Dissabte vaig veure L'Adversari al Teatre Romea.
Voldria dir-vos que aquesta absoluta joia relata els fets reals i esfereïdors que es van produir l'any 1993 a França. Això ho fa mitjançant l'adaptació de la novel·la d'#EmmanuelCarrère per part del tàndem format per #MarcArtigau, #CristinaGenebat i #JulioManrique. Aquest equip dramatúrgic, que també ens ha regalat la magnífica #LaGavinaLliure, ens guia pels esdeveniments protagonitzats per Jean-Claude Romand, que va simular, durant gairebé vint anys, treballar com a metge a l'OMS (Organització Mundial de la Salut), entre altres enganys increïbles. Tot plegat va culminar amb un brutal desenllaç, que no revelaré (per si no veu llegir el llibre o no coneixeu la història).
El succeït, tal com s'explica, en alguns moments resulta tan surrealista, que costa de creure que siguin fets reals. De fet, el cas, des del punt de vista psicològic, resulta fascinant.
L'obra destaca pel magnífic treball actoral de #PereArquillué, que va rebre un Premi Max per la seva interpretació, i també pel de #CarlesMartínez, en un paper de #Jean-Claude que difícilment oblidaré. És absolutament meravellós.
En definitiva, un espectacle imprescindible, una vertadera joia que no podeu deixar escapar i que podreu trobar fins al 27-10-24.
Nota: excel·lent.
Sinopsi:
El mes de gener de l'any 1993 Jean-Claude Romand va matar la seva dona, els seus fills, els seus pares, el seu gos i va intentar suïcidar-se, sense aconseguir-ho. Durant els dies següents es va saber que no era metge, com tothom creia, ni tampoc investigador a l'Organització Mundial de la Salut, i que tot el que se sabia sobre la seva vida era mentida. No era metge ni cap altra cosa: ni espia, ni traficant d'armes o d'òrgans, com al principi es va pensar, de tan difícil que és admetre que algú pugui no ser res. Es passava els dies al cotxe, a les àrees de servei de les autopistes, i quan va comprendre que estava a punt de ser descobert, va preferir matar els seus abans que enfrontar-se amb les seves mirades. L'escriptor francès Emmanuel Carrère va llegir els primers articles sobre el cas al diari "Liberation" i, de seguida, va decidir escriure'n un llibre, el seu primer llibre de no-ficció. La història d'un criminal narrada en primera persona: la del mateix Emmanuel Carrère.