Diumenge vaig veure #AnnaKarènina al Teatre Nacional de Catalunya.
Aquesta absoluta joia, dirigida amb gran talent per #CarmePortaceli, agafa la novel·la de Lev #Tolstoi, de l'any 1877, i li dona una mirada contemporània encertada, amb una posada en escena realment espectacular.
No és casual que aquesta peça farà gira internacional (i es podrà veure a Brussel·les, Zagreb, París i Amsterdam). Del que estic convençut, és que arrencarà nombrosos aplaudiments arreu, independentment del país.
Les actuacions del magnífic i ampli repartiment són d'un nivell espectacular, amb un resultat que és una delícia. Acompanyarem a Anna Karènina en el seu particular viatge d'amor, bogeria, turment... Aquesta travesia la realitzarem, també, amb el seu entorn, amb el qual empatitzem de valent, arribant a comprendre el que els passa pel cap, ja que aquests sovint s'adrecen al públic. Així, arribarem a empatitzar amb tots els personatges, que semblen tenir ànima pròpia.
L'arriscada i vistosa escenografia d'#AlessandroArcangeli i #PacoAzorín, conformada, entre altres elements, per unes vies de tren amb unes plataformes que circulen per aquestes com si fossin vagons, és integrada amb una inusual naturalitat a escena. El vestuari, a càrrec de #CarlotaFerrer, sorprèn amb la seva interessant proposta.
En definitiva, un espectacle en majúscules de tres hores que passen volant i que apropen el clàssic de Tolstoi al gran públic, amb una mirada que resulta un goig.
Nota: excel·lent.
Sinopsi:
Hi ha un lloc on la felicitat és possible per a totes nosaltres
Anna Karènina té uns principis forts i fa l'elecció de viure la vida al màxim. En un viatge a Moscou, s'enamora del Vronsky. Desafiant les convencions socials, abandona el seu home i es veu obligada a abandonar el seu fill per poder viure el seu amor.
En aquesta adaptació escènica de la brutal novel·la de Tolstoi, Carme Portaceli rescata l'Anna Karènina de l'escàndol amorós i la posa en escena perquè sigui jutjada, però aquesta vegada ella està decidida a explicar-nos el que realment va succeir, el que realment va sentir i el que ningú, excepte potser Tolstoi, va tenir en compte.