El dijous vaig veure #BFF (#BestFriendsForever) al #TeatreTantarantana.
Aquesta comèdia agredolça està escrita i dirigida amb encert per #MartaAlbert.
L'obra fusiona elements teatrals i cinematogràfics. Una mostra d'això, són un breu curt que es pot veure a mitja funció, així com seqüències similars a videoclips que abunden. Aquests sens dubte són un reflex de l'experiència de Marta Albert en la producció de videoclips per a Boye (us recomano que els hi doneu una ullada), la sèrie "Segundas Partes" i la pel·lícula "Santa Bárbara".
Aquesta peça teatral aborda una temàtica universal: l'amistat i la seva evolució al llarg del temps, mostrant tant la seva bellesa com la seva part més obscura, especialment quan emergeix la toxicitat.
A diferència de les narratives convencionals sobre l'amor romàntic, #BFF explora l'evolució d'una amistat intensa, oferint una visió polièdrica que inclou enveges, gelosies i competència, entre altres caramels. La història es desenvolupa a través de flashbacks que connecten el present dels protagonistes, adults, amb el seu passat, adolescent, enriquint la comprensió dels personatges i permetent-nos una mirada global d'aquests.
Cal destacar també que hi ha un profund rerefons social, en el qual la precarietat d'una actriu que malviu plana constantment sobre l'escenari.
Les actuacions de #LlunaGay i #AniolGual són versemblants, aportant una gran credibilitat als seus personatges, amb els quals el públic pot sentir-se fàcilment identificat.
La selecció musical entre escenes (que resulta especialment escaient, per cert), no només facilita la digestió de l'espectacle, sinó que també transmet emocions i proporciona entreteniment, perquè no dir-ho.
En definitiva, una obra que no només ens regala originalitat sinó també aporta un profund missatge social i emocional.
La podreu trobar fins al 3-12-23.
Nota: bé/notable.
Sinopsi:
Best Friends Forever és la història d’una amistat. La Vero és una actriu en precarietat que torna a Barcelona després de fracassar a Madrid; i l’Eloi és un emprenedor que va deixar la interpretació perquè era massa arriscada. És una història d’amor, una dramèdia pop sobre el recorregut d’una amistat i les seves fases: l’enamorament, el trencament i el comiat. S’ha parlat molt del dol de la mort d’un ésser estimat, el dol quan s’acaba una relació de parella… Nosaltres parlem del mal que fa adonar-se de que qui ha sigut família ja no ho pot ser més, del dolor d’haver crescut en direccions oposades i haver de separar-se per continuar creixent. I com que no hi ha millor eina per parlar del dolor que l’humor, ens acomiadarem a ritme de Britney, ballant com Lady Gaga i Beyoncé i rient-nos dels mals que ens travessen a totes.