Aquest matí he pogut veure #HeddaGabler al nou espai #HeartbreakHotel.
Reunir, en un mateix espai escènic, a actors del talent de #NausicaBonnín i #PolLópez entre d'altres, dirigits per un mestre com l'#ÀlexRigola, actualitzant a la contemporaneïtat tot un clàssic com d'Henrik Ibsen en aquesta adaptació lliure, era una barreja que havia de funcionar fantàsticament si o sí.
Aquesta Hedda Gabler que ens porta Àlex Rigola, com he dit abans, està ambientada en l'actualitat, però segueix més o menys fidelment l'original, sense canvis significatius tret del final mostrat (que òbviament no revelaré). Així, trobem una dona casada i cansada, atrapada en un matrimoni que no la fa feliç... i com el tedi l'empeny a prendre decisions que acabaran per capgirar el món de les persones que l'envolten.
L'espai escènic, la famosa caixa de fusta a la qual entra el públic, que ja es va poder veure al #TeatreLliure, és tot una experiència en si, que t'apropa al repartiment i et permet gaudir de tots els matisos actorals (mirada, gestos, veu...) que resulten una delícia gràcies a l'enorme talent dels 5 actors que veiem a escena (Nausica Bonnín, Miranda Gas, Pol López, Marc Rodríguez i Joan Solé) i que possiblement no hauríem pogut apreciar en un gran teatre a la fila 17.
De fet, aquesta petita sala de nova creació, busca aquesta proximitat de manera intencionada amb el públic i promet continuar-ho oferint amb el nou espectacle que programarà aviat interpretat i liderat pel meravellós #AndreuBenito (31-10-23).
En definitiva, una obra mestra, que heu d'anar a veure, per moltes i variades raons. L'èxit de públic i crítica de la seva anterior temporada al Lliure, no va ser casual. Feu-me cas, no us en penedireu i així de pas descobrireu un nou teatre amb molta ànima a Barcelona, cosa a celebrar, per cert.
Podreu trobar aquest diamant teatral fins al 15-10-23.
Sinopsi:
La Nausica sembla tenir-ho tot: la casa dels seus somnis, una parella que se l'estima i una vida econòmicament més solucionada que el noranta cinc per cent de la població mundial. Però alguna cosa no funciona.
Desubicació, desitjos, desamor, insatisfacció, auto-destrucció, toxicitat i una lluita contra el propi esser construeixen un dels personatges més enigmàtics de la literatura dramàtica moderna, escrita el segle XIX i que sembla explicar moltes tensions de la nostras vella Europa a mitjans del segle XXI. Com escrivia el propi Ibsen "Busco representar esser humans, emocions humanes i destins humans sobre la base de les condicions i principis socials del present."