Ahir vaig veure "Al contrari!" a la, per fi reoberta, #SalaAtrium, que encara resta pendent d'acabar les obres que la connectaran amb la nova sala. Cal apuntar, per cert, que en aquesta temporada de transició, que tot just enceta, ha programat uns espectacles que fan molt bona pinta.
Aquesta peça, escrita per la prestigiosa dramaturga (de Badalona) #LluïsaCunillé, que va ser la primera dona guardonada l'any 2010 amb el "Premio Nacional de Literatura Dramática" i dirigida amb encert per #AlbertArribas, segueix la vida d'una directora d'un gran teatre municipal vingut a menys (#AntòniaJaume), que està pendent de reobrir per manca de pressupost. El fet que la seva germana sigui alcaldessa (#BertaGiraut), no ajuda gaire, ja que això mateix ha plantejat no poca polèmica. El personatge protagonista de l'Antònia, interpretat meravellosament, com el teatre, tampoc passa pel seu millor moment i és que està a l'espera d'entomar tres muntatges d'Henrik Ibsen. Així doncs, amb els seus ulls, podrem veure que li passa pel cap... però també viure la seva alterada realitat, possiblement fruit d'un abús aclaparador de l'alcohol, una incipient depressió i una afeblida salut mental, que penja d'un fil i que fa dubtar a l'espectador de què és el que està passant realment (que no és poc i va en augment, en una mena d'espiral d'autodestrucció).
Aquesta estranya i original obra, és igualment enigmàtica i interessant, gràcies als dos pilars en què se sustenta: un text espectacular i una actuació de la protagonista difícil d'oblidar.
Trobem també a escena a la polièdrica Berta Giraut, no només fent d'alcaldessa, sinó en múltiples papers (amb els seus corresponents i particulars accents), arribant a interpretar dos d'aquests simultàniament (amb la conseqüent dificultat implícita), però resolent-ho amb nota, també en part gràcies al bon vestuari (de #ManuelMateos).
A apuntar, que els efectes sonors són ben desconcertants, però imagino que deu ser quelcom buscat, en la línia del text.
En definitiva, una proposta de petit format, amb un text dens i interessant al mateix temps, que ens regala teatre en estat pur, sense garlandes, que agradarà especialment a les persones assídues dels teatres... com un amarg cafè de delicatessen d'importació sense sucre.
No us perdeu aquesta proposta que m'ha deixat bocabadat, fins al 4-2-24.
Sinopsi:
Mentre treballa en l’obra de la seva vida, una ambiciosa síntesi dels principals clàssics de Henrik Ibsen, la directora d’un monumental teatre de províncies es veurà sorpresa per una precipitada cadena de coincidències que la confrontaran amb els seus fantasmes inconfessables, pertorbaran les seves conviccions més íntimes i l’abocaran a emprendre la gran aventura de la seva existència.
Al contrari! és un esbojarrat homenatge a la màgia de l’escenari, que planteja alhora un visionari viatge a l’arrel de les enormes perplexitats contemporànies.