Ahir vaig veure #17EsbossosDesDeLaFoscor al #TeatreTantarantana. La peça, dirigida per #ElenaFortuny, és de #RolandSchimmelpfennig, l'autor alemany contemporani més representat. L'obra està basada, alhora, en La ronda de #Schnitzler, amb la qual comparteix estructura i que va ser escrita fa cent anys. De fet, s'han realitzat, d'aquesta, nombroses adaptacions teatrals i cinematogràfiques, però potser la més coneguda pel gran públic és 360. Una de les poques parts negatives de veure molt de teatre, és que és difícil que et sorprenguin i aquesta obra la veritat és que ho ha fet, tot desconcertant-me en diferents moments clau. Així, damunt l'escenari trobem 3 actors: #PaulaBlanco, #BabouCham i #JunyiSun, multiplicats, ja que arriben a representar fins a 10 personatges. Aquests, generalment estan agrupats en parelles que representen diferents situacions en què el poder exerceix violència sexual cap a dones d'estrats socials que es troben per sota, amb algunes escenes...

Ahir vaig veure #LaVeritatDeLaMentida ("L'Envers du Décor", 2016, que vindria a ser, "Sense Filtre"), al Teatre Akadèmia. Aquesta peça, dirigida amb gran talent per #GuidoTorlonia, és una comèdia deliciosa de #FlorianZeller, l'autor francès viu més representat fora de França i del qual ja hem pogut veure d'altres muntatges a Catalunya. La particularitat d'aquesta, a primera vista convencional comèdia, on un senyor deixa a la seva parella de tota la vida per una jove, i la presenta en un sopar als seus dos millors amics (parella, de la mateixa edat també), és que, el públic, pot escoltar el que pensen realment els personatges, en trencar la quarta paret i dir-ho en veu alta, aquests. El repartiment és realment encertat, però cal destacar a #EnricoIanniello, d'un talent difícil d'explicar. No fa tant que el vaig poder veure en la sublim #FilumenaMarturano i poder tornar-lo a gaudir ara és tot un immens plaer. Així trobem en les actuacions dels ...

Avui he anat a veure #FakeIt a la #SalaFlyhard. He trobat un espectacle dirigit per #MercèVila, ple d'energia i amb molta dansa urbana, majorment a càrrec de la joveníssima protagonista, #CloeAmores @cloe.amores. La bellesa d'aquests balls són dignes d'elogi, gràcies a l'excel·lent feina de la intèrpret que també actua amb consistència, malgrat que el seu gran talent (i passió) és ballar, tal com aconsegueix demostrar-nos. Convé remarcar que aquest és ideal per un públic jove o familiar, perquè aborda moltes de les preocupacions dels adolescents, però també dels seus pares. Ho mostra a través d'una història que entoma el fet d'assolir la realització personal a través dels fills, sacrificant potser la seva pròpia. També, s'aborden d'altres interessants preguntes com, per exemple: Què és l'èxit? Tot val per obtenir-lo? Les frustracions dels pares les han de compensar els seus fills? Han de marcar aquests el seu camí a seguir? Quin paper juguen les xarx...

Ahir vaig veure #Dopaland a #LaVillarroel. Aquesta peça, escrita (i dirigida enguany) amb encert per la creadora de #LoNuestro, és a dir, #EuManzanares, parteix d'una original premissa. L'obra d'aquesta artista, polifacètica com poques, ja que escriu, dirigeix i actua amb talent, ens transporta a un despatx on trobarem una pintoresca situació entre dues persones. Aquesta, compta amb l'al·licient de què l'espectador està presenciant quelcom que no comprèn i que no desentrellarà fins a gairebé al final de l'obra... serà llavors quan tot cobrarà sentit en aquest divertit espectacle. Cal remarcar que ens transmet un missatge reivindicatiu que s’agraeix. Una crítica vers la precarietat d'aquest sistema capitalista en el qual ens ha tocat viure. La disfressa de panda té un component visual llampant que contrasta fortament amb el que succeeix en algunes parts de l’espectacle i que conforma un imaginari de l'obra interessant. Cal dir, també, que les bones interp...