Divendres vaig veure #Llegat al #TeatreAkadèmia i vaig sortir perdudament enamorat.
Aquest espectacle amb text de #DanielJMeyer
i direcció de #MontseRodríguezClusella, dos dels responsables de l'aclamadíssima #AKA, resulta un autèntic caramel.
Per una banda, la direcció és superba. Tot rutlla amb precisió mil·limètrica en aquesta exquisidesa d'espectacle.
Per l'altra, pel que fa al text, és preciós i amaga molt més del que sembla a primera vista.
La història ens parla, de tu a tu, de la relació complicada d'una mare, directora d'una multinacional i amb escàs temps per a dedicar pel seu jove fill... però també d'un tercer, un seductor home, que tindrà una aventura amb aquest.
Tot, però, quedarà interromput per un canvi radical i aparentment inexplicable pel que fa al comportament de la seva mare, que a posteriori entendrem.
L'encertat repartiment combina el saber fer i veterania d'#ÀngelsGonyalons (referent) i la joventut i empenta de #PauOliver i #MarcPociello. Tots tres ens regalen unes interpretacions màgiques que fan que t'enamoris dels personatges fins a la medul·la.
La parca escenografia a càrrec d'#AnnaAlcubierre és compensada per una mena de llit-sofà-furgoneta, que així explicat pot semblar sortit de la pel·lícula Transformers, però que en realitat resol amb eficàcia, versatilitat i originalitat el tema de l'espai escènic. La bona il·luminació de #DavidBofarull, s'ajusta a la perfecció i la complementa amb estil.
Vull constatar que algunes coreografies o el moment de patinatge resulten tot amor. Pel que fa a la selecció musical, a mi personalment em va encantar... però el públic més jove potser discreparà amb mi.
Amor i tendresa, ens visitaran en aquesta especial obra, amb l'habilitat d'agradar (i no poc) a un públic molt dispar.
No us perdeu aquesta autèntica joia, de la qual, ben segur en sentireu a parlar. La podreu trobar fins al 2-6-24.
Nota: excel·lent.
Sinopsi:
L’Oriol té vint anys i només vol gaudir de la vida, lligar i abandonar-se al plaer, lluny de tot compromís i contacte familiar.
En Javi en té trenta-vuit i una nit qualsevol, de festa, buscant evadir-se de les responsabilitats que com a adult ha d’afrontar, coneix l’Oriol i s’enrotllen.
La Clara, la mare de l’Oriol, en té… (quina importància té l’edat?) i ha decidit –o la vida ha decidit per ella– que és el moment de parar màquines i replantejar-s’ho tot.