Ahir vaig veure #TotEnOrdre al #TeatreTantarantana. Aquesta original peça del 2017, del jove (i poc conegut per a molts) autor anglès #AlexOates, va rebre premis i elogis (del prestigiós diari "The Guardian", per exemple). La versió que podrem trobar enguany d'#AllInARow al Tantarantana, és dirigida amb habilitat per #MontseRodriguezClusella, de la qual, no fa gaire, en vaig destacar l'excepcional treball a #Llegat. Tanmateix, segurament la identificareu més ràpidament per l'àmpliament reconeguda i premiada (amb raó) #AKA. Si abans us parlava, per a mi, d'un dels dos pilars de l'espectacle, com és la direcció... ara us voldria parlar del segon, que sota el meu parer, és el repartiment. Aquest, està conformat pel #JoanSureda, en #PauRosell i la #CarlaTorresDanés. Tots tres fan un treball actoral magnífic, ple de matisos, amb uns personatges molt particulars que semblen 100% versemblants. L'espectacle, pròpiament, ens situa al pis d'una família poc c...

Avui he vist Burro al Teatre Romea. Aquesta sorprenent peça repassa la figura del burro en la nostra cultura al llarg dels segles. Ho fa apropant-nos la a través de diferents fabules, molt ben connectades. Això és presentat tot seguint una història, on aquest peculiar animal ens parla en primera persona, com a protagonista. És interessant el viatge en el temps, que veu de diferents fonts: grega, medieval, del Segle d'Or espanyol, de la Il·lustració i el Romanticisme... entre d'altres. Així explicat, pot semblar un xic desconnectat del nostre present o de les nostres inquietuds... però res més allunyat de la realitat. El text d'Álvaro Tato, és realment original i està molt ben trenat, ja que no tenim la impressió d'estar davant d'un monòleg on s'expliquen diferents històries amb el burro com a protagonista... sinó d'una obra teatral complexa, amb molts matisos i moments per a tot, on la música és protagonista. Cal dir que Yayo Cáceres (responsable també de la...

Dimecres vaig veure "Un Bilió d'Estels s'Allunya Infinitament de Nosaltres" al #TeatreTantarantana. #IvanAndrade dirigeix i escriu el text d'aquest ambiciós projecte, de ciència-ficció... que per temàtica i enfocament, sembla més propi d'un espectacle de gran pressupost, que no pas d'una petita companyia com és #TheAmateursCompany. Així que les meves més sinceres felicitacions, perquè malgrat que el resultat és notable, el repte de portar-ho a terme amb aquest nivell de qualitat deu haver estat enorme i ple d'adversitats. En la dita peça, el punt de partida és la crisi personal, amb relació a la feina (projecte que no arranca, per posar en marxa diversos telescopis de gran format que puguin ajudar a trobar vida a altres planetes), per una banda, i en l'àmbit familiar per l'altre (problemes creixents per part del fill per integrar-se en l'escola, arran de la seva alta sensibilitat per temes ecològics) del protagonista. Tot això, afectarà la ...

Dissabte vaig veure "Como si pasara un tren" (títol, per cert, molt ben trobat) a la Sala Versus Glòries. El present i premiat espectacle, resulta especialment entendridor, en parlar-nos d'una sobreprotectora mare separada, a càrrec d'un fill adolescent amb discapacitat intel·lectual. Sobtadament, la rutina i l'equilibri de tots dos, es trencarà per la visita de la neboda, també adolescent, que haurà de conviure amb ells uns dies, contra la seva voluntat, arran d'un càstig de la mare (per trobar-li un porro). Dit fet, amb divertides conseqüències, els farà canviar i créixer com a persones a tots tres... i el més interessant, reforçarà els vincles afectius familiars que els uneixen. La mencionada proposta, encabida dintre del programa LATITUDS, d'intercanvi entre Llatinoamèrica i Catalunya (d'@onteatrebatega), és dirigida amb habilitat per #LorenaRomanin, autora també del versemblant i còmic text. De fet, aquesta peça que tant bé funciona es va estrenar...

Divendres vaig veure #Llegat al #TeatreAkadèmia i vaig sortir perdudament enamorat. Aquest espectacle amb text de #DanielJMeyer i direcció de #MontseRodríguezClusella, dos dels responsables de l'aclamadíssima #AKA, resulta un autèntic caramel. Per una banda, la direcció és superba. Tot rutlla amb precisió mil·limètrica en aquesta exquisidesa d'espectacle. Per l'altra, pel que fa al text, és preciós i amaga molt més del que sembla a primera vista. La història ens parla, de tu a tu, de la relació complicada d'una mare, directora d'una multinacional i amb escàs temps per a dedicar pel seu jove fill... però també d'un tercer, un seductor home, que tindrà una aventura amb aquest. Tot, però, quedarà interromput per un canvi radical i aparentment inexplicable pel que fa al comportament de la seva mare, que a posteriori entendrem. L'encertat repartiment combina el saber fer i veterania d'#ÀngelsGonyalons (referent) i la joventut i empenta de #PauOliver i #MarcPo...

Dijous vaig anar a veure "Hi haurà un setembre per tothom” al #TeatreGaudí. Aquest nou i interessant projecte de #LaGàrgolaProduccions, ens presenta una parella divorciada a la recepció de la consulta d'un terapeuta. Aquesta, conformada per #NúriaFlorensa i #XaviMercadé, ens regala unes interpretacions 100% versemblants, plenes de química i sintonia, amb uns personatges tan reals que ens semblen gairebé coneguts. Segons avança l'obra, anirem descobrint el perquè d'aquesta espera a la sala, gràcies a l'interessant i elaborat text de #FrankBayer. Ell, entoma un tema excepcionalment dur per a moltes parelles, que generalment és tabú: la mort d'un fill. Parlar-ne i visibilitzar-ho, és interessant des d'un prisma artístic segons està plantejat l'espectacle, amb tocs d'humor freqüents... però també des d'un punt de vista social, fet a destacar, en aquesta difícil peça dirigida amb encert per #LauraPorta i #RicardMartí. La delicadesa amb la qual es par...

Dilluns vaig veure #BreuIntroduccióAlWestern a la #SalaFlyhard, la nova proposta dirigida amb encert per #LlàtzerGarcia (reputat director i autor que ens ha regalat joies com: La pols, La meva violència i Els nens desagraïts). Aquest original producte, amb text de #JoanYago, ens transporta al pis d'un funcionari que arran de denegar una prestació a una persona precaritzada, rep una violenta agressió (bé, de fet, com veureu, no és exactament així...). Recordem que Joan Yago és un dels membres de la meravellosa companyia #LaCalòrica, que tantes alegries ens ha donat amb textos realment superbs dels que he pogut gaudir com els de: Feísima enfermedad y muy triste muerte de la Reina Isabel I, Fairfly, Els ocells i De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda? L'acció, com l'aleteig d'una papallona, desencadenarà tot una sèrie de fets d'especial rellevància, que faran un gir de 180 graus en la vida d'aquest home (sobrepassat i reclòs en si mateix, interpretat ...

Diumenge vaig veure #Nodi: de gossos i malditos a #ElMaldà. L'original peça parteix de la idea de dos dels tres intèrprets: #MiriamMoukhles i #JoanSentís. Així, com a fil conductor es pren l'admiració del Joan pel Pau Riba quan era un adolescent i com aquesta va fer que es submergís en la contracultura catalana de l'època (dels setanta), amb tot d'experiències pròpies relacionades amb això. El teatre és art i en aquest sovint hi ha una recerca de la bellesa. És per això que es romantitza el plantejat en l'obra (com ells mateixos apunten). Aquest fet no el fa menys interessant o menys vàlid. A apuntar, també, que l'aspecte reivindicatiu és també present i no s'atura en simplement fer gaudir a la persona espectadora. Pel que fa a l'espai escènic, a càrrec de #MiriamAlemany, resulta especialment escaient i encaixa com un guant a #ElMaldà, adaptant-se a les particularitats d'aquest. Cal dir, que el paper de la música en aquesta peça, sense ser un musical...