Dimecres vaig veure #AngleMort a la #SalaVersusGlòries.
Aquesta bona comèdia, que han pogut gaudir més de 7000 espectadors, enceta enguany la seva tercera temporada. Cal dir que la peça, va guanyar el premi a millor espectacle de proximitat a la quarta edició dels Premis Teatre Barcelona.
Convé destacar l'original text de #RocEsquius (brillantíssim actor, també) i #SergiBelbel (un dels grans del teatre català). Aquest presenta una particularitat que la fa ben singular: només escoltarem el que succeeix al despatx d'un director d'una empresa emergent, primerament, per després escoltar en la segona part els fets que transcorren a l'altra part de l'oficina, de manera que tot tingui un sentit i encaixi.
Al sòlid repartiment trobarem una desafiant i reivindicativa treballadora interpretada amb solvència per #BertaBahr, un brillant #RamonGodino com a peculiar cap, un #AntonioDelValle poruc i entranyable, íntim del cap i una #RafaelaRibas plena de neures que resulten enormement divertides.
Els intèrprets realment es buiden a escena en aquesta comèdia esbojarrada plena d'intensitat.
El gest, cabdal en aquest espectacle, és emprat contínuament. Resultarà important per intentar esbrinar que està succeint a la part que veiem, però que no escoltem. Cal ressaltar el gran treball coral de sincronia que es pot apreciar per part dels actors.
A apuntar que el vestuari (d'#ElenaBallesteros) i l'escenografia (a càrrec de la mateixa companyia), li senten a l'obra com un guant.
En definitiva, una comèdia fresca per a tots els públics que us farà passar una molt bona estona a la butaca.
Podeu trobar aquesta interessant proposta d'#ApuntaTeatre fins al 22-9-24.
Sinopsi:
A causa de la nova crisi, el cap d’una petita start-up d’èxit es veu obligat a prescindir d’un dels seus treballadors. Per tal de fer aquest acomiadament de la millor manera possible, l’Andreu, propietari de l’empresa, decideix tenir una trobada conjunta amb els tres empleats: la Beatriu, en Carles i la Diana. Els cita a la sala d’espera del seu despatx i després els fa entrar d’un en un per entrevistar-los i acabar de prendre la difícil decisió. Però el que havia de ser una simple gestió es complica de manera descontrolada i surrealista. Mentre l’Andreu mira de resoldre el problema al despatx, no veu que a la sala d’espera les coses semblen agafar un caire diferent, com si succeïssin a l’angle mort del retrovisor d’un vehicle que està a punt d’avançar i que pot acabar tenint una topada inesperada.