Dijous vaig veure #MoltesMercès a la #SalaVersusGlòries.
La peça és un monòleg entranyable en el qual la #MercèComes, d'edat avançada, ens explica de tu a tu les seves vivències. Això, ho fa amb franquesa, calidesa i humor. Repassarà la seva trajectòria professional (Teresines, Nissaga de Poder, Plats Bruts, La Cubana...), però també personals (el seu company de vida, els seus amics...). L'optimisme i l'energia amb què ho fa, malgrat la seva edat, resulta inspiradora.
Com a curiositat, dir, que trobar l'edat exacta de Mercè Comes no és pas cosa fàcil (75? 77? 78?). De fet, hi ha un volum considerable de seguidors que fa temps que ho intenten sense èxit... i d'aquí la següent frase que podreu trobar a l'espectacle: "Ara, a una edat que podreu trobar fàcilment a Google, ens porta un monòleg molt especial...". No deixa de tenir una certa gràcia que la Mercè, que es va estrenar al teatre fent de iaia, ha realitzat aquest paper en bona part de la seva carrera, fins ara, que realment ja té l'edat.
L'espectacle, de petit format, amb una escenografia en consonància que ens situa a un xiringuito de la platja de Sitges, resultarà una delícia pels seguidors de la Mercè.
Poder gaudir d'un espectacle com aquest, on una persona com la Mercè, un referent del teatre català, ens parla de tu a tu de les seves experiències, tot fent una mirada enrere, és un plaer.
Tot i les limitacions de moviment per culpa de la seva maleïda cama, què es va trencar no fa tant, fa un esforç gran per mostrar dinamisme pel que fa al moviment, malgrat les seves limitacions.
Malgrat l'inexorable pas del temps, que encara puguem gaudir d'ella damunt dels escenaris, constitueix un regal diví.
En definitiva, un petit espectacle càlid en forma de monòleg on aprofundir sobre el personatge de la Mercè Comes, de la seva pròpia mà, que ben segur entusiasmarà els seus nombrosos seguidors.
El podeu trobar fins al 20-10-24.
Nota: bé.
Sinopsi:
No hi ha cap dubte que la Mercè Comes és una de les grans actrius de l'escena catalana, tothom la coneix popularment pel seu pas per LA CUBANA i especialment per ser una de les "Teresines". Però això és només un període molt curt de la seva dilatadíssima carrera iniciada molt joveneta al barri de Gràcia de Barcelona. Ara, a una edat que podreu trobar fàcilment a Google, ens porta un monòleg molt especial perquè està plenament servit a l'estil de "la Comes", perquè efectivament és una de les poques actrius amb un estil propi i inconfusible. Reviurem molts i molts moments de la seva vida, però que alhora formen part també de la memòria col·lectiva.
Riurem, ens ho passarem bé, però el que romandrà és un record molt entranyable. Mercè... "moltes mercès!!!"