Dissabte vaig veure #Elektra.25 al #TeatreJoventut d'Hospitalet de Llobregat.
Aquest espectacle és de la prestigiosa companyia andalusa #Atalaya, Premio Nacional de Teatro al 2008 i que enguany compleix quaranta anys (i 2500 funcions)... i que al Teatre Joventut hem pogut gaudir fins en 12 ocasions amb espectacles diferents.
El que ara ens porta aquesta multipremiada companyia (60 premis des de la seva creació) és una revisió de l'obra original que es va fer fa vint-i-cinc anys (d'aquí el nom), tot millorant-la en molts aspectes.
Així, trobarem una revisió contemporània de l'Electra d'Eurípides, personatge cabdal de la metodologia grega, però amb voluntat de relacionar-la amb les adaptacions del segle passat de Sartre i Hoffmansthal, tot fent el salt invers de malvada, a protagonista amb la qual empatitzem. Cal recordar que aquest muntatge va rebre 9 nominacions als #PremisMax.
La venjança d'aquesta, serà l'eix sobre el qual s'articularà aquesta peça, amb una escenografia visualment llampant i original (amb banyeres, com en el muntatge original), que ja va ser premiada, amb raó, en el seu moment.
Les cançons així com les danses (noves) amb temes populars dels Balcans, Itàlia i Bielorússia, entre d'altres, s'ajusten com un guant a l'espectacle.
Cal remarcar que el text (la meitat del qual és nou per l'ocasió), dens i en vers, serà un desafiament enorme pels espectadors menys acostumats.
El tancament, amb l'entrega per part de la companyia d'un guardó a #JosepLluísMarcè del Teatre Joventut, així com el col•loqui posterior, va ser un excel·lent tancament de la jornada teatral.
Sinopsi:
Elektra.25, recupera el millor de la posada en escena d'un dels grans muntatges teatrals del teatre andalús de les darreres dècades. La primera versió, de fa 25 anys, va ser nominada Premi al millor espectacle andalús. En aquesta nova versió, Atalaya recupera l'essència inicial introduint canvis importants i aportacions que potencien encara més el seu valor.
El tema central és l'espiral de violència (mort-venjança-mort) que es perpetua a la casa dels Atridas. La venjança és el principal "leitmotiv" de les diferents versions de l'obra, un dels grans mals de la humanitat, que dos mil cinc-cents anys després continua propiciant grans tragèdies i calamitats a gran escala, des de la domèstica a la planetària; i davant tot això, una pregunta a l'espectador. Tu que faries en aquest cas? Emocions i interrogants són els objectius del teatre i a Elektra estan expressats de manera prodigiosa.
El tancament, amb l'entrega per part de la companyia d'un guardó a #JosepLluísMarcè del Teatre Joventut, així com el col•loqui posterior, va ser un excel·lent tancament de la jornada teatral.