Diumenge vaig poder veure #Jauría al #TeatreGoya, aclamada peça per públic i crítica. L’obra ens presenta des de la ficció dramàtica, elaborada pel magnífic (i prolífic) autor #JordiCasanovas, els repulsius fets que van protagonitzar els membres de l'autodenominada #Manada. El text està realitzat a partir de les transcripcions del judici que es va dur a terme entre l'any 2017 i 2019. Així, veurem davant dels nostres ulls, tot el que va transcórrer des de l'arribada de la víctima a Pamplona, pel que havien de ser uns dies de gaudi als #Sanfermines amb un amic, fins al judici posterior arran de la seva violació, a mans de cinc homes, durant les festes. L'altre punt fort de l'obra, el repartiment, és espectacular: #ÁngelaCervantes, #ArturBusquets, #FrancescCuéllar, #QuimÁvila, #DavidMenéndez i #CarlosCuevas, que en algunes dates concretes serà substituït per #AdriánDeMuñoz (del 24 al 27 de setembre, de l’1 al 10 d’octubre, els dies 8, 10 i 11 d’octubre i, finalment, de...

Dijous vaig veure #MoltesMercès a la #SalaVersusGlòries. La peça és un monòleg entranyable en el qual la #MercèComes, d'edat avançada, ens explica de tu a tu les seves vivències. Això, ho fa amb franquesa, calidesa i humor. Repassarà la seva trajectòria professional (Teresines, Nissaga de Poder, Plats Bruts, La Cubana...), però també personals (el seu company de vida, els seus amics...). L'optimisme i l'energia amb què ho fa, malgrat la seva edat, resulta inspiradora. Com a curiositat, dir, que trobar l'edat exacta de Mercè Comes no és pas cosa fàcil (75? 77? 78?). De fet, hi ha un volum considerable de seguidors que fa temps que ho intenten sense èxit... i d'aquí la següent frase que podreu trobar a l'espectacle: "Ara, a una edat que podreu trobar fàcilment a Google, ens porta un monòleg molt especial...". No deixa de tenir una certa gràcia que la Mercè, que es va estrenar al teatre fent de iaia, ha realitzat aquest paper en bona part de la seva carre...

Divendres vaig anar a veure "M'entens o t'ho explico?" al #TeatreAquitània. Aquesta comèdia, de gran format, utilitza humor negre i és políticament incorrecte. Està ubicada a la Barcelona pre-Olímpica i a les maneres de fer i de dir de llavors (any 92). A vegades, fa sentir incòmode a la persona espectadora, però atenent l'època (per exemple, com veien, en aquell moment, algunes persones l'homosexualitat) i el que acabarà succeint després, tot té un cert sentit. Cal, no perdre de vista el context per poder gaudir de l'espectacle. De fet, l'inici de l'obra és certament abrupte... va de menys a més, amb un esprint final on se'ns revela un tancament rodó, ple de girs interessants. L'estil de la peça, pel to, va en la línia de la fantàstica sèrie Plats Bruts, i segueix el destí d'un grup de col·legues, que entoma la difícil tasca de fer-se càrrec d'un bar, per amistat, tot fent un canvi radical a aquest (que passarà de restaurant gallec...

Dimarts vaig veure #Hamlet.02 al #TNC. Com l'#EnricCambray ens presenta tot un Hamlet, ell sol, sense cap ajuda, resulta tota una delícia. L'estil còmic de "stand-up comedy", a més a més, li escau fenomenal. La feina que fa l'intèrpret és majúscula i estorant. Addicionalment, el trobarem multiplicat, ja que no només realitza ell sol tots els personatges del magnífic Hamlet original, sinó que, a sobre, s'encarrega dels llums i la màquina de fum, tot submergir-se amb nosaltres dintre d'aquest clàssic. La direcció i la dramatúrgia, de Sergi Belbel, tot un referent del panorama català, és impressionant. Aquesta mena de classe magistral sobre Hamlet, amb humor a dojo, resulta divertida i interessant a parts iguals. Es pot seguir sense problema la peça que ens ocupa, que aborda només el segon acte de Hamlet, malgrat no haver vist #Hamlet.01 (que seguia el primer). En aquest, trobarem un Hamlet embogit amb el pas del temps (o almenys, aparentment), després de l...

Divendres vaig veure "Com cantar "Sobreviviré" sense que m'exploti un pulmó" a #ElMaldà. Aquesta interessant i original proposta, segueix, aparentment, la història personal de la #Moumna, una jove amb #SarcoïdosiPulmonar. La peça té la particularitat que les tres actrius es presenten com a #Moumna... així que fins al final no descobrirem quina d'elles és realment la protagonista en la realitat (si és que és alguna d'elles... cosa que no revelaré per evitar espòilers). L'inici, amb l'escenari nu, on a poc a poc les tres actrius van arribant i el van omplint, resulta una arrancada encertada. Cal destacar, per una banda, el text de #DanaCarbonell, interessant i divertit (però reivindicatiu també, situant a primera línia i visibilitzant una malaltia poc comuna com la presentada). Per l'altra, les properes i fresques interpretacions del repartiment, constituït per la mateixa Dana, acompanyada per la #RaquelCamón i l'#AnnaGriera. A apuntar que ...

Dijous vaig poder veure, per fi, #Assange. El poder de la informació al #TeatreGaudí. Aquesta peça, que ja es va poder veure amb anterioritat, ens porta la història del famós activista i periodista #JulianAssange. Així doncs, seguirem amb ells i el seu entorn en la seva particular història arran de la seva reclusió a l'ambaixada equatoriana fins a l'actualitat. Si vau seguir en el seu moment els esmentats fets, de com la llibertat d'expressió és brutalment reprimida pel sistema, no us podeu perdre aquesta peça. Si no els coneixeu pas, o bé teniu una vaga idea, és també una bona manera d'apropar-vos a aquests, ja que l'obra fuig de tecnicismes i es presenta de manera planera i entenedora. #Wikileaks, malgrat la manca de recursos, va tirar endavant amb una contundència que ens va apropar a un món més just. Aquesta peça presenta no pocs paral·lelismes amb la web esmentada, ja que, malgrat trobar dificultats semblants, però en el camp de les arts escèniques, ha aconsegu...

Diumenge vaig veure #LaColección al #TeateRomea. Els espectacles de #JuanMayorga mai deceben. El seu reconeixement, de premis, crítica i públic, traspassa les fronteres estatals i no és pas casual aquest fet. Així, frisava de ganes de veure aquesta obra, de la qual ell n'és l'autor i director... tota una declaració d'intencions en la nova temporada que just enceta el Teatre Romea. Si a la fantàstica posada en escena i a l'interessat text, sumem les grans interpretacions d'#AnaMarzoa, #IgnacioJiménez i #ZairaMontes, liderades per un #JoséSacristán estel·lar, llavors el regal és majúscul. El convenciment amb què ens presenta el seu personatge, l'Héctor, està ple de veritat i és un espectacle en si mateix. A escena, el punt de partida és ben interessant: uns adinerats col·leccionistes d'obres d'art, sense descendència i amb una certa edat, estan pensant a llegar aquesta a una tercera persona. Tot, però, succeirà de manera gens convencional (com la particula...

Dijous vaig veure #NotMyMonkeys al #TeatreEòlia.   Aquesta divertida comèdia coproduïda pel #FestivalGrec ens parla sobre el ferotge capitalisme que impera en les grans multinacionals (i que patim enormement com a treballadores amb salvatges condicions) per una banda i per l'altra, com a consumidors (que ens empassem gustosament gràcies a una cada cop més elaborada i manipuladora publicitat). Vaig entendre ràpidament per què aquesta lectura dramatitzada, dirigida amb habilitat per #MartíTorras i que sorgeix d'una idea coral de tots els membres que hi participen, ha pogut arribar a bon port al final... tot permetent-nos gaudir d'aquest gran muntatge final. El repartiment, brillant en les seves actuacions, és un dels punts forts de l'obra. Destaca #DianaGómez, coneguda pel gran públic arran de la seva participació a #LaCasaDePapel (i que del 18 al 29-9 serà substituïda per #LauraDaza). Tanmateix, cal tenir present que tant #Rafa Delacroix, com #GeorginaLatre mostren un ni...

Dimecres vaig veure #AngleMort a la #SalaVersusGlòries. Aquesta bona comèdia, que han pogut gaudir més de 7000 espectadors, enceta enguany la seva tercera temporada. Cal dir que la peça, va guanyar el premi a millor espectacle de proximitat a la quarta edició dels Premis Teatre Barcelona. Convé destacar l'original text de #RocEsquius (brillantíssim actor, també) i #SergiBelbel (un dels grans del teatre català). Aquest presenta una particularitat que la fa ben singular: només escoltarem el que succeeix al despatx d'un director d'una empresa emergent, primerament, per després escoltar en la segona part els fets que transcorren a l'altra part de l'oficina, de manera que tot tingui un sentit i encaixi. Al sòlid repartiment trobarem una desafiant i reivindicativa treballadora interpretada amb solvència per #BertaBahr, un brillant #RamonGodino com a peculiar cap, un #AntonioDelValle poruc i entranyable, íntim del cap i una #RafaelaRibas plena de neures que resulten enorme...