Dissabte vaig veure #TotsOcells al #TeatreLaBiblioteca. Aquesta meravellosa producció de gran format de #LaPerla29, torna a apostar per un text de #WajdiMouawad, que intueixo deu ser un dels autors de referència d'#OriolBroggi (#Boscos, #UnObúsAlCor, #Cels i #Incendis). Enguany la història pren com a protagonista a Eitan, un jove acadèmic jueu que arran d'un fortuït encontre a una biblioteca amb Wahida, d'origen àrab, quedarà perdudament enamorat. Aquesta història d'amor, plena de dificultats pels orígens de tots dos, trasbalsarà per complet la seva vida i de retruc, la de la seva família (pares i avis). Oriol Broggi, de nou, dirigeix amb enorme habilitat aquest espectacle amb un repartiment difícil d'oblidar pel seu talent, així com per les seves interpretacions: #JoanCarreras, #ClaraSegura, #MàrciaCisteró, #MiriamMoukhles, #GuillemBalart, #XavierBoada #XavierRuano i #MarissaJosa. Cal destacar que les tres hores i mitja que dura de durada passen volant. L'únic ...

Ahir vaig veure #Paradise al #TeatreAkadèmia. Fa un any que vaig poder veure la trencadora #MacbethTAK de #LoSpazio. Així que he de reconèixer que tenia molta curiositat per veure la nova proposta de #MorenoBernard. Aquest cop, el presentat, sota el meu parer, és més assequible per al gran públic... però està lluny de ser un espectacle lleuger. És una obra densa, elaborada, que no dona treva a la persona espectadora... d'aquelles que si et despistes una estona, segurament, et perdis quelcom important... i aquí rau una de les febleses i fortaleses, al mateix temps, d'aquesta bona obra. Cal dir que la història (de #KaeTempest), realment t'atrapa, barrejant amb habilitat la llegenda de l'antiga Grècia de Filoctetes, amb l'actualitat. Sobre les interpretacions, podria escriure llargament, i serien tots inputs enormement positius. El repartiment, conformat per set actors i actrius, i un violinista (que també fa petites aportacions interpretatives en puntuals moments), fa...

Ahir vaig anar a veure #LaFesta al #TeatreGaudí. Durant l'hora i vint minuts que dura l'espectacle, aprofundirem en la festa que està a punt de dur a terme una acaudalada família catalana, membre de la burgesia catalana i amb desenes de profitosos negocis i contactes (no només amb la política), per tot arreu (amb algunes similituds amb els Pujol). Aviat, però, entendrem que aquesta suposadament plàcida festa, no sortirà com ells esperaven. Aquest bon espectacle ens porta una obra de nova creació, on l'autor, #GalSoler, n'és també el protagonista (cosa poc freqüent, per cert). Dita particularitat afavoreix el lluïment de Gal Soler amb una solida interpretació, dotant-li de molta credibilitat al seu personatge. Cal dir que aquest evoca l'interpretat pel grandíssim Brian Cox a "Succesion". Pel que fa als companys de repartiment, trobem a #MontseAlcoverro (amb una bona actuació continguda, amb molt a amagar), #SilviaAranda (amb gran presència escènica, com a p...

Ahir vaig veure “El Salvador Dalí em fa cosa” a la #SalaAtrium. Parlar dels abusos sexuals a menors mitjançant diferents relats, però també fer-ho en primera persona, no ha de ser pas fàcil. Si, a més a més, es fa sota un prisma artístic, però a la vegada com un cop contundent sobre la taula de crítica i reivindicació, la dificultat augmenta exponencialment. Cal dir, que la peça no només ho entoma amb habilitat, sinó que el resultat final constitueix un producte final de qualitat pel públic. Queralt Riera (que també és la directora) com a autora se'n surt amb la seva interessant proposta plena de feminisme, que realment arriba a l'ànima. Tanmateix, resulta una pena que l'espectacle no arribi a l'hora de duració, perquè es fa curt. Sobretot si tenim present que una part important d'aquest és ocupada per persones del públic que sortiran a llegir (si volen), alguns dels fragments. Els punyents textos breus de la Queralt, sota un mateix paraigua temàtic, resulten intere...

Dijous vaig veure #LIllaDeserta a #LaVillarroel i vaig sortir emocionat... com el gruix del públic, que va acabar dempeus aplaudint enèrgicament. Vaig comprendre, ràpidament, perquè 23.000 espectadors van veure aquest espectacle durant la temporada anterior. Tot rutlla amb precisió mil·limètrica en aquesta producció de #LaBrutal. El triangle virtuós conformat pel director i autor (#MarcArtigauQueralt) i els dos actors (#MariaRodríguez i #IsakFérriz) d'aquesta meravellosa peça, és simplement espectacular. Així, a escena, trobarem als dos protagonistes davant d'un escenari pràcticament nu pel que fa a l'escenografia (i la veritat, és que dona igual gràcies al preciós treball mostrat). Sobre la tarima, veurem com un repartidor de menjar a domicili i una banquera es queden tancats a un ascensor. Això, desencadenarà una sèrie de còmics i entranyables fets. A primera vista, pot semblar que estem davant de la típica comèdia romàntica... però... aquesta peça és molt més que això. D...

Dilluns vaig anar a veure #DivinaDeLaMort a #ElMaldà. Aquest particular cabaret, ple de diferents gags relacionats amb les violències estètiques, traspua feminisme per tots els costats. Això, sens dubte, és una delícia i més amb els temps que corren de proliferació, malauradament, d'una extrema dreta capficada en soterrar la cultura. El repertori mostrat en clau humorística i reivindicativa, ens regala dos moments estel·lars. Per una banda, una cançó ben original d'un "Ken deconstruït", seguint les petjades de Barbie, però amb un punt més àcid, que li senta fenomenal. Cal dir que el combo conformat per la punyent lletra, la vistosa caracterització i la divertida coreografia, fan que el resultat sigui fantàstic: tot un caramel a gaudir. Per l'altra, el moment còmic ple d'irreverència, d'una terapeuta que rep a una noia amb uns petits problemes de caràcter sexual, és simplement exquisit. La constatació del fet que faci el que faci la pobra noia, de cara a la...