Ahir vaig veure #LoNuestroEstabaCantado al #AquitàniaTeatre.L'estrena d'aquesta comèdia musical feia goig amb el teatre ple de gom a gom (cosa a destacar, perquè l'Aquitània, no és pas petit). Aquesta proposta dirigida per #AliciaSerrat, adaptada per #MiguelMolina, és una adaptació de "El uno contra el otro" d'#IgnasiVidal. L'espectacle, del 2019, arriba ara a Catalunya, amb 2 importants canvis: per una banda, l'actor que interpreta al Joel i per l'altre, la nova directora. La resta, segueix un format similar al de llavors. Sense canvis en lletra i música, a càrrec de #FerránGonzález... però tampoc pel que fa a escenografia o vestuari, fent valer la dita de: si una cosa funciona, millor no tocar-la. Així, a l'espectacle, trobarem a la Daniela (#RocíoMadrid) i al Joel (#JaumeCasals), un matrimoni que està immers enmig d'un complicat divorci. Retrospectivament, anirem transitant en diferents capítols clau del matrimoni (bons i dolents), amb a...

Tot just surto de veure #CavalletDeMar o el peix invisible, a la #SalaFlyhard. Després de descobrir #PauCoya (apunteu aquest nom) a la #SalaVersusGlòries amb la superba #PolsDeDiamant, de la qual també n'és l'autor, trobar que també tenia una altra obra a la cartellera va ser una sorpresa inesperada i plaent. Aquest cop, però, la història és ben diferent: el protagonista, en Martí, que va transitar de dona a home i que actualment s'està hormonant (des de no fa gaire), comença a trobar que tot es va posant en el seu lloc a poc a poc, quan de sobte, un inesperat fet trastoca la seva vida de dalt a baix... amb un particular efecte dominó que sembla no parar. El text d'en Pau, ple de bellesa, però també de reivindicació per tot el diferent, allunyat de la normativitat, és una delícia i tota una declaració d'intencions valenta, en aquests obscurs temps en què creix l'extrema dreta i la censura (com per exemple va passar, malauradament, amb #Nua). Vull ressaltar la pe...

El dimecres vaig anar a la reestrena (aquest cop al #TeatreEòlia en comptes del #TeatreTantarantana) d'#UbuRex. Aquesta obra és una adaptació contemporània d'#UbuRei d'#AlfredJarry (precursor del surrealisme) de fa més de cent anys, inspirada a la vegada en l'Èdip Rei de Sòfocles. Així, estem davant d'una comèdia absurda i àcida, amb grans similituds amb Macbeth, com l'original. Els nombrosos titelles construïts (per #JessicaEvans i #CharlieMills) i emprades en l'espectacle, són realment espectaculars i res tenen a envejar per les originals. El vestuari, en sintonia, és igualment espectacular i original. Tots dos elements són els punts forts de la peça i semblen més propis d'una obra d'ampli pressupost d'una companyia consolidada, que no pas d'una emergent, com #ApplicationRejected, que tot just comença a alçar el vol en l'àmbit professional. La història, frenètica i boja com poques (fins i tot massa), barreja català, castellà i anglès......

Diumenge vaig veure #Austràlia al nou #EspaiTexas, que recordeu, també fa teatre i de fet té unes propostes molt interessants per aquesta temporada. Aquesta guardonada peça parteix d'una original i interessant premissa: Laia, una dona catalana que viu a Austràlia amb el seu marit (autòcton). Davant la impossibilitat física de ser mare (malgrat haver-ho provat gairebé tot), li demana un òvul a la seva germana, per tal per tal de fer ella la gestació (amb l'esperma del seu marit). Per poder fer el tractament previ, haurà d'anar-hi un mes i mig. Aprofitant l'avinentesa, l'acompanyarà la seva altra germana i faran un viatge turístic en cotxe totes tres. Hauran de superar, però, nombroses dificultats relacionades amb un tema i l'altre, en aquesta peculiar comèdia dramàtica. Pel que fa al repartiment, trobem a #EsterCort com a protagonista solvent i carismàtica, molt ben acompanyada per #MeritxellHuertas, #CarmePoll i #BrianLehane. Es nota que tenen química (i ofici),...

Divendres vaig veure "Els ossos de l'irlandès" al Teatre Akadèmia. Aquesta notable comèdia dirigida amb encert per Xavi Ricart, per estètica recorda al muntatge de La Perla 29, "La reina de bellesa de Leenane", que ja vaig poder veure (el 12-2-19). Així, pel que fa a la trama, trobem tres amics que decideixen quedar amb urgència de nit, al local d'un d'ells, malgrat el gran xàfec que està caient. L'obscur motiu els tindràs tota la nit neguitosos, ja que la solució no sembla pas fàcil i les conseqüències per a ells poden ser catastròfiques. El repartiment conformat per Ivan Benet, Norbert Martínez i Ernest Villegas, constitueix un plaer en si mateix. Poder veure als tres a escena, amb les seves enormes aptituds, és un dels plats forts d'aquesta peça. L'escenografia d'Anna Tantull és sens dubte espectacular, amb tota mena de detalls. Sembla que realment ens trobem a un local on es fa cervesa artesana i no pas al teatre. L'encertat vestu...

Ahir vaig veure l'estrena d'#EstoNoEsJamaica (com la cançó) al teatre Tantarantana. Aquesta fantàstica comèdia fresca, de #TEATREKADDISH, està plena de nostàlgia i t'atrapa com ho feia el Frigopie. Així trobarem els cinc personatges a la platja gaudint. Aquests personatges creixen durant l'obra i els hi passen diferents fets (acomiadament, divorci, embaràs... entre d'altres)... i finalment, trobarem els fills d'aquests ja a l'etapa adulta, veient les visibles connexions amb els seus pares i fins i tot alguns comportaments realment similars. Malgrat que l'escenari el trobem completament buit, el bon repartiment (SHEILA FERNÁNDEZ, MARINA MORA, ROCÍO QUESADA, ALBERT RIBALLO i ÁNGEL ROLDÁN) el completa amb les seves actuacions. El text de #CarolLópez (que també dirigeix amb encert) és realment interessant. És d'aquesta mena d'obres que té la raresa de poder agradar a gent jove, de mitjana edat i gent gran... és a dir, tot un producte intergeneraciona...

Dissabte vaig veure L'Home de teatre, a la nova sala de Badal #HeartbreakHotel. Aquest espectacle protagonitzat per #AndreuBenito, brillant, és un clàssic de #ThomasBernhard ("Der Theatermacher", del 1984), polèmic, que està adaptat a la nostra realitat per un gran del teatre com és l'ÀlexRigola (que també dirigeix l'obra). Cal remarcar que poder presenciar de tan a prop (de fet, gairebé tocant, per les particularitats de la sala), d'un actor del nivell d'Andreu Benito (el qual he tingut la sort de poder veure en nombroses ocasions), constitueix en si mateix un luxe. La seva presència escènica és incommensurable. S'afegeix ara a la llista de grans actors que l'han precedit en l'experiència, conformada per Fernán-Gómez, Flotats, José Luis Gómez i Lluís Homar. L'obra, compta també amb Àlex Fons i Marwan Sabri pel que fa al repartiment. Tanmateix, els seus papers són merament auxiliars, ja que l'estructura s'assembla més de la d'un...

El dijous vaig veure #BFF (#BestFriendsForever) al #TeatreTantarantana. Aquesta comèdia agredolça està escrita i dirigida amb encert per #MartaAlbert. L'obra fusiona elements teatrals i cinematogràfics. Una mostra d'això, són un breu curt que es pot veure a mitja funció, així com seqüències similars a videoclips que abunden. Aquests sens dubte són un reflex de l'experiència de Marta Albert en la producció de videoclips per a Boye (us recomano que els hi doneu una ullada), la sèrie "Segundas Partes" i la pel·lícula "Santa Bárbara". Aquesta peça teatral aborda una temàtica universal: l'amistat i la seva evolució al llarg del temps, mostrant tant la seva bellesa com la seva part més obscura, especialment quan emergeix la toxicitat. A diferència de les narratives convencionals sobre l'amor romàntic, #BFF explora l'evolució d'una amistat intensa, oferint una visió polièdrica que inclou enveges, gelosies i competència, entre altres caramels. La...