A finals del mes passat vaig poder veure "La Presència" a La Villarroel i ara comparteixo amb vosaltres la meva ressenya. Aquesta nova joia que ens porta el grup Focus de la mà de Sixto Paz Produccions, ens transporta a una caseta a la muntanya que, sobtadament quedarà pràcticament aïllada per un fort temporal de neu. Entre les quatre parets trobarem a dos germans i la parella d'un d'aquests que s'han reunit per culpa del delicat estat de salut del seu pare, que fa pensar en el pitjor. Ràpidament, avisaran al metge i rebran una visita inesperada, que tot ho canviarà. Mentrestant, en paral·lel, es precipitaran una sèrie de fets gairebé paranormals que no revelaré per evitar espòilers. El que sí que us puc dir és que el repartiment és una absoluta meravella. Així, trobarem a Anna Sahun (Sol), Pau Roca (Ernest), Marc Rodríguez (Miki) i Nausicaa Bonnín (Sandra) immersos en una sèrie de successos que sens dubte, els sobrepassaran. Quines sorpreses i intrigues esperen a...

Dilluns 23 vaig veure "El Dia de la Marmota" al Teatre Coliseum. En aquest espectacular musical trobem de nou a Manu Guix, a la direcció musical, i Àngel Llàcer, a la direcció, substituït a darrera hora per Enric Cambray, arran dels seus problemes de salut dels quals, per sort, ja s'ha recuperat. Aquest tàndem, que tan bé funciona, any rere any ens regala musicals d'enorme qualitat i volada, com The Producers , d'enorme èxit pel que fa a crítica i públic. Ara ens porten aquest musical protagonitzat per Roc Bernadí, fent de Phil Connors, un popular i cregut meteoròleg televisiu que accedirà, rondinant, com gairebé sempre, a anar a cobrir una notícia relacionada amb el temps a un petit poblet dels Estats Units. En concret, l'anomenat "Dia de la Marmota" a Punxsutawney. Allà, la nova ajudant de producció, Rita (Diana Roig), tindrà un paper destacat... Tot, però, esclatarà en veure's atrapat en aquest gris dia per a ell que sembla repetir-se una vega...

El 20 de desembre vaig veure “L’origen del món” al #TeatreAkadèmia. És interessant com tracta el tema de la depressió i com aquesta repercuteix en la implicada, per descomptat, però també en la seva filla (amb qui conviu) i en la seva mare (que sovint va a veure-les), de retruc. També resulta enriquidor observar com les diferents generacions afronten la depressió, ja sigui des de la perspectiva d'una mare o la d'una filla. Per edat i experiència, la depressió és afrontada de maneres completament oposades. De fet, cadascuna entoma aquesta realitat des d’una praxi molt diferent. Cal dir que el text de #LuciaCalamaro (#LaVidaSuspesa) és profund, i hi ha una gran bellesa en aquest... malgrat abordar un tema espinós. En alguns diàlegs hi ha un veritable treball d’orfebreria amb les paraules. És un llenguatge molt literari. Resulta modern i profund, a parts iguals, tot i que en alguns moments, a causa d’aquesta densitat, pot fer que l’espectador o espectadora desconnecti. És a dir, n...

El 15 de desembre vaig veure #ElTigre al #TeatreGaudí. Aquesta magnífica comèdia ha fet gira per diferents indrets de Catalunya amb èxit i enguany la podem trobar al ("nou") Teatre Gaudí. La peça està escrita per #RamonMadaula i es basa, en part, en la seva experiència amb gurús/"coaches" motivacionals. De fet, segueix de prop la imposició de ser sempre feliços per aquest sistema capitalista que ens ho posa tan difícil, negant-nos sovint l'accés a les eines per poder-hi apropar-nos, sigui habitatge, salari digne, etc. Així trobarem a escena un d'aquests "professionals" que tot just acaba de fer una xerrada i ha de fer una sessió fotogràfica amb una dona que arrossega diversos problemes personals: arribar a fi de mes, suportar una parella que la traeix amb una altra persona... ¿Serà capaç el "coach" de capgirar l'estat anímic de la fotògrafa? ¿Aconseguiran dur a terme la sessió fotogràfica amb un bon resultat? ¿Què en sortirà de tot pl...

Divendres 13 de desembre vaig veure "Edu Ferrés: Loser" a l'Aquitània Teatre. Aquest original espectacle de clown, està interpretat, dirigit i escrit per Edu Ferrés (que ha participat a La Cubana i Yllana, pel que fa a teatre... però també l'hem pogut veure amb papers menors a cinema i televisió). La història, molt ben estructurada, segueix la vida d’un home que, tot i les nombroses (i còmiques) adversitats, continua lluitant i no defalleix. Aquest relat combina moments hilarants amb d'altres més pausats. Sens dubte, un dels punts forts de la peça és el fet que aconsegueix mantenir l'atenció de l'espectador, de manera ininterrompuda, tot i la dificultat de no fer servir paraules en cap moment per part de l'intèrpret. Cal dir, que aquest es buida a escena amb una actuació a destacar, on mostra un gran nivell tècnic pel que fa al clown. La seva presència escènica, la precisió en els moviments i la capacitat de transmetre emocions sense paraules són digne...

Diumenge vaig veure #ObservinAquestsFillsDePuta a #ElMaldà.   Aquesta divertida comèdia escrita per #AdriánPérea, per encàrrec de la jove companya #DúoFàcil, segueix de ben a prop la figura de #FlorentinoPérez, actual president del Real Madrid, així com de la constructora ACS (des del 1997). Amb ell descobrirem amb divertits gags, amb un fil conductor, com capitalisme, futbol i corrupció s'avenen prou bé. Veurem llavors la relació amb Aznar i el paper d'aquest a la famosa requalificació urbanística dels terrenys del Madrid, que va suposar un transvasament de diners públics a aquest club (privat). Però això no s'atura aquí, ja que veurem també com a petita escala també ho fem tots això d'anar cap al costat fosc. Així veurem com s'exerceix la corrupció des de diferents estrats de la societat de manera transversal. L'ampli repartiment, conformat per #MarcDomingo, #CrisMartínez, #FrancescMarginet, #ClaraMingueza, #AbelReyes, #MarcTarrida i #AgnèsCasa, mostra una mol...

El 4-12 vaig veure "Voltaire/Rousseau. La disputa" al Teatre Romea. Així, en aquesta particular proposta, seguirem de ben a prop la disputa entre els dos filòsofs més importants del segle XVIII: Voltaire (interpretat per Josep Maria Flotats) i Rousseau (interpretat per Pep Planas). El text, de Jean-François Prévand, adaptat per locació per Flotats (que també dirigeix), té un ritme pausat, que permet posar especial atenció a les grans interpretacions d'aquest duet amb tanta química, per una banda, i amb la paraula com a tal, per l'altra. Cal remarcar que el preciós vestuari d'època de Renato Bianchi, conjuntament amb l'espai escènic a càrrec de Flotats, multiplicat en aquest treball tan personal, transporta a la persona espectadora a un viatge a una altra època. En definitiva, una proposta clàssica de ritme pausat, on gaudir d'un referent del teatre català com és Flotats. Tot un combat intel·lectual entre dos il·lustrats d'enorme prestigi. Una confronta...

Diumenge vaig veure #AnnaKarènina al Teatre Nacional de Catalunya. Aquesta absoluta joia, dirigida amb gran talent per #CarmePortaceli, agafa la novel·la de Lev #Tolstoi, de l'any 1877, i li dona una mirada contemporània encertada, amb una posada en escena realment espectacular. No és casual que aquesta peça farà gira internacional (i es podrà veure a Brussel·les, Zagreb, París i Amsterdam). Del que estic convençut, és que arrencarà nombrosos aplaudiments arreu, independentment del país. Les actuacions del magnífic i ampli repartiment són d'un nivell espectacular, amb un resultat que és una delícia. Acompanyarem a Anna Karènina en el seu particular viatge d'amor, bogeria, turment... Aquesta travesia la realitzarem, també, amb el seu entorn, amb el qual empatitzem de valent, arribant a comprendre el que els passa pel cap, ja que aquests sovint s'adrecen al públic. Així, arribarem a empatitzar amb tots els personatges, que semblen tenir ànima pròpia. L'arriscada i vis...