Ahir vaig veure #LaLiniaVermella al #TeatreTantarantana.
Aquesta obra que ens porta la jove companyia #ElNucli, ens transporta a un vagó de metro, on 4 persones creuaran els seus camins, establint diferents tipus de relacions. Part d'aquestes connexions romàntiques que succeiran, parteixen d'una premissa basada en una popular llegenda japonesa, que diu que estem connectats mitjançant fils vermells (que s'apropen i allunyen i que no es poden trencar) a determinades persones.
Destaca l'actuació de #AriadnaBarbeta per sobre de les altres, amb una entrada a escena convincent, que ens fa preguntar de seguida: que li passa aquesta noia? Per què plora? Li hauran trencat el cor?
La disposició de la sala, permet una proximitat amb els actors que s'agraeix i que permetrà una certa interacció amb el públic (eviteu cadires vermelles o les properes a aquestes, si sou persones tímides).
Amb una escenografia gairebé inexistent i una il·luminació adequada, aconsegueixen transportar-nos a un vagó de metro, en una espècie de teatre immersiu primerenc. S'hauria agraït, per cert, aprofundir més en aquesta línia, molt poques vegades explorada al teatre.
Les peces musicals utilitzades per intercalar esdevén entretingudes i ajuden a separar entre escena i escena.
Cal destacar que interpel·lar al jovent, apropar-lo als teatres amb productes com aquest, amb temàtica que els pot interessar i llenguatge que fan servir (tan parlat, com el projectat tipus xat), és sens dubte una bona iniciativa.
Pel que fa a aspectes a millorar, el text mateix, fent-lo més interessant per l'espectador.
En definitiva, un bon espectacle d'una jove companyia que tot just comença i que ens presenta un producte amb un embolcall original.
El podreu trobar fins al 15-10.
Sinopsi:
El metro, com la vida, és un espai de trànsit. Un espai d’històries passatgeres i de fantasmes que tornen quan menys t’ho esperes.
La línia vermella és una història d’històries. Un trajecte de metro que, a través d’una aparent casualitat, connecta l’Àlex, el Biel, la Marta i la Núria en punts molt diferents de les seves vides. Un viatge a través de les relacions humanes i les connexions que es poden generar mentre quatre personatges esperen que el metro arribi a la seva parada. Com a públic, acompanyarem aquests personatges formant part d’aquest vagó de metro, mentre aprenem que, la majoria de vegades, el mateix trajecte és el destí.
Aquesta obra que ens porta la jove companyia #ElNucli, ens transporta a un vagó de metro, on 4 persones creuaran els seus camins, establint diferents tipus de relacions. Part d'aquestes connexions romàntiques que succeiran, parteixen d'una premissa basada en una popular llegenda japonesa, que diu que estem connectats mitjançant fils vermells (que s'apropen i allunyen i que no es poden trencar) a determinades persones.
Destaca l'actuació de #AriadnaBarbeta per sobre de les altres, amb una entrada a escena convincent, que ens fa preguntar de seguida: que li passa aquesta noia? Per què plora? Li hauran trencat el cor?
La disposició de la sala, permet una proximitat amb els actors que s'agraeix i que permetrà una certa interacció amb el públic (eviteu cadires vermelles o les properes a aquestes, si sou persones tímides).
Amb una escenografia gairebé inexistent i una il·luminació adequada, aconsegueixen transportar-nos a un vagó de metro, en una espècie de teatre immersiu primerenc. S'hauria agraït, per cert, aprofundir més en aquesta línia, molt poques vegades explorada al teatre.
Les peces musicals utilitzades per intercalar esdevén entretingudes i ajuden a separar entre escena i escena.
Cal destacar que interpel·lar al jovent, apropar-lo als teatres amb productes com aquest, amb temàtica que els pot interessar i llenguatge que fan servir (tan parlat, com el projectat tipus xat), és sens dubte una bona iniciativa.
Pel que fa a aspectes a millorar, el text mateix, fent-lo més interessant per l'espectador.
En definitiva, un bon espectacle d'una jove companyia que tot just comença i que ens presenta un producte amb un embolcall original.
El podreu trobar fins al 15-10.
Nota: bé.
Sinopsi:
El metro, com la vida, és un espai de trànsit. Un espai d’històries passatgeres i de fantasmes que tornen quan menys t’ho esperes.
La línia vermella és una història d’històries. Un trajecte de metro que, a través d’una aparent casualitat, connecta l’Àlex, el Biel, la Marta i la Núria en punts molt diferents de les seves vides. Un viatge a través de les relacions humanes i les connexions que es poden generar mentre quatre personatges esperen que el metro arribi a la seva parada. Com a públic, acompanyarem aquests personatges formant part d’aquest vagó de metro, mentre aprenem que, la majoria de vegades, el mateix trajecte és el destí.