Dimecres vaig veure "Un Bilió d'Estels s'Allunya Infinitament de Nosaltres" al #TeatreTantarantana.
#IvanAndrade dirigeix i escriu el text d'aquest ambiciós projecte, de ciència-ficció... que per temàtica i enfocament, sembla més propi d'un espectacle de gran pressupost, que no pas d'una petita companyia com és #TheAmateursCompany. Així que les meves més sinceres felicitacions, perquè malgrat que el resultat és notable, el repte de portar-ho a terme amb aquest nivell de qualitat deu haver estat enorme i ple d'adversitats.
En la dita peça, el punt de partida és la crisi personal, amb relació a la feina (projecte que no arranca, per posar en marxa diversos telescopis de gran format que puguin ajudar a trobar vida a altres planetes), per una banda, i en l'àmbit familiar per l'altre (problemes creixents per part del fill per integrar-se en l'escola, arran de la seva alta sensibilitat per temes ecològics) del protagonista. Tot això, afectarà la seva manera d'actuar vers la seva exparella i el seu fill. De cop, però, tot passarà a un segon terme davant d'un fet insòlit a escala mundial...
M'agradaria assenyalar que #IgnasiGuasch, el protagonista, ens regala una interpretació fantàstica que amaga més del que sembla (ja ho descobrireu) i #AndreaPortella, que fa de la seva ex dona (intuïm), està sublim tant en els vídeos projectats (on apareix primerament... vídeos, per cert, de molta qualitat i bastant freqüents en aquesta peça), com en viu, amb la seva difícil interpretació, plena de matisos, per l'evolució complicada del seu personatge, segons es precipiten els esdeveniments.
S'alternaran per realitzar les diferents funcions en el paper de fill (tal com marca la normativa vers als menors d'edat), en #BielPagès, #MaxVilarrassa i #LukaGordillo. El volum de text que entomen aquests molt joves actors, així com les coreografies, fan difícil la seva tasca. Malgrat tot, en l'estrena vaig poder veure que quedava molt ben resolta per part de l'actor d'aquella funció en particular: en Max, amb grans habilitats i molt polifacètic (que ja va participar a "Billy Elliot. El Musical" com a protagonista).
Cal dir que #RogerOrra i #AlbertVentura estan a càrrec de l'original escenografia, conformada per diversos planetes, il·luminats de diferents i acolorides maneres amb el projector, amb un resultat molt vistós per a la persona espectadora.
En definitiva, una peça enormement ambiciosa d'un gènere que a mi personalment m'entusiasma, i que costa de trobar als teatres (per les grans dificultats que comporta), com és la ciència-ficció... amb projeccions (de diferents vídeos que ajuden a explicar la història), interpretacions i escenografia d'enorme qualitat, lligades amb encert per una manyosa direcció i un sòlid text.
La podreu trobar fins al 2-6-24.
Nota: notable.
Sinopsi:
L’Oriol és un astrobiòleg que intenta entendre el significat de la vida buscant la seva existència a altres planetes. L’Eva aprèn a relacionar-se amb els seus alumnes en un entorn educatiu força més hostil del que ella somiava en dirigir quan només era una nena. El Bru, fill de tots dos, mira de trobar l’equilibri entre els diferents universos que habita: l’imaginari, ple d’aventura i descobriment, que visita amb el pare en els seus viatges intergalàctics; i el real, on la mare insisteix a aferrar-lo, recordant-li les responsabilitats, reptes i dificultats d’una vida que ja no deixa temps per badar o somiar.
Una aventura que parteix d’una crisi familiar i transita cap a una crisi global, posant damunt la taula preguntes que haurien de ser part del debat que ens permeti qüestionar, pensar i decidir l’ecosistema social i tecnològic que volem per a nosaltres i els nostres fills.