Diumenge vaig veure #Adrenalina al #TeatreTantarantana.
Aquesta peça de nova creació dirigida i escrita per #ElisendaColl ens transporta a un modern restaurant, on acompanyarem a dos joves en un menú degustació ben particular i surrealista.
Així, aquestes dues persones que trobarem, no sabrem ben bé per què estan menjant juntes. Davant d'aquest panorama ens vindran al cap diverses preguntes, que anirem resolent segons avanci l'obra: És una cita? Es coneixien d'abans? Els uneix alguna cosa?
El fet que no arribin a aprofundir en la conversa (metàfora del que succeeix en un menú degustació), no fa sinó plantejar-nos encara més dubtes, que al final, després d'un bon gir final, ens revelaran. També ens porta una interessant reflexió el presentat en l'espectacle: Arribem a aprofundir mai en alguna cosa, en aquest món capitalista i superficial?
A escena comptarem amb la presència de #JordiSamper i #MontseFolgado. Les seves interpretacions són el punt fort de l'obra (conjuntament amb el missatge pedagògic). Per una banda, la Montse ens regala una sòlida interpretació que resulta un goig en si mateixa. Per l'altra, el Jordi, quan fa de germà de la protagonista, resulta enormement convincent gràcies a un molt bon treball de la gestualitat.
Tot plegat, conforma un espectacle especialment adreçat a un públic jove, pel missatge educatiu positiu, que fa un enorme treball de conscienciació en l'àmbit de la seguretat viària.
Podreu trobar aquesta proposta de la companyia #LaCítrica fins al 3-11-24.
Nota: bé.
Sinopsi:
Un home i una dona resolen un conflicte del passat en el transcurs d’un menú degustació. Què hauria estat d’ells si aquell estiu de fa tants anys no s’haguessin conegut? I què va ser d’ells després de l’incident que ho va canviar tot, convertint-los en víctima i botxí?
En aquesta “realitat de degustació” en la qual es troben immersos, els protagonistes malden per no quedar-se a la superfície i aprofundir en allò que els ha portat a trobar-se. Una tasca aparentment fàcil si no fos pel ritme frenètic i grotesc del restaurant que, com un potent algoritme, pretén ajornar al màxim la caiguda inevitable al temut avorriment. Una obra surrealista i irònica sobre la responsabilitat col·lectiva en la cultura de l’entreteniment.