Tot just surto de veure #CavalletDeMar o el peix invisible, a la #SalaFlyhard.
Després de descobrir #PauCoya (apunteu aquest nom) a la #SalaVersusGlòries amb la superba #PolsDeDiamant, de la qual també n'és l'autor, trobar que també tenia una altra obra a la cartellera va ser una sorpresa inesperada i plaent.
Aquest cop, però, la història és ben diferent: el protagonista, en Martí, que va transitar de dona a home i que actualment s'està hormonant (des de no fa gaire), comença a trobar que tot es va posant en el seu lloc a poc a poc, quan de sobte, un inesperat fet trastoca la seva vida de dalt a baix... amb un particular efecte dominó que sembla no parar.
El text d'en Pau, ple de bellesa, però també de reivindicació per tot el diferent, allunyat de la normativitat, és una delícia i tota una declaració d'intencions valenta, en aquests obscurs temps en què creix l'extrema dreta i la censura (com per exemple va passar, malauradament, amb #Nua).
Vull ressaltar la petita anècdota del protagonista amb un nen al bus, sobre un cavallet de mar, és bonica com poques, però no revelaré gaire més per no fer espòilers.
Malgrat ser un monòleg, #MarcTorres, l'actor, desenvolupa múltiples papers de manera molt natural, amb un resultat interpretatiu fluid remarcable. L'obra, dirigida amb encert per #RebecaDelFresno, resulta dinàmica i s'allunya de la rigidesa d'alguns monòlegs, cosa que s'agraeix.
Quant a l'escenografia, a càrrec de #JoanFullana, limitada per l'espai disponible, és versàtil (com Martí, el protagonista :-P ), ja que, sota l'aparença d'una cabina de vàter, trobem un original espai polivalent que es transforma contínuament: un emprovador, una barra de bar, un telèfon mòbil gegant...
A apuntar que plantejar una temàtica poc freqüent com aquesta (desafortunadament), en els nostres teatres, posant-hi el focus i donant-li visibilització, constitueix un total encert.
En definitiva, una excelsa obra reivindicativa, molt recomanable, que et fa sortir amb un somriure del teatre.
Afanyeu-vos que només la podreu trobar fins dilluns... i la Sala Flyhard té més encant que butaques ;-)
P.D.: Com a dada, tingueu present que avui divendres, només va quedar una butaca lliure.
La podreu trobar fins al 27-11-23.
(La podreu trobar del 6-2 fins al 3-3-25 a la Sala Flyhard).
Nota: notable.
