Aquest diumenge vaig veure #SiuWan al #TeatreTantarantana... i vaig sortir com si hagués pres algun tipus de substància psicotròpica... però això ho desenvoluparé després. Per començar, m'agradaria dir-vos que vaig gaudir d'una experiència immersiva espectacular amb un art realment original, creatiu i vistós... i m'agradaria fer èmfasi en aquest fet, ja que l'art digital creat al voltant de la peça, és realment encisador i no només per l'estètica. El problema que li veig és que el "viatge astral", per dir-ho així, arriba a marejar (o almenys en el meu cas... i penso, que també en el d'algun altre espectador) i el volum alt, no ajuda (potser no calia microfonar les veus). Els colors estridents, malgrat que resulten molt característics i donen personalitat, tampoc ho posen fàcil, però. Això, però no és obstacle perquè l'experiència sigui tot un sorprenent viatge al metavers, amb una història interessant al darrere. Aquesta, sense ser molt complexa, f...

Dissabte vaig anar a veure #ElZooDeVidre al #TeatreDeLaBiblioteca. Novament, vaig sortir encantat (l'anterior vegada vaig poder veure la meravellosa joia #FilumenaMarturano). Aquest nou espectacle de #LaPerla29, dirigit amb enorme habilitat per #MartinaCabanas (nou descobriment com a directora per a mi), ens porta una fantàstica peça amb les senyes d'identitat característiques d'aquesta companyia que tant ens agrada als espectadors. Així, descobrirem una peça, amb text de #TennesseeWilliams, escrita al 1944 (#TheGlassMenagerie). És sens dubte una de les seves grans obres que, de fet, es semi autobiogràfica. Aquesta, compta amb un gran nombre d'adaptacions teatrals arreu del món i amb 2 notables pel·lícules. L'última, del 1987, molt recomanable, interpretada per un jove #JohnMalkovich. A escena, trobarem dos germans tocats emocionalment per la marxa del pare. Pel que fa a la seva mare, malgrat els anys, no ha superat la pèrdua del marit. Aquest ambient enrarit on han...

Dilluns vaig poder veure per fi #UnaLlumTímida al #TeatreCondal. Aquest musical de petit format és tot un fenomen en si mateix, on més de 25.000 espectadors l'han pogut gaudir. Així, descobrirem a escena com dues mestres s'enamoren en plena època franquista. La peça seguirà l'evolució de totes dues amb el pas dels anys, mostrant-nos les condicions especialment crues de l'època per al col·lectiu LGTBIQ+ en general i per totes dues en particular, constituint un hàbil instrument per fer valdre la memòria històrica. Aquest és dirigit amb enorme habilitat per la directora (i autora) brasilera, resident a Barcelona des de fa molt, #MariliaSamper, que ja ens ha regalat diverses joies que he pogut veure fa un cert temps, com per exemple L'Alegria [Nota: 8,4] (26-12-18), Pretty [Nota: 9,2] (7-5-16) i #DosPunkisIUnVespino (8-12-11). Les cançons compostes per #AndreaPuigDoria i per #ÀfricaAlonsoBada són realment precioses. Comptar amb una Guitarra (#CèliaVarón) i un violoncel ...

Ahir vaig veure #LaAgenteLiteraria al #TeatreAkadèmia. Aquesta interessant proposta, dirigida amb encert per Lina Lambert (que n'és la protagonista, també), ens situa a l'elegant despatx (creat per #JosepIglesias amb tot luxe de detalls) d'una prestigiosa agent literària en l'àmbit internacional, on rebrà la visita d'una exempleada. Aquesta s'obre pas amb habilitat gràcies a la creació de la seva pròpia agència. El motiu de la seva visita però, desconegut pel públic, resultarà cabdal pel desenllaç de la peça (malgrat l'obert final). La peça, amb un ritme tranquil, deixa paladejar les converses, així com intentar trobar que pensen realment les protagonistes: que amaguen, quins objectius tenen, perquè diuen determinades coses... L'autor del text, #SergioVilaSanjuán, ens presenta una història original i interessant, encabida pel teatre (que també la produeix), de manera sublim enmig de Sant Jordi. A apuntar que les dates li escauen molt bé, per temàtica. L...

Ahir vaig veure #ElFavor al #TeatreGoya. Aquesta simpàtica i afable comèdia dirigida amb habilitat per #XavierRicart, que no fa tant ens va regalar #ElsOssosDeLIrlandés [17-11-23] (i que ha participat en un bon nombre d'interessants projectes, tant com actor, com a director), compta amb un captivador text de l'actriu #SusannaGarachana (que de fet, vaig poder-la veure fer un magnífic treball a #UnaButacaAlPolNord [23-12-23]), que s'estrena ara amb un òptim resultat com a autora, en tot un teatre en majúscules com és el Goya. Estem davant d'una comèdia de gran format i es nota des del primer minut, amb un repartiment popular i fàcilment reconeixible, així com amb gran nivell (i espectacles a l'esquena), conformat per #EduardBuch, #DavidMarcé, #JordiRico i #MarcRodríguez. Els quatre, amb molta química entre ells, interpreten un grup d'amics que s'han reunit, aparentment com sempre. Aquest cop, però, un d'ells, el Cesc, que és l'amfitrió, els demanarà un...

Diumenge vaig poder veure #Altasasu al #TeatreJoventut d'Hospitalet de Llobregat. Aquesta magnífica proposta de la companyia d'Euskal Herria #LaDramáticaErrante, ens porta un espectacle que ha estat nominat a dos #PremiosMax. Així, mitjançant la ficció, aquesta peça de teatre documental segueix amb habilitat el polèmic cas dels joves d'Altasasu, empresonats de manera arbitrària amb penes irrisòriament elevades. El fet que mostra el punt de vista de totes les parts (Guàrdies Civils inclosos), és sens dubte un encert... i a la vegada un repte pels intèrprets (que superen amb nota), en haver-se de multiplicar per realitzar tots els personatges. Aquests canvis de personatges bruscos, estan molt ben implementats per #EgoitzSánchez, #AnePikaza, #NagoreGonzález i #AitorBorobia, aportant molt de dinamisme i ritme al mostrat. A escena, no trobem gaire més que uns bancs, que en utilitzar-se amb habilitat pels actors, resulten prou convincents i fan que ens oblidem per un moment, d...

El 13-4 vaig anar a veure #Planta57 (Subes?) al cèntric #TeatreDelRaval. Aquesta peça és dirigida per #ÒscarMolina, del que encara recordo espectaculars obres d'ell com a director que vaig poder veure ja fa un temps, com per exemple: #SotaLaCatifa (13-9-17), #ACadaReySuMerecido (2-2-17), #Cloaca (6-3-15) i #LaPeixera (27-5-16). Aquesta d'enguany, però, s'allunya enormement de l'estela del plantejat en les anteriors, per entrar en el terreny de la comèdia. En particular, ho fa, amb un text de #JoseBarón, multiplicat, ja que també actua. El plantejament inicial, malgrat que no és original, pel fet que trobem a dos estranys atrapats en un ascensor... sí que prendrà divertits i originals camins (amb alguns girs que no es veuen venir), que no revelaré. El que sí que puc dir, és que serà una delícia per un públic "gran" (podríem convenir que a partir de 1970, per tal que us feu una idea del que parlo), ja que hi ha moltes referències a aquesta generació, i s'uti...

Divendres vaig anar a veure #Exquisit al #TeatreTarantana i vaig gaudir com un nen petit. Minut zero i primer impacte positiu, ja abans de començar l'espectacle: l'escenografia de #CescColomina, que un troba només entrar, resulta enormement convincent i està molt ben pensada (tònica general en aquesta peça). Sembla ben bé que ens trobem en la cuina d'un modern restaurant de moda. Segon impacte, el text, a destacar, de dos dels quatre intèrprets (#RubènMontañá i #ToniSans), amb una original premissa de la qual parteix: uns germans, amb no gaire relació es retroben a la cuina del restaurant d'un d'ells, un talentós xef. Tal com descobrirem, aviat, la vida els canviarà davant d'una desconcertant i misteriosa proposta (que no revelaré). Sobta, en positiu, com fins i tot les converses que podrien semblar menys insubstancials resulten interessants. A més a més, trobarem múltiples i interessants girs versemblants, que no només fan que una no pugui imaginar el desenllaç...

Ahir vaig anar a veure #Pazzo al #VersusTeatreGlòries. Estem parlant d'un notable espectacle dirigit amb encert per #RobertoGAlonso, que ens mostra dos personatges, Dàrius i Francesco. Aquests són interpretats pel magnífic repartiment d'actors conformat per #JordiBanacolocha (amb una trajectòria espectacular, participant en més de 200 obres de teatre) i #AdriàSalazar (que malgrat la seva joventut [2003], ja ha participat en nombrosos projectes a televisió, cinema i teatre). Els dos protagonistes malviuen en el que en un altre temps va ser un gran circ. Actualment, però, aquest està abandonat en un estat deplorable, com ens mostra la imponent i efectiva escenografia (que fins i tot compta amb una plataforma en alçada, molt ben aprofitada, per cert) d'#AnnaTantull. El bon text del jove autor i actor #FèlixHerzog ens mostra la relació amb tots dos gairebé de pare i fill (arran de la mort dels pares), què constitueix l'eix vertebrador de l'espectacle. A mesura que avanç...

Divendres vaig anar a veure #LaMàquinaHamlet a la #SalaAtrium. Aquesta gens convencional obra, dirigida per #MarcChornet, és d'un dels grans autors alemanys #HeinerMüller. Per entendre aquesta peça, és important conèixer el context i la realitat d'aquest quan la va escriure, l'any 1977. La situació de Berlín Occidental, la censura que va patir, el suïcidi de la seva dona, entre d’altres, van influir directament a la seva obra. La peça, produïda per #ProjecteIngenu (companyia amb una llarga i reconeguda trajectòria que pren com un dels seus eixos la tecnologia aplicada al teatre), està pensada per ser escoltada amb uns auriculars sense fil que es proporcionen a la persona espectadora només entrar. De fet, l'escenari està sonoritzat amb micròfons d'ambient amb habilitat per #NeusPàmies. La música electrònica de #GerardMarsal, especialment adient, així com els diferents matisos de la sonorització, s'aprecien millor gràcies als auriculars distribuïts a l’inici. Tanm...

Ahir vaig anar a l'estrena del #FashionFreakShow al #TeatreColiseum. L'obra, espectacular i vistosa com poques, mostra incomptables vestits del dissenyador que van anar desfilant (mai millor dit) al ritme d'una acurada selecció musical, barrejada amb algunes pinzellades de la vida de l'artista (des de la seva primera creació, l'icònic os, realitzada de petit... fins a l'actualitat, passant per bons -amor- i mals moments personals -mort de l'estimat-). Cal apuntar que les vistoses projeccions gegants, de gran qualitat, complementaven com un guant les diferents coreografies del nombrós repartiment. Cal remarcar, que també hi ha espai en aquesta peça per la música en directe, amb algunes cançons interpretades per una de les artistes, amb talent. Naturalment, el plat fort de l'espectacle és el vestuari, amb un nombre impressionant de creacions del mateix dissenyador, qui també dirigeix l'obra de la qual n'és l’autor. De fet, fa possible complir el se...