Dijous vaig poder veure, per fi, #Assange. El poder de la informació al #TeatreGaudí.
Aquesta peça, que ja es va poder veure amb anterioritat, ens porta la història del famós activista i periodista #JulianAssange. Així doncs, seguirem amb ells i el seu entorn en la seva particular història arran de la seva reclusió a l'ambaixada equatoriana fins a l'actualitat.
Si vau seguir en el seu moment els esmentats fets, de com la llibertat d'expressió és brutalment reprimida pel sistema, no us podeu perdre aquesta peça. Si no els coneixeu pas, o bé teniu una vaga idea, és també una bona manera d'apropar-vos a aquests, ja que l'obra fuig de tecnicismes i es presenta de manera planera i entenedora.
#Wikileaks, malgrat la manca de recursos, va tirar endavant amb una contundència que ens va apropar a un món més just. Aquesta peça presenta no pocs paral·lelismes amb la web esmentada, ja que, malgrat trobar dificultats semblants, però en el camp de les arts escèniques, ha aconseguit tirar endavant una bona obra, feta amb molt d'amor i dedicació.
Així, el sòlid text, a càrrec de #VictorManuelDíazConejo i #VirginiaFernándezRuiz (des de Madrid), l'ha sabut portar a terme amb èxit Mireia Ros (responsable de la direcció).
Cal dir, que les interpretacions de #JoanFrankCharansonnet (com a Julian Assange), d'#ElenaCodó (com l'advocada d'Assange, #StellaMoris) i d'#EduardAlejandre (com a responsable de l’ambaixada de l'Equador) estan plenes d'entusiasme, amb un aire fresc i espontani. En aquestes, gràcies a la simbiosi amb el particular espai que conforma el Teatre Gaudí, la proximitat amb el públic és enorme, cosa que s'agraeix.
No us podeu perdre aquesta història que traspua reivindicació i activisme, així com una ferma defensa de la llibertat d'expressió, feta amb molta dedicació i ganes.
La podreu trobar fins al 29-9-24, aquest cop sí, sense cap més pròrroga.
Nota: notable/bé.
Sinopsi:
Assange. El poder de la informació recull part del pensament cívic-polític de Julian Assange, el fundador i redactor en cap de WikiLeaks ens situa en el període d’aïllament i empresonament -gairebé 11 anys de tortura psicològica- que ha sofert el periodista Australià des de la seva arribada a l’Ambaixada de l’Equador a Londres, el juny de 2012 (fugint del possible risc d’extradició, que demanava i continua exigint els Estats Units) fins a arribar a la presó de màxima seguretat de Belmarsh.
D´altra banda “Assange. El poder de la información” es centra en diverses relacions humanes: la relació d’amistat entre Julián Assange i un funcionari diplomàtic de l’Equador (Juan Carlos) que -des de la ficció- es converteix en una peça clau per a entendre els llargs anys que Assange va passar tancat en una petita habitació de l’ambaixada. I la història d’amor en temps de “guerra” que va néixer entre ell i Stella Morris, la seva advocada i actualment la seva dona (es van enamorar el 2015 i van concebre, en secret, dos fills, a l’Ambaixada de l’Equador).