Passa al contingut principal

Tots ocells al Teatre La Biblioteca

Dissabte vaig veure #TotsOcells al #TeatreLaBiblioteca.

Aquesta meravellosa producció de gran format de #LaPerla29, torna a apostar per un text de #WajdiMouawad, que intueixo deu ser un dels autors de referència d'#OriolBroggi (#Boscos, #UnObúsAlCor, #Cels i #Incendis).

Enguany la història pren com a protagonista a Eitan, un jove acadèmic jueu que arran d'un fortuït encontre a una biblioteca amb Wahida, d'origen àrab, quedarà perdudament enamorat. Aquesta història d'amor, plena de dificultats pels orígens de tots dos, trasbalsarà per complet la seva vida i de retruc, la de la seva família (pares i avis).

Oriol Broggi, de nou, dirigeix amb enorme habilitat aquest espectacle amb un repartiment difícil d'oblidar pel seu talent, així com per les seves interpretacions: #JoanCarreras, #ClaraSegura, #MàrciaCisteró, #MiriamMoukhles, #GuillemBalart, #XavierBoada #XavierRuano i #MarissaJosa.

Cal destacar que les tres hores i mitja que dura de durada passen volant.

L'únic aspecte negatiu que se li pot trobar a aquesta peça, l'escenografia: parca. Tanmateix, no resulta un entrebanc en absolut el fet esmentat. L'obra, té la particularitat de projectar el gravat en directe a les parets de les quatre grades confrontades, amb subtítols en l'idioma que se suposa que estan parlant a cada moment els personatges (alemany, hebreu, àrab i anglès), malgrat que transcorrerà íntegrament en català el presentat.

En definitiva, un espectacle magnífic, de gran volada, d'aquells que tothom us recomanarà. Tingueu present, però, que les entrades estan exhaurides fins al 28-7 i amb raó.

La podreu trobar, però, passat l'estiu, del 5-9 fins al 20-10-24.

Nota: excel·lent.

Sinopsi:

Un nou text de Wajdi Mouawad ens ha vingut a trobar, i és un poema immens que dona ales a un gran muntatge. Els personatges de Tots Ocells intenten fer-se entendre i es fan mal, busquen explicar-se per saber qui són, parlar-se amb les seves llengües diferents, els seus mons, les seves creences. Volem abraçar tota la vida que conté i ampliar-la a l’escenari, com un crit de ràbia i de dolor, com una pregunta antiga, com una cançó que ens travessa l’ànima.