Ahir vaig veure #Caléndula al Teatre Tantarantana.
Aquesta bona obra de petit format (la número 75 que he vist aquest any), ens porta un text molt personal de #LauraMihon (que també dirigeix), on el protagonista és el nostre cos (literalment parlant) i la nostra relació amb aquest (els dolors, plaers, malalties, neures, etc.), protagonitzat per #PatryCalzada i #PatriCaso. Les interpretacions d'aquestes, son alternades amb el text que va apareixent projectat a una gran pantalla on l'autora, ens interpel·la directament. Aquest tipus de recursos he de reconèixer que a mi no em convencen gens (potser soc massa clàssic), però en aquest cas està ben emprat, a parer meu, ja que el text és adient i suma en positiu, per una banda, i ben segur que agradarà, per l'altra, al públic més jove.
En definitiva, un espectacle sense pretensions, directe, còmic i positiu (malgrat el to hipocondríac preponderant), que fa que els 75 minuts passin volant. Cal destacar també, el fet, que es pot fer riure, sense mostrar la típica comèdia de situació, tot innovant (millor mostra, impossible).
El final, el plat fort, enllaça amb el principi d'una manera preciosa i visualment llampant (que contrasta, i molt, amb l'escenari, pràcticament buit durant tot el muntatge), tot constituint un excel·lent tancament del presentat.
Estarà només quatre dies en total al Tantarantana, des del dijous fins demà diumenge, així que si us voleu apropar a veure-la, afanyeu-vos.
Nota: bé.
Sinopsi:
Dues actrius i una autora s’embarquen en un divertit i poètic viatge al centre dels seus cossos: embolcalls fràgils, peribles i alhora demandants de plaer. En la trobada íntima i honesta amb el públic, mostren les pors i els desitjos, a través de diferents situacions: l’autora no vol tenir un cos i s’ha convertit en un text, una mare i una filla s’enfronten a la caiguda de la primera dent, una persona ha fet 40 anys i ha decidit no sortir més del llit.
Caléndula, a cavall entre el teatre de text i la performance, explora la vulnerabilitat des de l’humor i ens fa preguntar-nos: tenim un cos o som un cos?