Dimarts vaig veure "La paella del dijous" a #ElMaldàAquesta bona comèdia amb dramatúrgia de #CristinaClemente i dirigida per #MuguetFranc forma part d'una trilogia, malgrat que es pot veure independentment. Poques vegades podem veure innovadores iniciatives d'aquest tipus als teatres, però s'agraeixen. L'única pega que li trobo, és que #RoviraversusRodríguez, que ja vaig poder veure al #VersusTeatreGlòries, l'hagués programat abans que aquesta que ens ocupa ara (cronològicament tindria més sentit). Sobre #Silvia, no puc opinar perquè no vaig tenir l'oportunitat de veure-la. Tanmateix, aquest apunt que faig, és més per un tema de possibles espòilers, que no pas per una altra cosa... però cal dir que no enterboleix l'experiència global... així que si vau veure alguna de les altres, o totes dues, correu a veure "La paella del dijous"... i si no ho vau fer, aneu-hi amb la tranquil·litat de saber que com a tal, pot ser una història absolutamen...

Ahir vaig veure #TheRockyHorrorShow al #TeatreColiseum. Aquest meravellós musical de gran format, va ser enormement trencador fa cinquanta anys, quan es va estrenar, parlant obertament de la transsexualitat, l'alliberament sexual... i el film que es va realitzar dos anys després, amb una joveneta Susan Sarandon, és considerat per a molts una pel·lícula de culte i amb raó. Cal destacar que és una oportunitat única de veure el musical fidel a l'original, ja que ve de la mà de Richard O'Brien, el seu creador. No trobarem a #TimCurry com a protagonista (ara té setanta-set anys), però sí un excel·lent repartiment d'aquest colossal muntatge. Així, trobarem a escena a dos joves acabats de prometre, que per culpa d'un accident aniran a parar a un fosc i misteriós castell amb uns ocupants ben particulars... i aquí és on es desencadena l'acció, en un musical irreverent com pocs. L'escenografia és realment cuidada i llampant, amb una estètica en sintonia amb el fantàst...

El dissabte vaig veure #Losfinalesfelicessonparaotros a #LaVillarroel. Aquesta preciosa producció de #NelsonValente (director, dramaturg i professor al qual, hauríeu de començar a seguir, si no ho fèieu ja) ens porta un Ricard III contemporani, ben particular, que sens dubte farà les delícies dels que pugueu assistir a alguna de les funcions. Entomar un Ricard III, adaptar-ho a l'època actual, i revestir-lo, de l'original manera que ho fa és digne d'elogiar. Així, en comptes de transportar-nos a l'Anglaterra medieval, anem a parar a Argentina, a una ferrovellera vinguda a menys (on aviat s'iniciarà el caos), regentada per tres germans... un d'ells, un Ricard (III), o més ben dit, un Ricardito, ben particular interpretat amb encert per #JulianPonce, amb un canvi de registre radical respecte al mostrat a "ROVIRA vs. RODRÍGUEZ", que vaig poder veure no fa tant. La resta de repartiment, està a l'altura del demanat i interpreten uns personatges vius, am...

Divendres vaig veure #Conspiranoia al #TeatreJoventut. Aquesta bona comèdia parteix d'una premissa vista altres cops, però interessant: una "intervenció" d'un grup d'amics i la parella, al personatge protagonitzat per l'Àurea Márquez. El motiu sorprèn: acaba d'abraçar el terraplanisme (és a dir, creu que la terra es plana). Així, veurem una comèdia dirigida per #JordiCasanovas, que sol presentar aquest tipus de productes còmics amb qualitat, allunyant-se de les comèdies típiques. L'escenografia, convincent, ens situa al luxós pis d'una acomodada parella, on es produirà tot l'enrenou amb còmiques conseqüències. El repartiment, sens dubte un dels punts forts, el conformen Eduard Farelo, Àurea Márquez, David Vert i Mia Esteve, que ens presenten unes bones interpretacions. L'altre, al meu entendre, el fet d'entomar algunes preguntes que sovint ens llancem a nosaltres mateixos: Hem de mostrar la nostra disconformitat davant de determinades a...

Ahir vaig anar a veure #LoveLoveLove a #LaVillarroel. Aquest espectacle dirigit pel flamant nou director del #TeatreLliure, #JulioManrique, narra la història de dos adolescents hippies que es coneixen en ple boom dels Beatles. Així, els seguirem fins a la seva vellesa i podrem veure de prop com creixen i canvien. Els trets d'identitat dels espectacles a què ens té acostumats en Julio, són prou evidents i d'agrair, començant per un protagonisme de la música cabdal i acabant per portar-nos un espectacle cuidat al detall i de gran qualitat. Amor i comèdia àcida, predominen en aquest espectacle amb grans quantitats de crítica social, del relativament jove (1980) dramaturg (i guionista) #MikeBartlett, on veurem l'evolució dels dos protagonistes (originaris d'Oxford com l'autor) en el temps: des dels seus somnis de joventut, fins a la dura realitat de l'etapa adulta o el retrobament de l'amor en la vellesa. Aquestes 3 etapes diferenciades permeten precisament, de ...

Dissabte vaig veure #Elektra.25 al #TeatreJoventut d'Hospitalet de Llobregat. Aquest espectacle és de la prestigiosa companyia andalusa #Atalaya, Premio Nacional de Teatro al 2008 i que enguany compleix quaranta anys (i 2500 funcions)... i que al Teatre Joventut hem pogut gaudir fins en 12 ocasions amb espectacles diferents. El que ara ens porta aquesta multipremiada companyia (60 premis des de la seva creació) és una revisió de l'obra original que es va fer fa vint-i-cinc anys (d'aquí el nom), tot millorant-la en molts aspectes. Així, trobarem una revisió contemporània de l'Electra d'Eurípides, personatge cabdal de la metodologia grega, però amb voluntat de relacionar-la amb les adaptacions del segle passat de Sartre i Hoffmansthal, tot fent el salt invers de malvada, a protagonista amb la qual empatitzem. Cal recordar que aquest muntatge va rebre 9 nominacions als #PremisMax. La venjança d'aquesta, serà l'eix sobre el qual s'articularà aquesta peça, am...

Ahir vaig veure La noche de los muertos vivientes ¡Live! al #TeatreCondal. Aquesta ambiciosa producció teatral basada en la pel·lícula de culte del 68, de George Romero, sota l'aparença d'una típica comèdia amaga un producte innovador i trencador que explora vies poc freqüentades al teatre. L'espectacle és certament interactiu i immersiu, cosa que em va entusiasmar. De fet, la seva estructura recorda els fantàstics llibres antics "tria la teva pròpia aventura", que a mi personalment m'agradaven molt. Això apuntat abans, ho fa permetent als espectadors unes vegades triar com reaccionaran els protagonistes i conseqüentment, quin serà el seu final. Està clar que això implica un sobreesforç creatiu, puix que hi haurà parts treballades finalment no mostrades, però ajuda l'espectador a sentir-se protagonista de quelcom especial. La part immersiva no s'atura aquí, ja que és dona la possibilitat als espectadors d'adquirir un plus pel que fa a les entrades,...

Tot just surto de veure la fabulosa #PolsDeDiamant al #VersusTeatreGlòries. Així, la història que se'ns presenta basada en fets reals, segueix aparentment la història d'una agressió homòfoba molt mediàtica a què es va produir fa uns pocs anys. La delicadesa amb la qual es tracta aquest espinós tema és simplement perfecta. De nou, us porto una ressenya d'una obra dirigida per #NelsonValente que no puc sinó elogiar-lo per la seva genial feina feta. Cal remarcar que és una obra reivindicativa, però que entreté i diverteix, ja que el focus del text de #PauCoya està posat en la història d'amor, preciosa, que sorgeix entre dos desconeguts que es troben esperant a una consulta medica. No us diré que passa a posteriori, però sí que el tancament és rodó. Val dir que, millors interpretacions que les que ens regalen #AlbertSalazar i #DafnisBalduz costen d'imaginar. Són brillants, com els diamants als quals es fa esment repetidament a l'obra. És evident que tenen un gran ta...

Ahir vaig veure l'estrena de #SwimmingPool al #TeatreTantrantana. Aquesta bona obra de la jove companyia #LaMare ens presenta 2 germans i les seves respectives parelles. Ens permet seguir de prop la fluctuació de les seves relacions sentimentals... amb una piscina familiar (del xalet dels pares), de fons, com a eix principal i metàfora del que succeeix. El text, de #JuliDisla (que també dirigeix), sense amagar cap gir inesperat, resulta interessant, ja que els diàlegs són punyents i connecten amb el públic. Així, tenim davant un producte, que sense ser trencador o innovador especialment, funciona i resulta de qualitat, ja que l'hora i mitja que dura passa volant. Les magnífiques interpretacions d'aquests joves actors (Mireia Giràldez, Quique Muro, Eloi Duran i Pau Oliver), donen volada a l'obra i resulten 100% convincents. Tingueu present que els papers dels actors són intercanviables... així segons el dia, veureu una versió o una altra. En la web del Tantarantana podre...

Ahir vaig veure #LaNostraCiutat al #TeatreLliure de Montjuïc. Val a dir, que els primers 30 minuts d'aquest espectacle de #ThorntonWilder (guanyador de tres Pulitzers) són certament àrids. El fet que no hi hagi escenografia, ni attrezzo, pràcticament... i com això condiciona la part física de les actuacions, per una banda... i un text a estones insubstancial, que no ajuda, per l'altre, em van fer pensar en el pitjor... i vaig resultar enormement equivocat. L'hora i mitja següent canvia radicalment, per fortuna, convertint aquest espectacle en una joia. Nit i dia, la veritat. Desconec si es culpa de nosaltres, com a espectadors, que el vuit a escena se'ns fa feixuc i després ens acostumem... però el que és veritat, és que el presentat agafa una gran volada. Cal dir que el repartiment és espectacular. No només pel fet que trobem 14 persones a escena, sinó pels membres d'aquest, de gran talent. Passats els primers minuts, aconsegueixen que agafem interès pels seus pers...

Ahir vaig tenir el plaer de veure l'estrena de #Ñaque, o de piojos i actores escrit (i codirigit) per l'autor teatral viu més premiat d'Espanya, #JoséSanchisSinisterra (Ay Carmela). L'espectacle, en vers, no es fa feixuc, malgrat la densitat d'aquest. De fet, podríem dir que és tota una experiència meta teatral: una obra, dintre d'una obra, dintre... ja m'enteneu, oi? Dir de què va, no és fàcil d'explicar... però parteix d'una premissa, que acabarà tenint un sentit (i quin sentit!). Així, trobarem dos actors que semblen venir d'una altra època (quatre segles enrere, de fet), que ens explicaran les seves peripècies, que ens serviran també per situar llavors com era això d'actuar en aquella època. El text, enrevessat, però interessant, té diverses capes que li donen profunditat i que enganxen als espectadors a la butaca. Tot un caramel, pels que no vam poder veure l'original del 1980. Pel que fa a les interpretacions, són realment meravello...

Ahir vaig veure #ElPlaerDeLaTristesa a #ElMaldà. Aquesta molt recomanable obra, se situa enmig de la Guerra Civil Espanyola i ens presenta la protagonista, una nena de catorze anys que està realitzant un diari. A través dels seus ulls, veurem com evoluciona aquesta, enmig d'un context històric prou interessant (i dur). Així, a escena, trobarem dues actrius, la #CintaMoreno i la #LauraRoig que fan una feina realment impressionant, amb unes interpretacions que resulten 100% versemblants, malgrat la dificultat d'haver de multiplicar-se convertint-se en múltiples personatges, molt diferents entre ells pel que fa a edat, gènere, conviccions, característiques, etc. L'escenografia, de #PaulaFont, malgrat les limitacions d'espai de la sala, resulta convincent i polifacètica. També és cert, que aquest mateix espai reduït, el que permet gaudir especialment de les dues interpretacions de les actrius, deixant-nos captar tots els seus matisos, per la proximitat amb aquestes. Fer ada...

Ahir vaig veure #LaLiniaVermella al #TeatreTantarantana. Aquesta obra que ens porta la jove companyia #ElNucli, ens transporta a un vagó de metro, on 4 persones creuaran els seus camins, establint diferents tipus de relacions. Part d'aquestes connexions romàntiques que succeiran, parteixen d'una premissa basada en una popular llegenda japonesa, que diu que estem connectats mitjançant fils vermells (que s'apropen i allunyen i que no es poden trencar) a determinades persones. Destaca l'actuació de #AriadnaBarbeta per sobre de les altres, amb una entrada a escena convincent, que ens fa preguntar de seguida: que li passa aquesta noia? Per què plora? Li hauran trencat el cor? La disposició de la sala, permet una proximitat amb els actors que s'agraeix i que permetrà una certa interacció amb el públic (eviteu cadires vermelles o les properes a aquestes, si sou persones tímides). Amb una escenografia gairebé inexistent i una il·luminació adequada, aconsegueixen transportar...