Passa al contingut principal

Nodi: de gossos i malditos a El Maldà

Diumenge vaig veure #Nodi: de gossos i malditos a #ElMaldà.

L'original peça parteix de la idea de dos dels tres intèrprets: #MiriamMoukhles i #JoanSentís. Així, com a fil conductor es pren l'admiració del Joan pel Pau Riba quan era un adolescent i com aquesta va fer que es submergís en la contracultura catalana de l'època (dels setanta), amb tot d'experiències pròpies relacionades amb això.

El teatre és art i en aquest sovint hi ha una recerca de la bellesa. És per això que es romantitza el plantejat en l'obra (com ells mateixos apunten). Aquest fet no el fa menys interessant o menys vàlid. A apuntar, també, que l'aspecte reivindicatiu és també present i no s'atura en simplement fer gaudir a la persona espectadora.

Pel que fa a l'espai escènic, a càrrec de #MiriamAlemany, resulta especialment escaient i encaixa com un guant a #ElMaldà, adaptant-se a les particularitats d'aquest.

Cal dir, que el paper de la música en aquesta peça, sense ser un musical, és cabdal.

El repartiment, encertat en les seves aportacions, compta amb els 2 actors esmentats anteriorment, així com amb #FermíHerrero amb un gran repte al davant que aconsegueix superar: fer de #PauRiba, personatge transgressor com pocs.

En definitiva, una peça madura, feta amb molt d'ofici (i amor incondicional, intueixo) per uns joves amb molta empenta que s'han atrevit a endinsar-se en una època i entorn no tan llunyans, que en realitat no van viure... i aquí rau una de les gràcies.

Podreu trobar aquesta interessant proposta fins al 26-5-24.

Nota: notable.




Sinopsi:

NODI: de gossos i malditos és un espectacle d'autoficció documental a partir de la figura del "maldito" (com els va anomenar Pau Malvido), entesa com aquell que posa en crisi l'establert, la norma. És una conjectura personal sobre com la llibertat es va convertir en motor de canvi als anys 70 i va donar la possibilitat a tota una generació "al·lucinada"d'imaginar i jugar. És un relat, també, de com el desencís posterior va amagar la potència política del moviment més llibertari de la Contracultura durant la Transició.