Tot just surto de veure #UnSegundoBajoLaArena de #ElMaldà, amb joia al cor.
Tancar l'any amb aquesta peça d'orfebreria, resulta un goig.
Musicalment, és una delícia, amb #GasparCorts tocant en directe, amb un encant difícil d'explicar.
Les interpretacions són fantàstiques. Especialment, la de #PolToro, amb una presència escènica a destacar.
L'hora i mitja passa volant amb aquest espectacle gens convencional que contínuament trenca la quarta paret, ja des d'abans de començar. És a les escales del Maldà, mentre fem cua, que descobrirem que estem davant de quelcom original i especial, ja que llavors mateix començarà la peça pròpiament.
Tot mesurat al detall rutlla amb precisió, en aquesta versió endolcida tan particular i ben trobada de #BodasDeSangre, de #FedericoGarcíaLorca.
De sobte "aterrem" a un casament que s'ha torçat, prèviament a la nostra arribada. Els tres actors ens ajudaran a desentrellar que ha succeït.
Sorprèn (i s'agraeix) com els actors ens tractaran de tu a tu. Fins i tot ens faran interaccionar en certs moments, sense fer passar a ningú vergonya o excedir-se, això sí.
No revelaré gaire més, però hi haurà alguns moments entranyables (i participatius), com el brindis, la recerca d'un important objecte perdut (amb metàfora incorporada) o el ball.
L'espai escènic, modest, però cuidat, sembla trobar en la particular i majestuosa Sala Maldà, el lloc ideal per representar-se.
Per tancar, només vull dir-vos que sortir al carrer, baixant les majestuoses escales del teatre, després d'aquest viatge oníric... i tornar a poc a poc a casa, com en un núvol, és un regal avançat d'aquests reis que m'emporto al cor. Gràcies #Col·lectiu Desasosiego (apunteu aquest nom, perquè faran parlar molt) i #ElMaldà per fer-ho possible.
Voleu a veure-la, fins al 21-1-24.
Nota: excel·lent.
Sinopsi:
Tres de les convidades i un dels músics del casament entre El Novio i La Novia han quedat atrapades al banquet, esperant la tornada de la resta de convidats, que han marxat degut a un seguit de contratemps. Entre trossos de pastís, flors seques i espelmes gastades narren el que ha passat a un públic que esdevé convidat de la celebració.
Tancar l'any amb aquesta peça d'orfebreria, resulta un goig.
Musicalment, és una delícia, amb #GasparCorts tocant en directe, amb un encant difícil d'explicar.
Les interpretacions són fantàstiques. Especialment, la de #PolToro, amb una presència escènica a destacar.
L'hora i mitja passa volant amb aquest espectacle gens convencional que contínuament trenca la quarta paret, ja des d'abans de començar. És a les escales del Maldà, mentre fem cua, que descobrirem que estem davant de quelcom original i especial, ja que llavors mateix començarà la peça pròpiament.
Tot mesurat al detall rutlla amb precisió, en aquesta versió endolcida tan particular i ben trobada de #BodasDeSangre, de #FedericoGarcíaLorca.
De sobte "aterrem" a un casament que s'ha torçat, prèviament a la nostra arribada. Els tres actors ens ajudaran a desentrellar que ha succeït.
Sorprèn (i s'agraeix) com els actors ens tractaran de tu a tu. Fins i tot ens faran interaccionar en certs moments, sense fer passar a ningú vergonya o excedir-se, això sí.
No revelaré gaire més, però hi haurà alguns moments entranyables (i participatius), com el brindis, la recerca d'un important objecte perdut (amb metàfora incorporada) o el ball.
L'espai escènic, modest, però cuidat, sembla trobar en la particular i majestuosa Sala Maldà, el lloc ideal per representar-se.
Per tancar, només vull dir-vos que sortir al carrer, baixant les majestuoses escales del teatre, després d'aquest viatge oníric... i tornar a poc a poc a casa, com en un núvol, és un regal avançat d'aquests reis que m'emporto al cor. Gràcies #Col·lectiu Desasosiego (apunteu aquest nom, perquè faran parlar molt) i #ElMaldà per fer-ho possible.
Voleu a veure-la, fins al 21-1-24.
Nota: excel·lent.
Sinopsi:
Tres de les convidades i un dels músics del casament entre El Novio i La Novia han quedat atrapades al banquet, esperant la tornada de la resta de convidats, que han marxat degut a un seguit de contratemps. Entre trossos de pastís, flors seques i espelmes gastades narren el que ha passat a un públic que esdevé convidat de la celebració.