Ahir vaig veure "Sis hectàrees d'oliveres" al #HeartbreakHotel.
Aquesta colpidora i magnífica obra és, sens dubte, una de les meves fermes recomanacions.
La delicadesa d'aquesta peça, dirigida amb enorme talent per #AinaTur, et manté a la butaca gairebé hipnotitzat, expectant i atent segons anem descobrint el passat d'aquests dos personatges... per a finalment donar-te una puntada de peu al cor. Aviat, entendrem per què la Júlia ha anat a parar, a mitjanit, a casa del Pau (que feia anys que no veia i amb el qual tenia una estreta relació) amb dues garrafes de gasolina.
El brillant text d'Aina Tur, presenta, per una banda, un fort contrast entre la bellesa en les paraules emprades i, per l'altra, una duresa en la història explicada que gairebé esquinça l'ànima.
Un dels punts forts radica en unes contundents interpretacions. Aquestes, nues i contingudes a la vegada, les tens pràcticament a tocar, gràcies a la disposició de la sala. El talent de dos actors colossals, com són #AnnaAlarcón i #NaoAlbet, és tot un espectacle en si mateix.
A escena, trobem una maqueta que conforma la casa, el taller i les sis hectàrees d'oliveres on transcorre tot el presentat, però també el passat explicat. Això, evoca una mena de casa de nines (és fàcil que ens vingui #HenrikIbsen al cap), amb interessants efectes, sobretot pel que fa al fum, so i il·luminació.
El tancament, rodó, com molts grans finals, s'intueix, però no transcorre de la manera que segurament imaginareu.
En definitiva, una peça sublim, dura, amarga... realitzada amb una combinació de talent difícil d'explicar i que no hauríeu de perdre-us.
La podeu trobar fins al 28-7-24.
Sinopsi:
La Júlia acaba d’arribar a la casa que en Pau té enmig de sis hectàrees d’oliveres. Ha comprat gasolina. Vol foc. Necessita foc. Cremar-ho tot. Aquest matí ha dit prou: mai més por. A ningú. Per ningú. Només: Foc. I cendres. Avui.