Diumenge vaig poder veure #Altasasu al #TeatreJoventut d'Hospitalet de Llobregat.
Aquesta magnífica proposta de la companyia d'Euskal Herria #LaDramáticaErrante, ens porta un espectacle que ha estat nominat a dos #PremiosMax.
Així, mitjançant la ficció, aquesta peça de teatre documental segueix amb habilitat el polèmic cas dels joves d'Altasasu, empresonats de manera arbitrària amb penes irrisòriament elevades.
El fet que mostra el punt de vista de totes les parts (Guàrdies Civils inclosos), és sens dubte un encert... i a la vegada un repte pels intèrprets (que superen amb nota), en haver-se de multiplicar per realitzar tots els personatges. Aquests canvis de personatges bruscos, estan molt ben implementats per #EgoitzSánchez, #AnePikaza, #NagoreGonzález i #AitorBorobia, aportant molt de dinamisme i ritme al mostrat.
A escena, no trobem gaire més que uns bancs, que en utilitzar-se amb habilitat pels actors, resulten prou convincents i fan que ens oblidem per un moment, d'aquesta buidor escenogràfica. El panell de llums LED, col·locades damunt, donen molt de joc pel que fa a la il·luminació, sobretot en determinats moments.
La dramatúrgia i direcció, a càrrec de #MariaGoiricelaya és fantàstica. De fet, ja va guanyar un Premio Max en 2023 per la seva adaptació de #Yerma.
Atès que un partit polític d'extrema dreta (del qual no diré el nom per no fer-ne publicitat) volia censurar aquest espectacle, és quelcom, com a ciutadans amb un sentit crític, que hauria de preocupar-nos, independentment de la nostra ideologia, ja que això és més propi d'èpoques predemocràtiques, que no pas d'una societat moderna.
Convé remarcar que el gruix del públic va regalar uns enèrgics aplaudiments i es va posar dempeus en acabar la funció.
En definitiva, una excel·lent oportunitat, per una banda, d'apropar-se al cas d'Altsasu, si no el coneixíeu a fons, a través d'un espectacle de qualitat... i per l'altra, de veure el teatre que triomfa fora de Catalunya, gràcies a la gira que l'ha portat a fer parada al Teatre Joventut, amb una programació que no té res a envejar a la de Barcelona.
Sinopsi:
La matinada del 15 d’octubre de 2016, a les portes del bar Koxka, d’Altsasu (Navarra), es produeix una baralla entre diversos veïns del poble, dos agents de la Guardia Civil i les seves parelles. Un agent va acabar amb un turmell trencat i dues persones van ser detingudes En menys de 24 hores Altsasu es converteix en un plató de televisió i en menys d’un dia i mig el cas és un assumpte d’Estat.
La investigació seguia el seu curs quan el “Colectivo de Víctimas del Terrorismo en el País Vasco” va demanar a l’Audiència Nacional que el cas fos considerat delicte de terrorisme, amb tot el que això implica per als acusats. Transcripcions de declaracions dels protagonistes dels fets durant el judici, retalls de premsa i continguts apareguts a les xarxes socials serveixen per donar forma a un relat que s’aproxima als fets de la ficció i sense prendre-hi partit, però d’una manera rigorosa i honesta.
Tot i que Altsasu és una aproximació rigorosa i honesta del cas, estem davant una obra de ficció i, com a tal, ha precisat d’una adaptació al gènere dramàtic. No obstant, s’ha incorporat fidelment a la trama transcripcions d’alguns dels testimonis del judici, així com retalls de premsa, de mitjans de comunicació i continguts de xarxes socials.