Ahir vaig tenir el plaer de veure l'estrena de #Ñaque, o de piojos i actores escrit (i codirigit) per l'autor teatral viu més premiat d'Espanya, #JoséSanchisSinisterra (Ay Carmela).
L'espectacle, en vers, no es fa feixuc, malgrat la densitat d'aquest. De fet, podríem dir que és tota una experiència meta teatral: una obra, dintre d'una obra, dintre... ja m'enteneu, oi?
Dir de què va, no és fàcil d'explicar... però parteix d'una premissa, que acabarà tenint un sentit (i quin sentit!). Així, trobarem dos actors que semblen venir d'una altra època (quatre segles enrere, de fet), que ens explicaran les seves peripècies, que ens serviran també per situar llavors com era això d'actuar en aquella època.
El text, enrevessat, però interessant, té diverses capes que li donen profunditat i que enganxen als espectadors a la butaca. Tot un caramel, pels que no vam poder veure l'original del 1980.
Pel que fa a les interpretacions, són realment meravelloses i no eren poques les persones que ho comentaven. Fer creïbles uns personatges com els presentats, parlant com es feia llavors i sonant convincents de segur és una tasca complexa, superada amb escreix per #JAVIERGODINO i #JOANMARTÍNEZVIDAL.
En definitiva, una fantàstica peça escrita amb talent que ens trasllada en el temps a una època en la qual el teatre era ben diferent (al Segle d'Or del teatre espanyol), i ho fa amb una intra història entre dos artistes i bons amics entranyables (Ríos i Solano), que amb les seves actuacions ens enlluernaran.
Un "must" pels estudiants d'interpretació, sens dubte.
Podreu trobar aquest ambiciós muntatge en castellà del Tantarantana fins al 29 d'octubre.
Sinopsi:
Un espai en penombra: un teatre. Temps indeterminat sobre l’escenari. A platea, el present. La platea viu sempre en el present. Ríos i Solano es criden i busquen fins a trobar-se. Dos actors… o alguna cosa així: a mig camí entre captaires i meuques. Dos “comediantes de la legua”. Dos farandulers de per allà l’any 1600. Personatges a la deriva de l’esdevenir de la història, als marges dels circuïts oficials. On són? Qui són tots aquests que els observen des de la foscor? Observen tant sols? O també els jutgen? No hi ha temps per filosofar, són actors i els actors actuen. S’hi posen.