Ahir (30-9-22) vaig veure "Dirrrty Boys" al Teatre Akadèmia.
Aquesta bona obra, basada en fets reals, ens porta una història àmpliament representada (pel·lícula, llibre, curtmetratge...) on trobem 2 nens de 10 anys, que maten a un infant desconegut de 2 anys... i com això els condicionarà per la resta de la seva vida.
El text, colpidor, fa pensar i resulta desconcertant.
L'escenografia, inexistent, no constitueix un problema gràcies a l'actuació del jove actor Martí Cordero, un dels dos protagonistes, plena d'intensitat i realisme, que destaca i molt, en aquesta peça de ritme frenètic que passa volant.
La posada en escena resulta original, en fragmentar els diferents fets ocorreguts, en dates allunyades i representant-los compartimentadament. Així, ens van entregant a poc a poc peces d'un trencaclosques que segons avança l'obra, anirem confeccionant. Finalment, podrem veure el succeït, com un tot polièdric amb diferents arestes metafòriques plenes de matisos. Això se'ns presentarà des d'una visió global, però llunyana.
La podreu veure fins al 9-10-22.
(La podreu trobar fins al 16-3-25 a La Villarroel 🔄).
Nota: notable.
Sinopsi:
Suposem que dos amics fan una malifeta molt gran quan son petits. Ara suposem que ja adults, les conseqüències els acompanyen en forma de remordiments, de culpa, i els altera la vida, la modifica, la condiciona. A un d’ells, aparentment, les coses li van prou bé tenint en compte el pes que porta sobre les espatlles. A l’altre les coses li van malament, però no tan malament com voldria molta gent que creu que es mereix un futur pitjor pel què van fer, que no és una malifeta, sinó un acte terrible amb seqüeles devastadores.
Aquesta és la història d’en Jon i en Robert, dos nens de deu anys que, un dia de febrer de 1993, fan una malifeta de tal abast que, a partir d’aquell moment, ja no poden avançar, atrapats donant voltes sobre el seu passat, en un loop infinit, una vegada i una altra, tornant sempre a la casella de sortida.
