Ahir vaig veure #Paradise al #TeatreAkadèmia.
Fa un any que vaig poder veure la trencadora #MacbethTAK de #LoSpazio. Així que he de reconèixer que tenia molta curiositat per veure la nova proposta de #MorenoBernard. Aquest cop, el presentat, sota el meu parer, és més assequible per al gran públic... però està lluny de ser un espectacle lleuger. És una obra densa, elaborada, que no dona treva a la persona espectadora... d'aquelles que si et despistes una estona, segurament, et perdis quelcom important... i aquí rau una de les febleses i fortaleses, al mateix temps, d'aquesta bona obra.
Cal dir que la història (de #KaeTempest), realment t'atrapa, barrejant amb habilitat la llegenda de l'antiga Grècia de Filoctetes, amb l'actualitat.
Sobre les interpretacions, podria escriure llargament, i serien tots inputs enormement positius. El repartiment, conformat per set actors i actrius, i un violinista (que també fa petites aportacions interpretatives en puntuals moments), fa una feina impecable i d'una elevada dificultat. No sé si és gaire just destacar-ne un per damunt d'un altre, però he de dir que el presentat per X resulta realment espectacular. La intensitat que aporta, com es buida a escena... constitueix tot un màster interpretatiu accelerat pels joves actors i actrius que s'apropin al teatre (cosa que els hi recomano de manera ferma). A més a més, heu de tenir present que la preciosa música en directe, embolcalla tota l'obra, amb una selecció de peces clàssiques de T. Albinoni i G. Mahler.
El vestuari, impressionant, és tot un caramel que ens regala #JosepAbril, que es complementa a la perfecció amb les joies de #ValentinaFalchi.
L'escenografia, inexistent, queda compensada amb una utilització enginyosa i visualment llampant de pedres i branques, de manera constant.
En definitiva, un espectacle molt recomanable per a un públic habituat al teatre, que busca una experiència allunyada de l'habitual, plena d'èpica (i al mateix temps crítica), on la música, és també la protagonista.
La podreu trobar fins al 7-7-24.
Sinopsi:
Kae Tempest reimagina el mite de la llegenda grega de Filoctetes i fusiona temes antics amb sensibilitats modernes per a una potent exposició de camaraderia, lleialtat, traïció i manipulació.
L’obra està localitzada a la costa, on el cor clàssic es redefineix com un grup de persones, incapaces de marxar, que viuen les seves vides en un càmping. Al costat oposat de la platja hi ha una cova on habita l’exsoldat Filoctetes, portant una existència d’ermità, submergit en la seva amargor contra Odisseu i encara guarint les ferides de la seva última batalla, deu anys enrera.