Ahir vaig veure #TotEnOrdre al #TeatreTantarantana.
Aquesta original peça del 2017, del jove (i poc conegut per a molts) autor anglès #AlexOates, va rebre premis i elogis (del prestigiós diari "The Guardian", per exemple).
La versió que podrem trobar enguany d'#AllInARow al Tantarantana, és dirigida amb habilitat per #MontseRodriguezClusella, de la qual, no fa gaire, en vaig destacar l'excepcional treball a #Llegat. Tanmateix, segurament la identificareu més ràpidament per l'àmpliament reconeguda i premiada (amb raó) #AKA.
Si abans us parlava, per a mi, d'un dels dos pilars de l'espectacle, com és la direcció... ara us voldria parlar del segon, que sota el meu parer, és el repartiment. Aquest, està conformat pel #JoanSureda, en #PauRosell i la #CarlaTorresDanés. Tots tres fan un treball actoral magnífic, ple de matisos, amb uns personatges molt particulars que semblen 100% versemblants.
L'espectacle, pròpiament, ens situa al pis d'una família poc convencional. Ella, una emprenedora sobrepassada que intenta compaginar, sense gaire èxit, vida familiar i laboral. Ell, un immadur i atractiu marit que només sent buidor i no troba el seu lloc a la vida. Enmig de tots dos sembla alçar-se un mur a punt de trencar dit matrimoni. El seu fill, amb autisme sever, sense capacitat de parlar i amb molta agressivitat (que difícilment pot contenir), no ajuda. Com a contrapunt, trobem, però, al cuidador que sembla un àngel enviat del cel, tot dolçor.
Tanmateix, el dèbil equilibri que sembla mantenir tot al lloc, està a punt de trencar-se amb una sèrie de fets que es precipitaran i que amaguen uns interessants girs argumentals.
Cal dir que el personatge del fill queda resolt gràcies a una convincent titella de (#MartíDoy) què els diferents actors van utilitzant de manera molt orgànica.
En definitiva, un gran espectacle que situa sobre la taula una realitat sovint obviada (inexplicablement) pels polítics, com són les famílies amb fills neurodivergents, gràcies a una peça de qualitat plena de veritat, que fuig d'un relat utòpic endolcit.
La podreu trobar fins al 21-6-24.
Nota: notable.
Sinopsi:
Al Laurence li agrada la pizza. El Laurence està a punt d'anar a l'escola. El Laurence creu que està bé fer-se pipi al coixí de la mama.
Com totes les parelles, la Tamora i el Martin tenen grans somnis i esperances. Però quan el teu fill té autisme, no s'expressa verbalment, i és ocasionalment violent, les ambicions es poden convertir en somnis impossibles.
En una casa plena d'amor, ressentiment i superació, veurem com la Tam, el Martin i el Gary, el cuidador del Laurence, s'esforcen per cuidar al seu estimat nen. La nit abans que els serveis socials intervinguin, sorgiran moltes preguntes. Què fas quan ja no pots més? Com gestionem els nostres límits?
Tot en ordre transcorre durant un sol vespre al menjador de casa, una posada en escena quotidiana que ens permet connectar amb el nostre dia a dia, i a la vegada, sentir-nos confrontats per allò incòmode que passa dins les quatre parets de casa nostra, potser tabú, que sovint la societat no comprèn.