Tot just surto de veure Un segundo bajo la arena de El Maldà, amb joia al cor.
Tancar l'any amb aquesta peça d'orfebreria, resulta un goig.
Musicalment, és una delícia, amb Gaspar Corts tocant en directe, amb un encant difícil d'explicar.
Les interpretacions són fantàstiques. Especialment, la de Pol Toro, amb una presència escènica a destacar.
L'hora i mitja passa volant amb aquest espectacle gens convencional que contínuament trenca la quarta paret, ja des d'abans de començar. És a les escales del Maldà, mentre fem cua, que descobrirem que estem davant de quelcom original i especial, ja que llavors mateix començarà la peça pròpiament.
Tot mesurat al detall rutlla amb precisió, en aquesta versió endolcida tan particular i ben trobada de Bodas de sangre, de Federico García Lorca.
De sobte "aterrem" a un casament que s'ha torçat, prèviament a la nostra arribada. Els tres actors ens ajudaran a desentrellar que ha succeït.
Sorprèn (i s'agraeix) com els actors ens tractaran de tu a tu. Fins i tot ens faran interaccionar en certs moments, sense fer passar a ningú vergonya o excedir-se, això sí.
No revelaré gaire més, però hi haurà alguns moments entranyables (i participatius), com al brindis, la recerca d'un important objecte perdut (amb metàfora incorporada) o el ball.
L'espai escènic, modest, però cuidat, sembla trobar en la particular i majestuosa Sala Maldà, el lloc ideal per representar-se.
Per tancar, només vull dir-vos que sortir al carrer, baixant les monumentals escales del teatre, després d'aquest viatge oníric... i tornar a poc a poc a casa, com en un núvol, és un regal avançat d'aquests reis que m'emporto al cor. Gràcies Col·lectiu Desasosiego (apunteu aquest nom, perquè faran parlar molt) i El Maldà per fer-ho possible.
Voleu a veure-la, fins al 21-1-24.
Nota: excel·lent.
Sinopsi:
Per a recordar: reunir-nos, retrobar-nos, reprendre-ho tot
Tres de les convidades i un dels músics del casament entre El Novio i La Novia han quedat atrapades al banquet, esperant la tornada de la resta de convidats, que han marxat degut a un seguit de contratemps. Entre trossos de pastís, flors seques i espelmes gastades narren el que ha passat a un públic que esdevé convidat de la celebració.
Un segundo bajo la arena és un espectacle que mescla teatre i música en directe a partir de l’argument de Bodas de sangre de Federico García Lorca. Un espectacle plantejat com una experiència on el públic es converteix en un nou convidat que permet reprendre la celebració interrompuda i concloure el ritual. Es desdibuixen les línies que separen públic i intèrprets, de manera que totes seiem a les taules d’aquest banquet nupcial, xerrem, brindem, i compartim un vespre de celebració.
Tancar l'any amb aquesta peça d'orfebreria, resulta un goig.
Musicalment, és una delícia, amb Gaspar Corts tocant en directe, amb un encant difícil d'explicar.
Les interpretacions són fantàstiques. Especialment, la de Pol Toro, amb una presència escènica a destacar.
L'hora i mitja passa volant amb aquest espectacle gens convencional que contínuament trenca la quarta paret, ja des d'abans de començar. És a les escales del Maldà, mentre fem cua, que descobrirem que estem davant de quelcom original i especial, ja que llavors mateix començarà la peça pròpiament.
Tot mesurat al detall rutlla amb precisió, en aquesta versió endolcida tan particular i ben trobada de Bodas de sangre, de Federico García Lorca.
De sobte "aterrem" a un casament que s'ha torçat, prèviament a la nostra arribada. Els tres actors ens ajudaran a desentrellar que ha succeït.
Sorprèn (i s'agraeix) com els actors ens tractaran de tu a tu. Fins i tot ens faran interaccionar en certs moments, sense fer passar a ningú vergonya o excedir-se, això sí.
No revelaré gaire més, però hi haurà alguns moments entranyables (i participatius), com al brindis, la recerca d'un important objecte perdut (amb metàfora incorporada) o el ball.
L'espai escènic, modest, però cuidat, sembla trobar en la particular i majestuosa Sala Maldà, el lloc ideal per representar-se.
Per tancar, només vull dir-vos que sortir al carrer, baixant les monumentals escales del teatre, després d'aquest viatge oníric... i tornar a poc a poc a casa, com en un núvol, és un regal avançat d'aquests reis que m'emporto al cor. Gràcies Col·lectiu Desasosiego (apunteu aquest nom, perquè faran parlar molt) i El Maldà per fer-ho possible.
Voleu a veure-la, fins al 21-1-24.
Nota: excel·lent.
Sinopsi:
Per a recordar: reunir-nos, retrobar-nos, reprendre-ho tot
Tres de les convidades i un dels músics del casament entre El Novio i La Novia han quedat atrapades al banquet, esperant la tornada de la resta de convidats, que han marxat degut a un seguit de contratemps. Entre trossos de pastís, flors seques i espelmes gastades narren el que ha passat a un públic que esdevé convidat de la celebració.
Un segundo bajo la arena és un espectacle que mescla teatre i música en directe a partir de l’argument de Bodas de sangre de Federico García Lorca. Un espectacle plantejat com una experiència on el públic es converteix en un nou convidat que permet reprendre la celebració interrompuda i concloure el ritual. Es desdibuixen les línies que separen públic i intèrprets, de manera que totes seiem a les taules d’aquest banquet nupcial, xerrem, brindem, i compartim un vespre de celebració.