Ahir vaig veure l'estrena de #SwimmingPool al #TeatreTantrantana.
Aquesta bona obra de la jove companyia #LaMare ens presenta 2 germans i les seves respectives parelles. Ens permet seguir de prop la fluctuació de les seves relacions sentimentals... amb una piscina familiar (del xalet dels pares), de fons, com a eix principal i metàfora del que succeeix.
El text, de #JuliDisla (que també dirigeix), sense amagar cap gir inesperat, resulta interessant, ja que els diàlegs són punyents i connecten amb el públic. Així, tenim davant un producte, que sense ser trencador o innovador especialment, funciona i resulta de qualitat, ja que l'hora i mitja que dura passa volant.
Les magnífiques interpretacions d'aquests joves actors (Mireia Giràldez, Quique Muro, Eloi Duran i Pau Oliver), donen volada a l'obra i resulten 100% convincents.
Tingueu present que els papers dels actors són intercanviables... així segons el dia, veureu una versió o una altra. En la web del Tantarantana podreu trobar les diferents versions segons el dia concret.
L'escenografia, composta majorment per un tipus de catifa de gespa artificial gairebé infinita és visualment llampant, però estranya la manca d'elements propis d'una piscina. Tanmateix, fa pinta que és una cosa buscada, expressament.
La part d'electrònica, a mi no m'ha convençut, però això deu anar amb l'edat, imagino. El que és innegable, és que és un producte que pot agradar enormement als joves... i això, en teatre, no abunda i constitueix una proesa.
En definitiva una jove i recomanable obra realitzada amb molt d'amor, ideal pel públic més jove, que ens parla de relacions sentimentals i ho fa d'una manera entretinguda i interessant, amb personatges amb ànima, que s'allunya de clixés estereotipats, per sort.
La podreu trobar fins al 5-11-23.
Nota: notable/bé.
Sinopsi:
Dos germans. Les seves parelles. Una piscina buida. Tres elements que componen la vida d’una família, una vida que es veu condicionada per la influència dels pares, que sempre hi són encara que mai se’ls vegi. El fullatge caient de la tardor, el fred gelat de l’hivern i el florir de la primavera ajuden a definir les relacions amb aquells que més estimem.
Una posada en escena minimalista on els quatre intèrprets hi són sempre presents i es reparteixen els personatges en directe. El text barreja la comèdia i el drama per explicar la quotidianitat d’uns conflictes amb els quals, ben segur, l’espectador s’hi podrà sentir identificat.
Un jardí infinit de gespa verda, un vestuari aparentment perfecte i un espai sonor que combina l’electrònica i la veu en directe reforcen la idea d’uns patrons familiars que es repeteixen i tenen engabiats als protagonistes d’aquesta història.