Passa al contingut principal

El Salvador Dalí em fa cosa a la Sala Atrium

Ahir vaig veure “El Salvador Dalí em fa cosa” a la #SalaAtrium.

Parlar dels abusos sexuals a menors mitjançant diferents relats, però també fer-ho en primera persona, no ha de ser pas fàcil. Si, a més a més, es fa sota un prisma artístic, però a la vegada com un cop contundent sobre la taula de crítica i reivindicació, la dificultat augmenta exponencialment.

Cal dir, que la peça no només ho entoma amb habilitat, sinó que el resultat final constitueix un producte final de qualitat pel públic.

Queralt Riera (que també és la directora) com a autora se'n surt amb la seva interessant proposta plena de feminisme, que realment arriba a l'ànima. Tanmateix, resulta una pena que l'espectacle no arribi a l'hora de duració, perquè es fa curt. Sobretot si tenim present que una part important d'aquest és ocupada per persones del públic que sortiran a llegir (si volen), alguns dels fragments.

Els punyents textos breus de la Queralt, sota un mateix paraigua temàtic, resulten interessants per la persona espectadora, no només per la perspectiva que prenen, sinó per la manera trencadora de fer-ho.

Cal remarcar, que el punt fort de l'espectacle radica en el repartiment, amb gran talent, conformat per #AnnabelCastan i #LauraCalvet. Poder-les gaudir a escena, no té preu.

A apuntar que l'absència d'escenografia i les mínimes projeccions queden compensades per un original vestuari.

En definitiva, un bon espectacle, íntim, de petit format, això si, no apte per a tots els públics. El qual pren com a bandera el tema dels abusos sexuals infantils amb gran sensibilitat artística i social.

La podeu trobar fins al 22-6-24.

Nota: bé.





Sinopsi:

Aquesta peça de teatre té voluntat de documental i radiografia, i poema i fotografia d'un paisatge humà. Representa un tou de moments i representa el dins i el fora d'alguns personatges. Una tragèdia contemporània que enyora la tragèdia grega i els seus crits i laments. El silenci i la soledat en són el tema i l'argument, el teatre postdramàtic, la via.

Obra de tres parts diferenciades que evoquen, més que expliquen. Que tracta els abusos infantils, però no només. Aquesta obra és una experiència curta, una visió, un tou de sensacions i imatges.