcials i altres esports de contacte, així com diferents entrenaments físics... però alhora mirades còmplices que es troben, ja que l'amor hi és present. En aquest original espectacle, als intèrprets no els cal la paraula per transmetre no només bellesa en els seus virtuosos moviments tècnics de dansa, sinó humor a dojo amb els diferents gags d’aquest simpàtic muntatge per a tots els públics. És, sens dubte, la part més vistosa de l’espectacle quan, a trav...

Aquesta producció conjunta de l’International Theater Amsterdam i el Teatre Nacional de Catalunya arriba a casa nostra, només fins diumenge, per mostrar-nos una magnífica i acurada adaptació de la polèmica novel·la homònima de 1956, "L’habitació d’en Giovanni". L'autor, James Baldwin, nascut a Harlem, va ser un virtuós pioner. Malauradament, va ser doblement discriminat per ser negre i gai. Així, en aquesta fidel adaptació, seguirem de ben a prop la vida de David, un nord-americà que es trobarà sol gaudint del París d’aleshores mentre espera resposta sobre la seva proposició de matrimoni a Hella, que és a Espanya de viatge, tot reflexionant i gaudint, per què no dir-ho. Tot, però, farà un gir radical en la vida del nostre protagonista quan conegui, en un bar d’ambient, Giovanni, un atractiu cambrer italià... i veurem com l’homofòbia del protagonista, però també el masclisme imperant en aquella societat, impacten en tot plegat. La utilització de l’aigua i el fum, complemen...

Aquesta particular versió "noir" de "Pinocchio", que arriba al Teatre Akadèmia, ens presenta un relat original que se surt completament de l'habitual. És innegable la seva capacitat de sorprendre i colpejar l'espectador, prenent camins inesperats gràcies a la seva mirada particular. Estem davant d'una adaptació de "Les aventures de Pinotxo", de Carlo Collodi, escrita fa gairebé 150 anys, que en el seu origen presentava un final enormement tràgic i inesperat (que no té res a veure amb l'endolcit relat presentat per Disney). Així, veurem (amb una certa dosi de teatre de l'absurd, humor negre i fina poètica) quin serà el viatge de Pinocchio i la relació complicada amb el seu pare (i creador, en definitiva), Geppetto, un pobre home (en tots els sentits), colpejat reiteradament per una vida difícil. Caminarem amb ell, tot seguint la seva peculiar aventura, on descobrirà que el món és cruel i imprevisible. També comprendrem la seva figura, no...

"Vània" ("Vanya" en l'original) aterra a Barcelona, al Teatre Romea, després d’impressionar amb la interpretació d’Andrew Scott. ¿Serà capaç Joel Joan de tenir èxit en aquest enorme repte interpretatiu, on ha de representar fins a vuit personatges diferents? Cal dir que estem davant d'una nova adaptació del majúscul clàssic d'Anton Txékhov, "L'oncle Vània" (1896), adaptada el 2023 per Simon Stephens, el mundialment representat dramaturg anglès responsable de "El curiós incident del gos a mitjanit", entre d'altres. Penso que no seran pocs els que pensin que aquesta proposta arriscada i sorprenent que entoma Joel Joan, el polèmic actor, pot sobrepassar-lo. Però jo, personalment, trobo que el seu treball actoral, allunyat del seu registre habitual en la comèdia, és superb. Posar-se un espectacle com aquest a les espatlles i tirar-lo endavant no ha de ser pas cosa fàcil, i ell afronta aquest desafiament sense necessitat, però amb ...

"En la mesura de l'impossible", que es pot veure al Teatre La Biblioteca, dibuixa de manera brillant com treballadors humanitaris d'ONG fan quelcom inesperat i, com indica el nom, gairebé impossible per ajudar la resta en indrets en guerra. Aquesta aproximació la fa des de la tangent; és a dir, no ho enfoca com si es tractés d'una superproducció de Hollywood en què estiguéssim davant de gent que, de manera desinteressada, arrisquen la vida en diferents missions per finalment tenir èxit i "rescatar" els més desfavorits. Ben al contrari, ho fa des de la crueltat de la realitat, des del saber que sovint no poden fer gaire i que moltes vegades fracassen en el sentit que no aconsegueixen salvar les persones o tenir èxit en la seva escomesa.  La posada en escena és intencionadament crua i seca, en la línia del que es presenta.  Així, al principi ens trobarem davant d'un documental més aviat feixuc, projectat durant uns vint minuts com a introducció, que aj...