Dimecres vaig veure #Cristina al #TeatreTantarantana.
Aquest espectacle ens situa a una boda on tots els assistents semblen gaudir, mentre les nostres joves protagonistes viuen aquesta gran celebració amb un cert patiment i angoixa. Així, a través del punt de vista de les tres, s'entomaran diferents elements de temàtica social d'enorme interès, com són la solitud, l'envelliment, les cures, l'amor... La mirada presentada, agredolça, ja que combina amb encert comèdia i tragèdia, a estones resulta críptica i entorpeix el dinamisme.
Cal destacar, però, el repartiment, que és buida a escena (literalment parlant): #TatianaDuñó, #IvetZamora i #MarinaAlegre / #AnnaRoy (segons el dia concret de la funció). A més a més, ens regalen unes grans interpretacions.
La direcció i text són corals, a càrrecs d'elles mateixes, conjuntament amb #JúliaValdivieso, pel que fa a la direcció.
Voldria dir que l'espai escènic és modest pel que fa a la posada en escena, però original. Aquest fa tot l'efecte i és a càrrec de #XèniaCubí (també encarregada de la il·luminació).
El vestuari, en consonància amb la proposta, resulta escaient i ajuda a submergir-nos la peça.
En definitiva, un espectacle de petit format d'una companyia jove emergent. Aquesta és recomanada pel públic més aventurer que busca propostes arriscades i diferents, allunyades de l'habitual.
La podreu trobar fins al 15-12-24.
Nota: bé.
Sinopsi:
Tres noies al casament de la Cristina. El banquet s’ha acabat i la nit avança. Elles no es coneixen, però s’hi troben, recolzades contra la paret del fons del saló de bodes. Immòbils, tacades per les llums de discoteca. No són capaces de ballar, de gaudir el que hauria de ser una gran nit. Per sobre de la música de revetlla, dels riures i l’enrenou, suren les seves pors. La por d’envellir a soles, però també d’envellir amb algú. Que les àvies que ara cuiden, algun dia siguin les seves mares. I el pànic d’estar desaprofitant la seva joventut.
Cristina és una tragicomèdia sobre tres noies travessades per l’angoixa del futur.