Dijous vaig veure #Perla a #ElMaldà.
Aquest espectacle de teatre-documental ens narra la vida que portaven les treballadores en primera fàbrica de perles artifical de Manacor (posteriorment coneguda com Majorica), fa un segle aproximadament. Tot això de la mà de la jove companyia #LesPinyes.
L'obra segueix el testimoni d'una trentena d'extreballadores ja jubilades. Aquestes ens parlen de com era la feina... però també del seu dia a dia. Les quatre actrius (#MartaAsamar, #CèliaCastellano, #NoèliaFajardo i #FrancescaVadell), es posen en la seva pell, i ho narren intentant seguir fil per randa el seu testimoni.
Hi ha un component reivindicatiu i social important. A més a més, ho fa impregnat de feminisme, cosa que s'agraeix, especialment, amb els temps que corren d'inexplicable censura teatral per part de determinats partits polítics d'extrema dreta. La peça, reflexiona sobre el paper de la dona llavors... i el més interessant, ens explica com va ser la primera vaga de treballadores de l'estat. Aquesta vaga de "les perleres", al 1903, va tenir un alt seguiment (75 de 100 treballadores), durant dues jornades d'aturades.
Una part important de l'espectacle, la més vistosa potser, utilitzant el recurs del teatre d'objectes, gravat i projectat en directe. Els estris emprats són perles o objectes relacionats amb aquestes (per exemple una capsa de joies).
En definitiva, un espectacle molt recomanable per les persones interessades en aquella època, amants del teatre documental de petit format.
La podreu trobar fins al 18-2-24.
Sinopsi:
Perla és un homenatge a les dones obreres que no surten als llibres d’història. Elles seuen ara dins la cuina, treuen una capsa de fotos dels “millors anys de la seva vida” i s’enorgulleixen perquè han pogut donar una carrera a filles i netes; tot i que elles diuen que no saben de lletra.
El nostre poble anava al ritme d’una Fàbrica, la de Las Perlas, i els descansos de les obreres els marcava la seva sirena.