Ahir vaig veure #ElPlaerDeLaTristesa a #ElMaldà.
Aquesta molt recomanable obra, se situa enmig de la Guerra Civil Espanyola i ens presenta la protagonista, una nena de catorze anys que està realitzant un diari. A través dels seus ulls, veurem com evoluciona aquesta, enmig d'un context històric prou interessant (i dur).
Així, a escena, trobarem dues actrius, la #CintaMoreno i la #LauraRoig que fan una feina realment impressionant, amb unes interpretacions que resulten 100% versemblants, malgrat la dificultat d'haver de multiplicar-se convertint-se en múltiples personatges, molt diferents entre ells pel que fa a edat, gènere, conviccions, característiques, etc.
L'escenografia, de #PaulaFont, malgrat les limitacions d'espai de la sala, resulta convincent i polifacètica. També és cert, que aquest mateix espai reduït, el que permet gaudir especialment de les dues interpretacions de les actrius, deixant-nos captar tots els seus matisos, per la proximitat amb aquestes.
Fer adaptacions teatrals de novel·les, no és pas una tasca fàcil, ja que sovint, aquestes, es plantegen més pròpiament com a lectures dramatitzades gairebé, que no pas com a representacions com a tal. No és el cas que ens ocupa i s'agraeix. Pel fet que l'adaptació s'ha fet amb molt de talent i cuidant els detalls, però donant, alhora, un dinamisme difícil d'aconseguir.
Cal destacar que la gairebé hora i mitja que dura, passa volant, i que no és casualitat, trobar la sala pràcticament plena fins i tot entre setmana.
En definitiva, un notable espectacle dirigit per #ArnauPuig amb encert, que agradarà especialment al públic més gran per parlar d'una època que van viure de petits... però també al públic més jove per apropar-nos a una part de la nostra història, amb un fantàstic producte final.
La podreu trobar fins al 15-10, però afanyeu-vos a comprar l'entrada, perquè és previsible que exhaureixin.
Nota: notable.
Sinopsi:
A partir de la novel·la Nit de reis: diari d’una infermera de 14 anys, de la llevadora i escriptora Ramona Via (1922-1992).
Amb només 14 anys, un exercici inofensiu d’escola, fer una redacció, es converteix en la manera de deixar anar les angúnies i tristeses d’una guerra que no arriba a comprendre.
El diari de la jove autora es converteix en un testimoni privilegiat dels darrers mesos de la guerra i els primers de la postguerra en un poble de la rodalia de Barcelona.
Una obra que s’endinsa en la minúcia de les vides més humils i anònimes, en els seus afanys més casolans, quotidians i vulgars. Unes vides que constitueixen la quasi totalitat de la Humanitat i que a penes comprenen el per què (si és que existeix un per què) dels daltabaixos històrics que les sacsegen.