Ahir vaig veure l'estrena d'#EstoNoEsJamaica (com la cançó) al teatre Tantarantana.
Aquesta fantàstica comèdia fresca, de #TEATREKADDISH, està plena de nostàlgia i t'atrapa com ho feia el Frigopie.
Així trobarem els cinc personatges a la platja gaudint. Aquests personatges creixen durant l'obra i els hi passen diferents fets (acomiadament, divorci, embaràs... entre d'altres)... i finalment, trobarem els fills d'aquests ja a l'etapa adulta, veient les visibles connexions amb els seus pares i fins i tot alguns comportaments realment similars.
Malgrat que l'escenari el trobem completament buit, el bon repartiment (SHEILA FERNÁNDEZ, MARINA MORA, ROCÍO QUESADA, ALBERT RIBALLO i ÁNGEL ROLDÁN) el completa amb les seves actuacions. El text de #CarolLópez (que també dirigeix amb encert) és realment interessant. És d'aquesta mena d'obres que té la raresa de poder agradar a gent jove, de mitjana edat i gent gran... és a dir, tot un producte intergeneracional.
La tria musical és encertada i ens transporta a l'època en què pagàvem amb pessetes.
En definitiva, una comèdia de qualitat, amb missatge social, que té la particularitat d'agradar tant els habituals del teatre, com a la gent més esporàdica. Ara que s'apropa el Black Friday, ja teniu una excel·lent proposta de regal.
La podreu trobar fins al 3-12-23.
Nota: notable.
Sinopsi:
Aquesta història esdevé al Prat, però podria succeir en qualsevol lloc del món.
Retalls de la vida quotidiana d'un grup de persones que amb la promesa d'un treball fix i somiant amb un futur millor, arriben a un poble que no és el seu. I aprenen a conviure amb una platja on no es poden banyar, amb l'olor fètid que desprenen les seves fàbriques i a tenir converses mentre els avions sobrevolen els seus caps. I tiren arrels. Els agrada fer barbacoes a la pineda de l'autovia, anar a agafar musclos i ajudar-se entre veïns. Aquest lloc ja el senten com a propi. És el seu paradís particular.
La història d'Antonio, Rocío, Joaquín, Chusa i Montserrat podria ser també la dels teus pares.
Aquest lloc al qual els seus pares van arribar per a prosperar és el seu poble. Ells han nascut aquí. Són d'aquí. I això els ha pesat durant molt de temps, amagaven els seus orígens i somiaven a viure a la ciutat veïna. Però han crescut i l'han vist prosperar. Les fàbriques porten anys tancades, la platja té l'aigua transparent i ja ni s'immuten quan els avions sobrevolen els seus caps. Ara s'enorgulleixen de pertànyer a aquest lloc. Saben que aquesta és la seva essència. I d'aquí ja no els mou ningú. O potser sí, perquè s'està posant de moda.
La història de Toni, Stefi, Dani, Laura i Maite podria ser també la teva.
Perquè les històries locals poden ser universals.