Tot just surto de veure Rovira vs. Rodríguez al #versusteatreglòries. Aquesta producció a cavall entre Argentina i Catalunya, forma part d'una trilogia malgrat que es pot veure independentment sense problema. Cal dir que aquest projecte té certes similituds amb la notable obra #SoloLlameParaDecirteQueTeQuiero (que es va poder veure no fa gaire a #LaVillarroel) amb la qual compartia alguns membres: #NelsonValente (a la dramatúrgia) i #MayraHomar (actuant). Així podríem dir que la història que se'ns presenta és similar a "Ocho apellidos vascos", però aquest cop la unió és entre dues àvies (d'Argentina i Catalunya respectivament), que tot just enceten una vida en comú davant la perplexitat d'ambdues famílies. L'abisme cultural no ajudarà a fer que s'avinguin i aquí rau la gràcia de l'espectacle, que no és poca. Cal destacar l'escenografia (d'Elisenda Pérez) que transforma radicalment la #SalaVersus i ens transporta, màgicament, a una terrassa ...

El 27-9 vaig veure #TheProducers al Teatre Tívoli. Aquest musical és una producció colossal molt ben realitzada. Una obra d'aquelles que un no es pot perdre, especialment si us agraden els musicals. Certament, està dut a terme per l'Àngel Llàtzer i en Manu Guix... i la veritat és que es veu la seva mà des de ben al començament. Així, veure'm a escena les peripècies d'un productor i del seu poc convencional soci per tal de produir un nou espectacle teatral a Broadway, amb un objectiu gens corrent. Sota l'aparença d'un musical divertit, ple de clixés i amb premissa simple, trobem en realitat una trama plantejada per Mel Brooks que es va desllorigant segons avança l'obra, amb diversos girs inesperats que s'acumulen cap al final... amb un tancament realment fantàstic. Cal remarcar que els personatges estan molt ben interpretats i realment es fan estimar, ja que semblen tenir ànima pròpia. Pel que fa a la part tècnica pròpiament del musical, és exquisida. La ...

Aquest matí he pogut veure #HeddaGabler al nou espai #HeartbreakHotel. Reunir, en un mateix espai escènic, a actors del talent de #NausicaBonnín i #PolLópez entre d'altres, dirigits per un mestre com l'#ÀlexRigola, actualitzant a la contemporaneïtat tot un clàssic com d'Henrik Ibsen en aquesta adaptació lliure, era una barreja que havia de funcionar fantàsticament si o sí. Aquesta Hedda Gabler que ens porta Àlex Rigola, com he dit abans, està ambientada en l'actualitat, però segueix més o menys fidelment l'original, sense canvis significatius tret del final mostrat (que òbviament no revelaré). Així, trobem una dona casada i cansada, atrapada en un matrimoni que no la fa feliç... i com el tedi l'empeny a prendre decisions que acabaran per capgirar el món de les persones que l'envolten. L'espai escènic, la famosa caixa de fusta a la qual entra el públic, que ja es va poder veure al #TeatreLliure, és tot una experiència en si, que t'apropa al repartimen...

Diumenge vaig veure "Història d'un senglar (o alguna cosa de Ricard)" a #LaVillarroel. Aquest notable monòleg de Shakespeare, interpretat per #JoanCarreras, va ser un èxit de crítica i va guanyar nombrosos premis. L'energia de Joan Carreras a escena és esparverant. Això, unit al seu enorme talent, fa que estiguem davant d'un gran treball actoral. És innegable que estem davant d'un dels millors actors de Catalunya i el fet d'entomar tot un Ricard III de Shakespeare, ell sol, és una fita remarcable. El text de #GabrielCalderón (que també dirigeix), és una mena de representació dintre de la representació... trencant sovint la quarta paret en interpel·lar al públic, establint grans paral·lelismes entre l'actor i el personatge que representa. L'escenografia que trobem sovint en els monòlegs, sol ser minsa, però, sota les talentoses mans de #LauraClos (Closca), trobem l'excepció. Per a mi hi ha 2 grans figures a casa nostra en l'àmbit de les esce...

Ahir vaig veure #Caléndula al Teatre Tantarantana. Aquesta bona obra de petit format (la número 75 que he vist aquest any), ens porta un text molt personal de #LauraMihon (que també dirigeix), on el protagonista és el nostre cos (literalment parlant) i la nostra relació amb aquest (els dolors, plaers, malalties, neures, etc.), protagonitzat per #PatryCalzada i #PatriCaso. Les interpretacions d'aquestes, son alternades amb el text que va apareixent projectat a una gran pantalla on l'autora, ens interpel·la directament. Aquest tipus de recursos he de reconèixer que a mi no em convencen gens (potser soc massa clàssic), però en aquest cas està ben emprat, a parer meu, ja que el text és adient i suma en positiu, per una banda, i ben segur que agradarà, per l'altra, al públic més jove. En definitiva, un espectacle sense pretensions, directe, còmic i positiu (malgrat el to hipocondríac preponderant), que fa que els 75 minuts passin volant. Cal destacar també, el fet, que es pot fe...

Just surto de veure La tardor no arriba mai al Teatre del Raval. Aquesta obra protagonitzada per uns joves actors amb empenta i ganes d'aprendre, ens porta a un futur distòpic i apocalíptic... i només això, ja és una fita prou lloable. Atrevir-se a plantejar aquest estimat gènere, és en si una raresa, per les dificultats pròpies complexes que s'han de resoldre a escena. La pena, és que aquest futur àrid, en el qual la pobresa extrema impregna a totes i tots... i només uns pocs poden permetre's el luxe de viure en comoditat, es presenta, només de passada. L'espectacle posa el focus en les relacions que s'estableixen entre un grup d'amics activistes que decideixen fer un pas endavant i passar a l'acció: és a dir, la lluita armada. Cal dir que el text de #LaliÁlvarez (que també dirigeix) està inspirada lliurement en Els Justos d'Albert Camús. L'escenografia i el vestuari embolcallen amb encert l'obra, donant-li un aspecte molt cinematogràfic i ens t...

Tot just surto de veure #EstimadíssimsMalvats al #TeatreTantarantana. Aquest fantàstic musical protagonitzat per #JordiVidal, que segurament coneixereu pel seu espectacle previ, #Guillermota, que va ser un èxit de públic i crítica, té pinta de seguir un camí semblant. Tots els aspectes d'aquest musical estan cuidats al detall: música, escenografia, vestuari, text, il·luminació... Vaig a pams, però. Durant l'hora que dura trobem sol a escena actuant a Jordi Vidal. Un musical protagonitzat per una sola persona podria comportar una dificultat insalvable, però no ho és pas, quan tens molt de talent i reuneixes els ingredients necessaris. D'aquelles actuacions a recordar amb el temps i sens dubte el punt fort, reforçat pel bon text de #VíctorBorràsGasch que permet aquest lluïment. També val a dir que trobem a #LaiaVallès, a la taula de so i barrejant amb encert amb música i efectes de so electrònics, amb música tradicional catalana... que ens apropen aquestes històries de bandol...