Dijous vaig veure #LaVidaSuspesa al #TeatreTantarantana.
Aquest bon espectacle en presenta una història ben particular, de la mà de #LuciaCalamaro, l'autora. L'original i trencador punt de partida és l'aparició amb sorprenent naturalitat de Vanessa (Segura), la parella de Jacob (Torres), que malauradament ha mort recentment. Aquest sobrenatural retrobament ens farà venir al cap diverses preguntes: és una aparició fantasmagòrica o està només al cap de Jacob? Com va morir Vanessa? Com va ser la relació de tots dos? Com s'ho ha pres la filla, Júlia (Morella), de només 13 anys? Aquestes i d'altres preguntes les anirem esbrinant seguint un sinuós camí, segons avanci l'espectacle. El fet que aconsegueixi mantenir l'atenció de la persona espectadora contínuament, és destacable.
El repartiment, dirigit amb encert per #RobertoRomei (director també del diamant #LehmanTrilogy, que vaig poder veure en 2016), ens regala unes interpretacions magnífiques. Resulta tot un goig poder veure a escena a #JúliaMorella, #VanessaSegura i #JacobTorres, portant-nos uns personatges (amb el seu mateix nom) tan particulars, amb ànima pròpia. Per cert, passarà molt de temps abans que no oblidi l'encisadora i sublim #LoshijosperdidosdeDios, a aquest mateix teatre, en la qual va participar Júlia Morella).
També m'agradaria apuntar que el fet que no hi hagi escenografia, o que el vestuari sigui ben quotidià i ordinari, no constitueix un obstacle per gaudir d'hora i mitja de peça que passa volant.
Cal dir que la llum de sala, de manera intencionada, està encesa durant tota l'obra. Aquesta decisió, pel que fa a la il·luminació, és trencadora i facilita els moments en què els personatges es dirigeixen al públic... però pot arribar a despistar o dificultar l'experiència immersiva de posar-se en la pell dels protagonistes.
En resum i per tancar, un espectacle que parla de la mort i de la pèrdua d'una persona estimada, però des d'un punt de vista enormement vitalista, malgrat que això pugui semblar un oxímoron. A més a més, tot això ho fa amb una història interessant i original, impregnada amb unes interpretacions elaborades i properes.
La podreu trobar fins a l'1-12-24.
Nota: notable.
Sinopsi:
La història és senzilla. Vanessa és morta, però no vol desaparèixer i ser oblidada. Per això, el seu fantasma vaga per una casa en plena mudança assegurant-se que serà recordada bé, com un ésser únic i insubstituïble.
El text descriu amb humor la lluita d’una família amb el pas del temps, amb el record. Perquè no és fàcil recordar i tampoc ho és oblidar. Les nostres vides passen en mig dels nostres fantasmes personals que no deixen d’aparèixer i desaparèixer.
La vida suspesa és un text que ens permet de conèixer per primera vegada a Catalunya a Lucia Calamaro, una de les veus més interessant de la dramatúrgia italiana contemporània.