Tot just surto de veure Un segundo bajo la arena de El Maldà, amb joia al cor. Tancar l'any amb aquesta peça d'orfebreria, resulta un goig. Musicalment, és una delícia, amb Gaspar Corts tocant en directe, amb un encant difícil d'explicar. Les interpretacions són fantàstiques. Especialment, la de Pol Toro, amb una presència escènica a destacar. L'hora i mitja passa volant amb aquest espectacle gens convencional que contínuament trenca la quarta paret, ja des d'abans de començar. És a les escales del Maldà, mentre fem cua, que descobrirem que estem davant de quelcom original i especial, ja que llavors mateix començarà la peça pròpiament. Tot mesurat al detall rutlla amb precisió, en aquesta versió endolcida tan particular i ben trobada de Bodas de sangre , de Federico García Lorca. De sobte "aterrem" a un casament que s'ha torçat, prèviament a la nostra arribada. Els tres actors ens ajudaran a desentrellar que ha succeït. Sorprèn (i s'agraeix) com e...

L'altre dia vaig tenir la sort de poder veure "Una butaca al pol nord" a la #SalaFlyhard. A aquesta peça, podem trobar una psicòloga que treballa el sistema sanitari públic i que està realment cremada de veure com la societat i en particular el sistema, no mouen fitxa per entomar amb l'energia necessària la violència de gènere... i com aquesta acull a la consulta d'una amiga i també psicòloga, per parlar de tot això. Aquesta peça destaca per ser la primera de #MònicaGlaenzel com a directora professional. Aquesta popular i conegudíssima actriu, ha participat en desenes de muntatges teatrals, malgrat que és més coneguda pel gran públic pel seu paper a diferents sèries de TV3, especialment a plats bruts. Per l'ocasió s'ha volgut envoltar de grans professionals del món del teatre. En l'obra ha participat una gran figurinista i també, el millor escenògraf de Catalunya per a molts. Tots dos, a més a més de tenir un enorme talent, són germans de Mònica. Així ...

Dissabte a la nit vaig anar a veure #ElsBuonaparte al #TeatreAkadèmia.  Un espectacle protagonitzat per #PauRoca (una de les meves debilitats), #DavidBagés i #OriolGuinart, amb text de #RamonMadaula i dirigit per #SílviaMunt, és clar que ha de ser un regal de Nadal per les persones enamorades del teatre com jo. Arribar a un teatre amb les expectatives pels núvols pot resultar frustrant, malgrat acabar veient una peça de qualitat... però no va ser pas el cas, perquè l'espectacle és superb. Així, trobem a escena a #NapoleóBonaparte, amb el seu esclau, fent temps fins a la que serà una trobada determinant amb el seu germà, Josep, per tractar els problemes relacionats amb la seva recent i polèmica coronació com a rei d'Espanya. La força escènica en el gest en algunes de les situacions interpretades, com són tant el bany del mateix Napoleó, com la del seu germà, a posteriori, resulten una delícia. L'original feina feta per tal de recrear com va ser la important trobada i fer-la ...

Ahir vaig veure #cançonsqueacabenenfadeout al #TeatreTantarantana. En aquest bon espectacle, la música dels vuitanta, en rigorós directe, és la clara protagonista. És precisament aquesta part, enormement cuidada, la que trobem present contínuament durant l'hora i mitja d'obra. Val a dir que acaba fent-se curta. Els tres fantàstics músics, que també interpreten amb encert, doten aquesta peça d'un fort component reivindicatiu feminista i LGTBIQ+, que s'agraeix. Ho fan de manera enormement pedagògica, gairebé sense que ens n'adonem i aquest és un dels principals mèrits. Les reflexions que es comparteixen, són, sota el meu parer, molt interessants. Per què trobem casposa a Rocío Jurado i, en canvi, un referent subversiu de la "Movida madrilenya" a Alaska? S'ajusta això a la realitat? Va ser una imposició falsejada de l'establishment, a través dels seus mitjans, que llavors vam abraçar sense adonar-nos? Totes aquestes preguntes i d'altres, sota l...

Diumenge vaig veure #SmileyDesprésDeLAmor a #LaVillarroel. Aquesta és la segona part de #Smiley, que vaig tenir la sort de veure a Ripollet el 8-11-13 i que em va semblar, llavors, la millor de l'any, malgrat que no soc gaire de comèdies. De fet, com a dada, tingueu present que s'han fet muntatges d'aquesta a desenes de països (Austràlia, EUA, Mèxic, Alemanya, Itàlia, Argentina...). Ara, torna a la cartellera, de nou, com a segona part, però es pot veure independentment de si llavors vau veure la primera o no, ja que al principi d'aquesta es fa un breu resum per situar-nos (cosa que s'agraeix). Cal destacar, que el muntatge d'enguany, torna a comptar amb els protagonistes originaris, que bé s'ho van guanyar amb unes actuacions magnífiques tant en #RamonPujol, com l'#AlbertTriola, portant-nos dos personatges contraposats. Per una banda, un atractiu cambrer, ara propietari, obsessionat amb el gimnàs... i per l'altre, un modern arquitecte, poruc i cosmo...

Divendres (15-12-23) vaig veure "Satisfacshow" al Golem'S Teatre (Antic Almería Teatre). Aquest simpàtic espectacle de petit format, pren com a protagonista la música, amb una proposta on trobem 5 experts i joves músics a escena, que ens farà recórrer un viatge musical per diferents gèneres, gràcies a uns divertits músics de carrer que interpreten. El teatre gestual presentat funciona, però és on trobem algunes mancances, pel que fa als músics, compensades, en gran part, per l'energia abocada. En la part musical, en canvi, el resultat és magnífic, portant-nos un producte de qualitat, on gaudir de música en directe a un espai que sembla fet a mida per a ells, com és el Golem's Teatre i la seva particular disposició del públic (en tauletes petites envoltades de cadires). Cal apuntar que es manté el repartiment original que exhibeix un enorme talent musical. Així, trobem a la trompeta: Sergi Basart, trombó: Dario Garcia, trompeta: Oriol Escolano i saxo: Francesc Vida...

Ahir vaig anar a l'estrena de #LaFormaDeLesCoses a la #SalaVersusGlòries. Aquesta comèdia de #NeilLabute (premiat director de cinema, guionista i dramaturg americà) és la més popular d'aquest. En 2001, quan es va estrenar, va ser tot un èxit, fet pel qual s'han realitzat centenars de muntatges diferents arreu. En aquesta interessant i divertida proposta trobem a #MarcRosich a càrrec de la determinant direcció (i també de la traducció). Com a curiositat voldria dir que he tingut la sort de veure'l dirigint un nombre considerable d'espectacles i ha estat un plaer coincidir amb ell en l'estrena. La peça pren com a punt de partida la curiosa trobada a un museu entre dos joves universitaris ben diferents. Per una banda, l'Adam, un vigilant de seguretat pluriempleat d'aspecte deixat, amb moltes inseguretats i manies. Per altra banda, L'Evelyn, una empoderada i reivindicativa artista, atractiva i moderna a parts iguals. Aquesta particular trobada amb intere...

Dimecres vaig veure #LaliSymon al #TeatreRomea. Aquest projecte destaca per tenir l'habilitat de reunir, sota el paraigua d'un mateix projecte, una enorme quantitat de persones amb enorme talent. Així, pel que fa al repartiment, trobem l'#EmmaVilarasau liderant-lo com a protagonista. Aquesta llegenda del teatre català, ens regala una actuació molt íntima i distintiva. No és sola que la trobem, puix que també són presents tant #MontPlans, com #JúliaBonjoch. Veterania i joventut a escena, però totes amb grans habilitats. El gran talent no només el trobem al repartiment, sinó que també és present en diferents elements de l'espectacle. La peça està escrita i dirigida amb encert per #SergiBelbel, tot un referent prolífic del nostre panorama teatral. La llampant escenografia, en la línia de l'apuntat abans, és a càrrec d'un dels millors escenògrafs de Catalunya, que he tingut la sort de gaudir en desenes de projectes: #MaxGlaenzel (acompanyat per #JosepIglèsias). Acum...

Divendres vaig veure #FilumenaMarturano al #TeatreLaBiblioteca. És difícil d'explicar la màgia que impregna #LaPerla 29 a l'espai idíl·lic que conforma la #BibliotecaDeCatalunya, tot un temple del teatre català... i veient aquest excels espectacle, una persona ho pot discernir, o almenys intuir, ràpidament. L'obra gira al voltant del personatge de la Filumena (interpretada de manera sublim per la grandíssima #ClaraSegura). Aquesta, és una antiga prostituta, que de joveneta va conèixer Domenico (interpretat per #EnricoIanniello de manera superba), un adinerat client seu, major que ella. Aquesta relació (o no-relació, més aviat), ha perdurat durant vint-i-cinc anys. Però de cop, tot canvia, en produir-se un fet inesperat que de sobte atropellarà al públic, sense arribar a comprendre de què es tracta (i que comporta) fins passada una estona (i aquesta és una de les gràcies de l'espectacle). Aquesta obra d'Eduardo De Filippo, adaptada (i dirigida) per Oriol Broggi, és d...