Just surto de veure La tardor no arriba mai al Teatre del Raval.
Aquesta obra protagonitzada per uns joves actors amb empenta i ganes d'aprendre, ens porta a un futur distòpic i apocalíptic... i només això, ja és una fita prou lloable. Atrevir-se a plantejar aquest estimat gènere, és en si una raresa, per les dificultats pròpies complexes que s'han de resoldre a escena. La pena, és que aquest futur àrid, en el qual la pobresa extrema impregna a totes i tots... i només uns pocs poden permetre's el luxe de viure en comoditat, es presenta, només de passada. L'espectacle posa el focus en les relacions que s'estableixen entre un grup d'amics activistes que decideixen fer un pas endavant i passar a l'acció: és a dir, la lluita armada. Cal dir que el text de #LaliÁlvarez (que també dirigeix) està inspirada lliurement en Els Justos d'Albert Camús.
L'escenografia i el vestuari embolcallen amb encert l'obra, donant-li un aspecte molt cinematogràfic i ens transporten a un futur... no tan llunyà?
La manca de girs importants en la història, tret d'un, que resulta massa previsible gairebé des del principi, queda compensada amb l'amor (i els nervis) de les primeres vegades que es veu en aquesta posada en escena jove i enèrgica.
Destaca en l'àmbit interpretatiu en #DiegoNeira (Bacurau) amb un personatge que aconsegueix fer versemblant.
En definitiva, una bona oportunitat per apropar-se al cèntric Teatre del Raval a veure una història que fuig de l'habitual, tot mostrant-nos la nova fornada d'artistes del Eòlia que tot just comencen en el circuit professional.
La podreu trobar fins al 24-9.
Sinopsi:
Dos pisos, una cel·la, una furgoneta, nou personatges i més de dos anys de les seves vides. Un grup d'activistes es troben amb la necessitat d'emprendre el camí de la violència.
És legítima aquesta decisió? Estan preparades? Quins límits els obligarà a confrontar? Tot està permès en la recerca d'un objectiu? La seva vida ja no serà la seva vida i hauran de decidir quin tipus de persones volen ser. Quin tipus d'humanitat volem ser.