Diumenge vaig veure "Història d'un senglar (o alguna cosa de Ricard)" a #LaVillarroel.
Aquest notable monòleg de Shakespeare, interpretat per #JoanCarreras, va ser un èxit de crítica i va guanyar nombrosos premis.
L'energia de Joan Carreras a escena és esparverant. Això, unit al seu enorme talent, fa que estiguem davant d'un gran treball actoral. És innegable que estem davant d'un dels millors actors de Catalunya i el fet d'entomar tot un Ricard III de Shakespeare, ell sol, és una fita remarcable.
El text de #GabrielCalderón (que també dirigeix), és una mena de representació dintre de la representació... trencant sovint la quarta paret en interpel·lar al públic, establint grans paral·lelismes entre l'actor i el personatge que representa.
L'escenografia que trobem sovint en els monòlegs, sol ser minsa, però, sota les talentoses mans de #LauraClos (Closca), trobem l'excepció. Per a mi hi ha 2 grans figures a casa nostra en l'àmbit de les escenografies i ella, per mèrits propis, n'és una. Començant amb petites produccions i aterrant, pel seu talent a grans produccions com ara és el cas.
Els amants de Shakespeare (jo en soc un de declarat) podreu veure aquest gran muntatge fins a l'1-10.
Sinopsi:
Gabriel Calderón escriu i dirigeix aquest monòleg protagonitzat per Joan Carreras.
Un actor s'enfronta al repte d'interpretar Ricard III, el monarca despietat de la tragèdia de William Shakespeare. Porta tota la vida fent papers secundaris i pensa que mereix aquesta oportunitat. Tanmateix, considera que la resta de l'elenc no està a la seva altura i no li agrada res del que li proposa el director. Durant la construcció del personatge, les afinitats entre l'actor i el monarca anglès comencen a aflorar. Tots dos són ambiciosos i intel·ligents. Com Ricard III, el Joan no es conforma amb poc, té ànsia de poder i no està disposat a perdre el temps amb actors tous, hipersensibles o mediocres. A mesura que s'entrellacen les seves històries de vida, la relació entre l'actor, el personatge i l'espectador esdevé cada vegada més estreta.
Història d'un senglar (o alguna cosa de Ricard) gira al voltant dels mecanismes de poder contemporanis, el desig i el ressentiment, i proposa una reflexió sobre els límits de l'ambició humana.