El 24-10 vaig veure #UnMatrimoniDeBoston a #LaVillarroel. Aquesta peça dirigida pel grandíssim #JosepMariaMestres i text de #DavidMamet (amb punyents diàlegs) ja es va poder veure fa dinou anys... i ara, per sort, torna per tal que la puguem gaudir. Ara, però, ho fa sense #AnnaLizaran, però si amb Emma Vilarasau i Marta Marco, amb els papers canviats aquest cop. El punt fort de l'espectacle, sens dubte, és aquest mateix repartiment que abans comentava, on l'incommensurable i grandíssima #EmmaVilarasau, juntament amb la brillant #MartaMarco, conformen una parella difícil d'oblidar pel seu enorme talent (i envejable trajectòria). Aquestes, estaran acompanyades per la jove actriu #EmmaArquillué, novetat d'enguany i que fa de divertit contrapunt (serventa). Així veurem com aquestes acomodades dones de principis del segle XX, són amants, en secret. Les seves vides, però, estan a punt de canviar de dalt a baix arran de la visita d'una d'aquestes al domicili de l'a...

Diumenge vaig veure #Adrenalina al #TeatreTantarantana. Aquesta peça de nova creació dirigida i escrita per #ElisendaColl ens transporta a un modern restaurant, on acompanyarem a dos joves en un menú degustació ben particular i surrealista. Així, aquestes dues persones que trobarem, no sabrem ben bé per què estan menjant juntes. Davant d'aquest panorama ens vindran al cap diverses preguntes, que anirem resolent segons avanci l'obra: És una cita? Es coneixien d'abans? Els uneix alguna cosa? El fet que no arribin a aprofundir en la conversa (metàfora del que succeeix en un menú degustació), no fa sinó plantejar-nos encara més dubtes, que al final, després d'un bon gir final, ens revelaran. També ens porta una interessant reflexió el presentat en l'espectacle: Arribem a aprofundir mai en alguna cosa, en aquest món capitalista i superficial? A escena comptarem amb la presència de #JordiSamper i #MontseFolgado. Les seves interpretacions són el punt fort de l'obra (co...

Divendres vaig veure #PassaranCosesFantàstiques a la #SalaFlyhard. Aquesta sorprenent i original proposta, barreja diferents gèneres i elements, fusionant-los amb encert. Així, no estem davant d'una comèdia clàssica, ja que en l'espectacle trobarem màgia (gràcies a diferents successos paranormals), però també elements detectivescos propis d'un "true crime". El punt de partida serà un noi que, en estar a l'atur per deixar la seva feina de comptable, s'aboca al 100% a esbrinar els petits "misteris" que transcorren en la seva comunitat de veïns (així com a narrar-los al seu pòdcast). Això generarà reticències en la seva parella, que veurà com aquest pràcticament ni surt de casa. Aquesta aparent calma, aviat, s'esquinçarà en investigar la suposada desaparició de la seva veïna. Això desencadenarà una sèrie d'esbojarrats i còmics fets, que donaran un tomb radical a la narració i que ens faran viatjar, cap a llocs desconeguts, de manera molt div...

Diumenge vaig veure #LesDonesSàvies a #ElMaldà. Portava temps darrere d'aquest espectacle que ha encetat la seva sisena temporada (amb més de 300 funcions, que es diu aviat) i per fi l'he pogut veure. Voldria dir-vos que la peça, originàriament del 1672 (de #Molière), ha estat adaptada per #LluísHansen, amb algunes referències contemporànies. El canvi més significatiu que trobem, és el referent a un dels antagonistes, un conegut poeta de l'època, en l'original, que en el muntatge d'enguany és substituït per un tertulià anomenat Cunill (emmirallat, com resulta evident, en Josep Cuni)... que s'interposarà entre dos joves enamorats, que hauran de lluitar (i molt) per poder estar junts. El treball actoral d'#EnricCambray (que vaig poder gaudir fa poquet a #Hamlet.02) i el de #RicardFarré, és fantàstic, malgrat les dificultats d'haver-se de multiplicar per poder realitzar tots els personatges ells sols (com ja succeïa a la meravellosa #ElBonPolicia, d'aqu...

Dissabte vaig veure L'Adversari al Teatre Romea. Voldria dir-vos que aquesta absoluta joia relata els fets reals i esfereïdors que es van produir l'any 1993 a França. Això ho fa mitjançant l'adaptació de la novel·la d'#EmmanuelCarrère per part del tàndem format per #MarcArtigau, #CristinaGenebat i #JulioManrique. Aquest equip dramatúrgic, que també ens ha regalat la magnífica #LaGavinaLliure, ens guia pels esdeveniments protagonitzats per Jean-Claude Romand, que va simular, durant gairebé vint anys, treballar com a metge a l'OMS (Organització Mundial de la Salut), entre altres enganys increïbles. Tot plegat va culminar amb un brutal desenllaç, que no revelaré (per si no veu llegir el llibre o no coneixeu la història). El succeït, tal com s'explica, en alguns moments resulta tan surrealista, que costa de creure que siguin fets reals. De fet, el cas, des del punt de vista psicològic, resulta fascinant. L'obra destaca pel magnífic treball actoral de #PereArquil...

Dijous vaig veure #Anna a la sala petita del #TeatreGaudí. Aquest gran espectacle que ens porta #MarcTorrecillas (autor i director), manté al públic atrapat fins al final, tot intentant descobrir que està succeint. Treure l'entrellat no serà fàcil, però el repte serà molt gratificant, sobretot, segons s'apropi el final. En iniciar l'obra trobarem a escena una nena, que misteriosament viu reclosa a les golfes d'un pis. De cop, aquesta aparent calma, s'esquinçarà en rebre una visita inesperada i màgica d'una dona, que arribarà a ella a través del mirall. Aquest desconcertant succés desencadenarà una sèrie de fets amb un final inesperat, que farà que tot encaixi. Cal dir que les interpretacions, tant de #GemmaDeusedas, com d'#AnnaCarreño, són notòries. Estan plenes de veritat i ens permeten submergir-nos en aquesta història obscura amb un alt grau d'immersió, tot deixant-nos portar. El text de Marc Torrecillas, és realment original i misteriós. Sembla propi...

Dijous vaig veure #JuicioAlExtranjero al #TeatreTantarantana. Cal ressaltar l'aposta arriscada i convincent que fa aquest teatre per nous formats escènics, sent pionera a Catalunya, sota el meu parer. Aquest, ens porta teatre de nova creació... però sovint, també espectacles d'avantguarda rupturistes, com per exemple: #SiuWan, #ISEKAI: Història d'un segrest, etc. En el cas que ens ocupa avui, en la línia de l’explicat anteriorment, la peça parteix d'una premissa fantàstica, malgrat que l'execució és irregular. M'explico. A partir de la primera novel·la del cèlebre escriptor #AlbertCamus (L'estranger, de 1942), baluard de l'existencialisme i fer-ho tot instant el públic a participar (si volen), sota diferents rols (jutge, fiscal, acusat, parella, amic, etc.) en un particular judici referent a un crim comès, és sens dubte una idea meravellosa. El problema radica en el fet que l'execució falla per diverses causes en alguns aspectes. Els més importants s...

Ahir vaig veure #LaGavina al #TeatreLliure de Montjuïc. El resultat és realment espectacular. Com #JulioManrique ha dirigit aquest clàssic, majúscul, de #Txèkhov, adaptant-lo als nostres dies (malgrat tenir més de cent anys), de la mà de #MarcArtigau i en col·laboració amb #CristinaGenebat (que fa d'Irina), és tota una delícia per una persona aficionada al teatre, difícil de descriure. Així doncs, seguirem de ben a prop uns personatges acomodats dibuixats per Txékhov de manera sublim, en els seus problemes existencials pel que fa a l'amor, la família, l'art... i com aquests s'interrelacionen. El repartiment és estorant. Com tota la peça. No només pels artistes majúsculs que trobem, sinó per com desenvolupen els seus personatges amb ànima pròpia. L'escenografia, de #LlucCastells, fantàstica, no només és original, si no que guarda algunes sorpreses espectaculars. Com aquesta combina amb la il·luminació de #JaumeVentura, especialment al principi, resulta un goig. El jo...