Dijous vaig veure #Perla a #ElMaldà. Aquest espectacle de teatre-documental ens narra la vida que portaven les treballadores en primera fàbrica de perles artifical de Manacor (posteriorment coneguda com Majorica), fa un segle aproximadament. Tot això de la mà de la jove companyia #LesPinyes. L'obra segueix el testimoni d'una trentena d'extreballadores ja jubilades. Aquestes ens parlen de com era la feina... però també del seu dia a dia. Les quatre actrius (#MartaAsamar, #CèliaCastellano, #NoèliaFajardo i #FrancescaVadell), es posen en la seva pell, i ho narren intentant seguir fil per randa el seu testimoni. Hi ha un component reivindicatiu i social important. A més a més, ho fa impregnat de feminisme, cosa que s'agraeix, especialment, amb els temps que corren d'inexplicable censura teatral per part de determinats partits polítics d'extrema dreta. La peça, reflexiona sobre el paper de la dona llavors... i el més interessant, ens explica com va ser la primera vag...

Ahir vaig veure #ElCollarDeLaReina al #TeatreAkadèmia. Frisava de ganes de veure la nova comèdia de #RicardFarré (que malauradament aquest cop no actua) i #ArnauPuig, després de la fantàstica #ElBonPolicia, que vaig poder gaudir el 12-1-21. La peça, basada en fets reals, per difícil que ho sembli, segueix la particular i interessant història darrera d'un costós collar, que va contribuir a enterbolir la ja de per si malmesa reputació de la reina Maria Antonieta, a causa del gran escàndol que va suposar. Aquesta desafecció del poble (i la noblesa) amb la reialesa, va ser un dels molts detonants posteriors (juntament amb l'encariment dels productes de manera exponencial, la manca de treball per 1/3 part de la població, etc.) que va originar la Revolució Francesa a posteriori. De fet, dit assumpte, va generar no poques peces de ficció al respecte (literàries, majorment), de Dumas i Goethe, entre d'altres. Segons avança la comèdia, es va tornant cada vegada més esbojarrada, cosa...

Ahir, per fi, vaig poder veure #ISEKAI: Història d'un segrest al #TeatreTantarantana. La veritat és que em feia molta il·lusió veure aquest nou espectacle de #LoredanaVolpe, del qual n'és autora i directora. Aquesta talentosa i jove dramaturga veneçolana, torna a sorprendre'ns portant-nos una obra multimèdia immersiva. De fet, fa tot l'efecte que ens trobem dintre d'un videojoc de rol dels 90. Sembla que Loredana és una amant de les propostes arriscades i de portar quelcom diferent (i de qualitat) als teatres, com vaig poder comprovar repetidament en tres dels seus espectacles previs: "L'habitació tancada" (2021) https://www.instagram.com/p/CWav3NEtH2E/ , on de fet, també participaven dos dels tres actors de la proposta d'enguany (#MarcPujol i #ChapRodríguez); "El nino. Allà on és més fàcil veure-s'hi" (2021) https://www.instagram.com/p/CNH_19eBo8Y/ i Hamlet/Segismundo (2018) https://www.instagram.com/p/BqanLvQlOGS/ Així, quan m'...

Ahir vaig anar a l'estrena d'"Hermafrodites a cavall o la rebel·lió del desig" al #TeatreTantarantana. Aquesta recomanable peça de teatre documental resulta pedagògica i plaent a parts iguals, a la vegada que reivindica. Així doncs, se'ns presentarà la realitat de les persones #intersex de la mà d'una d'elles, la #LauraVilaKremer. Ella s'obrirà en canal davant nostre amb una valenta i lloable actitud, per tal de contribuir a canviar la gris societat en la qual vivim, que dona l'esquena i rebutja, sovint, a aquestes persones. A l’inici, trobarem a escena, a la part dreta, a la Laura. Aquesta, estarà recolzada en un matalàs imitant l'escultura de marbre de 1620 de l'Hermafrodit adormit. A l'esquerra, trobarem a la directora de cinema #CarmeGomila, creadora de les diferents peces, d'enorme qualitat, que s'aniran projectant, i que complementen el que ens anirà presentant la Laura. En la primera part de l'obra, s'utilitza un ...

Ahir vaig veure "Al contrari!" a la, per fi reoberta, #SalaAtrium, que encara resta pendent d'acabar les obres que la connectaran amb la nova sala. Cal apuntar, per cert, que en aquesta temporada de transició, que tot just enceta, ha programat uns espectacles que fan molt bona pinta. Aquesta peça, escrita per la prestigiosa dramaturga (de Badalona) #LluïsaCunillé, que va ser la primera dona guardonada l'any 2010 amb el "Premio Nacional de Literatura Dramática" i dirigida amb encert per #AlbertArribas, segueix la vida d'una directora d'un gran teatre municipal vingut a menys (#AntòniaJaume), que està pendent de reobrir per manca de pressupost. El fet que la seva germana sigui alcaldessa (#BertaGiraut), no ajuda gaire, ja que això mateix ha plantejat no poca polèmica. El personatge protagonista de l'Antònia, interpretat meravellosament, com el teatre, tampoc passa pel seu millor moment i és que està a l'espera d'entomar tres muntatges d...

Ahir vaig anar a veure "Real Self, a human inmersive experience" a #Inmersa i l'experiència va ser decebedora. Amb l'excusa de no fer espòilers es recalca la importància de no explicar l'experiència. Això, en l'àmbit del màrqueting és fantàstic, ja que com que no s'explica el que realment es fa, ni que sigui per sobre, la gent no es fa una idea del que trobarà. Les màscares en la disfressa són visualment llampants (semblants a "La de la casa de papel" però en blanc) i la nostra imaginació és potent, amb la qual cosa acabem imaginant més del que acabarem trobant. Així doncs, no són poques la ressenyes que podem trobar fora de les plataformes que venen les entrades, en què es pot trobar gent decebuda (3,4 sobre 5 a Google, per exemple). El resum ràpid seria que et fiques una disfressa i una màscara que et fa ser anònim i et posen dintre d'una sala en la qual sentim una veu en off programada (que se li entén dificultosament a vegades), proposant...

Tot just surto de veure "Casares - Camus: una història d'amor" al #TeatreLliure de Gràcia. Aquesta peça és dirigida pel prolífic director #MarioGas, seguint el seu estil característic habitual que podem identificar ràpidament. La peça ens porta dos titans del teatre català com són #JordiBoixaderas i #RosaRenom. Feia ja un temps que no els veia i per mi ha estat tot un plaer poder tornar-los a trobar a escena. Especialment, encetant la que per a mi és la primera obra de la temporada, que espero que sigui llarga i profitosa com l'anterior, on vaig poder veure 114 espectacles teatrals de gran qualitat. Així doncs, des de la butaca, trobarem a tots dos protagonistes que es van enviant correspondència i que la llegiran tot compartint-la amb nosaltres, en soliloquis propis d'una estructura similar a la que trobem en els monòlegs (en el sentit que no interaccionen els dos actors entre ells durant l'espectacle). La romànica i tempestuosa història d'amor que van pr...