Passa al contingut principal

L'illa deserta a La Villarroel

Dijous vaig veure #LIllaDeserta a #LaVillarroel i vaig sortir emocionat... com el gruix del públic, que va acabar dempeus aplaudint enèrgicament.

Vaig comprendre, ràpidament, perquè 23.000 espectadors van veure aquest espectacle durant la temporada anterior.

Tot rutlla amb precisió mil·limètrica en aquesta producció de #LaBrutal. El triangle virtuós conformat pel director i autor (#MarcArtigauQueralt) i els dos actors (#MariaRodríguez i #IsakFérriz) d'aquesta meravellosa peça, és simplement espectacular.

Així, a escena, trobarem als dos protagonistes davant d'un escenari pràcticament nu pel que fa a l'escenografia (i la veritat, és que dona igual gràcies al preciós treball mostrat). Sobre la tarima, veurem com un repartidor de menjar a domicili i una banquera es queden tancats a un ascensor. Això, desencadenarà una sèrie de còmics i entranyables fets.

A primera vista, pot semblar que estem davant de la típica comèdia romàntica... però... aquesta peça és molt més que això. De fet, de típica en té poc, gràcies als freqüents i interessants girs, així com flashbacks i flashforwards constants, que ens faran parar bojos mentre intentem predir cap a on avançarà tot plegat.

Com la Maria i l'Isak (en substitució d'en Miki Esparbé) interpreten els seus personatges, constitueix tot una delícia. Tanmateix, no és cap sorpresa, gràcies al seu innegable talent.

L'amor és el clar protagonista d'aquest espectacle amb un sublim text, però també la tendresa, i perquè no dir-ho, també una mica de tristor, que ens acompanyaran durant l'hora i mitja que s'acaba fent curtíssima, malauradament... i és que no són pocs els que van sortir del teatre amb ganes de més.

No revelaré res referent al final (ja que odio els espòilers), però està molt ben lligat, de manera màgica... amb una mena de "bonus track" difícil de veure venir.

En definitiva, una obra que heu d'anar a veure si o si... i sens dubte, la millor que podeu trobar ara mateix a la cartellera. Correu a gaudir d'aquest fresc espectacle, per a mi un dels millors de l'any, realitzat amb uns nivells de qualitat astorats.

Podreu trobar aquesta joia d'obra fins al 7 de juliol.

Nota: excel·lent.

Sinopsi:

L’illa deserta és la història d’Ella i d’Ell.
De tot allò que hauria pogut ser.
Ella que treballa en un banc i que pintava grafits per la ciutat.
Ell que és repartidor a domicili i que somia en ser actor.
Ella i Ell que ens expliquen com van ser, com són i com seran, ara que una trobada fortuïta, tancats dins d’un ascensor, els pot canviar (o no) l’existència per sempre. Què t’enduries a una illa deserta? Una vida explicada des del principi fins al final, tenint en compte totes les possibilitats, totes les variables.

Aquella mateixa nit quan, per fi, surten de l’ascensor, una xifra malentesa, un cinc per un sis, pot fer que no es tornin a veure mai més o pot ser el principi d’una llarga història.

L’illa deserta reflexiona –en una comèdia trista– sobre quines casualitats ens han dut fins aquí? De quines decisions ens penedim…? Com serien les nostres vides si ens enamorem o si finalment prenem altres camins.