El 31-1 vaig veure Barcelona 24H al Teatre Gaudí i ara us porto la meva crítica d’aquest musical, que podreu trobar en cartell fins al 23-2-25. Aquest és un musical que, de fet, es va estrenar en plena pandèmia i que va ser un èxit de crítica, però que, per les particularitats de llavors, no vam poder gaudir tant com haguéssim desitjat com a públic. Per aquest motiu, celebrem àmpliament el fet que ara torni a la cartellera uns 5 anys després aquesta producció de "Suerte En Mi Vida". Aquest musical de petit format, dirigit amb encert per Marc Flynn, està realitzat amb enorme talent i dedicació, i ens regala unes cançons amb una elaborada lletra i composició. Com a resultat, cadascuna d'aquestes és absolutament meravellosa. No només són precioses, sinó que tenen directa relació amb la història i ajuden a reforçar-la. El repartiment, que mostra un gran nivell, resulta el mateix de fa 5 anys quan es va estrenar. El conformen Jaume Casals (La Riera i Kràmpack), Anna Piqué (La ...

El 30-1 vaig veure "Yo duelo" al Teatre Tantarantana i ara us porto la meva ressenya d’aquesta obra, que podreu trobar en cartell fins al 2-2-25. Aquesta peça de la companyia xilena "La gaviota podcast" és, tota ella, una autèntica amalgama polièdrica. Es tracta d’un espectacle d'escena híbrida que combina diferents disciplines. Barreja música electrònica amb un espai sonor molt elaborat, ple de gravacions, sons i efectes llançats en directe per la mateixa companyia... així com algunes petites peces musicals molt atractives (però curtes, malauradament). De fet, a mi, personalment, la música electrònica m'ha encantat. També hi trobem poesia, i no només en les paraules emprades, sinó en tot el que es presenta sobre l’escenari. Heu de tenir present que el tractament visual és exquisit, tant en les imatges com en la posada en escena, que resulta llampant gràcies a l’ús de pintura fluorescent i una estètica molt particular i cuidada. Aquesta autoficció gira al vo...

El 29-1 vaig veure "L'Aranya" al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i ara us porto la meva ressenya d’aquest espectacle, que podreu trobar en cartell fins al 9-3-25. Aquesta peça poc coneguda d'Àngel Guimerà, estrenada fa més de cent anys al Teatre Romea, arriba enguany per fer temporada al Teatre Nacional de Catalunya. Però no s'aturarà pas aquí, ja que farà gira per un total de 16 poblacions diferents d'arreu del territori. Per l'ocasió Jordi Prat i Coll ha fet una adaptació molt personal d'aquesta "aranya". L'obra, com a novetat significativa, la situa a l'època final del franquisme. Entre els destacats canvis, trobem també els protagonistes, que han estat inspirats en part en els mateixos pares de Prat i Coll. De fet, van parlar amb els respectius actors que els interpreten, és a dir, la Mima Riera i l'Albert Auseller per ajudar a aquests a construir els personatges. Cal remarcar la impecable feina de l'ampli i encertat re...

El 26-1 vaig veure "Entre monstres" al Teatre Akadèmia i ara us porto la meva crítica d’aquesta peça, que podreu trobar en cartell fins al 16-2-25. Aquest espectacle d'Israel Solà (conegut àmpliament per la seva exquisida feina dirigint a la companyia "La Calòrica") entoma frontalment un tema dur com el maltractament intrafamiliar. A través dels records del protagonista, activats arran de la visita a un pis en venda, la peça ens endinsa en la seva difícil infantesa marcada pel maltractament, mostrant diferents episodis de gran duresa. La peça, una cració de "42KM", es fa sobre un vernís de records i pensaments, amb la qual cosa el presentant no és planer o fàcil de seguir, arribant a ser un xic críptic en alguns moments. Les interpretacions del magnífic repartiment conformat per Montse Esteve, David Bagés (tot un referent del teatre al nostre territori), Rafa Delacroix i Georgina Latre (tots dos magnífics a " Not my monkeys "), estan plenes d...

El 24-1 vaig veure "Quan la vaig conèixer" ("Buyer & Cellar") a El Maldà i ara us porto la meva crítica d’aquesta peça, que podreu trobar en cartell fins al 9-2-25. Aquesta peça de Jonathan Tolins, constituiex una oportunitat gairebé única d'estar a tocar amb Daniel Anglès, conèixer-lo una mica més (gràcies a algunes vivències pròpies que explica), apreciar de prop les seves interpretacions, i en definitiva, gaudir d'ell i del monòleg que ens presenta. Us recordo, que ell no és només conegut pel seu treball artístic (com a actor, director, productor i autor... entre d'altres), en populars produccions com: "Golfus de Roma", "Rent", "Fun Home", "Mamma Mia"... si no que també és ampliament conegut per ser el director artístic del Teatre Condal i ser coach a "Eufòria" de TV3. Aquest ens explicarà una surrealista, però divertida, història relacionada amb la seva experiència com a treballador de Barbra Stre...

El 23-1 vaig veure Impossible a la Sala Atrium i ara us porto la meva opinió d’aquesta obra, que podreu trobar en cartell fins al 23-2-25. Aquesta bellíssima i intrigant peça, dirigida amb talent per Ramon Simón, constitueix un combat dialèctic formidable entre jutge i jutjat. Així, davant nostre, veurem com arran d'uns sospitosos fets hi ha hagut un detingut, el qual el fiscal interrogarà furtivament. Els fets en qüestió són escabrosos: un excursionista truca al 112 perquè un altre ha caigut de gran alçada i ha mort en l'acte, de manera brutal. El problema de tot plegat, rau en el fet que ambdós es coneixien, amb la qual cosa, la part acusadora desconfia que hagi estat un accident casual sense cap mena d'intencionalitat. Les interpretacions d'un, Bernat Quintana, i de l'altre, Lluís Soler (tot un referent del teatre català), són realment astorants. Mostren un nivell impressionant. Aquests estan acompanyats per un Guillem Albasanz estoic, requerit així per la natura...

El 17-1 vaig veure "Olympia" al Teatre Lliure de Gràcia i ara us porto la meva ressenya d’aquesta peça, que podreu trobar en cartell fins al 9-2-25. Aquest espectacle constitueix una mena d’homenatge a Paco Ibáñez i al seu disc gravat al Teatre Olympia de París i, alhora, al mateix Teatre Lliure de Gràcia, per una casualitat significativa que els uneix a tots dos pel que fa a la seva creació: el mateix dia del mateix mes (2 de desembre), però amb 7 anys de diferència (1976 i 1969). La història es presenta a través dels ulls de la creadora, Carlota Subirós (que ja ens va regalar peces bellíssimes com "Maria Rosa" i "El quadern daurat"), que ens connectarà amb la seva pròpia experiència, prenent de partida la seva infantesa. Així, veurem com es va aproximar, per primera vegada, al vinil de Paco Ibáñez i com va ser aquest encontre musical amb el cantant i la seva música tan característica i reivindicativa. Però la cosa no s’atura aquí, ja que el relat passa p...

Ahir vaig veure "Maleït Mirall" al Teatre Tantarantana. La proposta, de la jove companyia Maldito Espejo, que tot just aixeca el vol en el circuit professional, és engrescadora en línies generals, malgrat les dificultats trobades (que repercuteixen en el resultat final, això sí). Així, trobarem a escena una jove perduda, sense rumb, que arran d'una dolorosa ruptura amb el que fins llavors era el seu xicot, veu com tot el construït durant anys s'esfondrà. D'aquesta manera, davant de la nova situació, trobant-se tocada anímicament i amb una malmesa autoestima, emprendrà un camí espinós en el qual l'acompanyarem com a espectadors. Aquest "thriller emocional" el protagonitzen Laia Bannana, Lara Oliete i Orol Altimir, que ens regalen unes actuacions espontànies i naturals. El trio, molt ben avingut, funciona. En alguns moments, però, la dicció no és la millor i costa d'entendre el text. Tanmateix, això succeeix puntualment només. La intrigant trama d...

Ahir vaig veure "El jorn del judici" al Teatre Tantarantana. Aquesta sorprenent i elaborada comèdia, per a mi ha estat una sorpresa majúscula. El punt de partida és un cataclisme d'enormes proporcions, que deixarà pràcticament tota Mallorca anegada, a causa d'un enorme tsunami i només uns pocs supervivents. De primeres, no sembla gaire llaminera la cosa, però aviat us enamorarà, ja que, com es precipiten els còmics fets, així com el dibuix dels quatre protagonistes, que és realment captivador. El text, a tres mans, de Marta Barceló, Sergio Baos i David Mataró, és una delícia. No només amaga nombrosos i interessants fets que s'aniran precipitant davant nostre, amb un to còmic fabulós... sinó que aconsegueix presentar-nos quatre protagonistes, amb un passat (ràpidament presentat), sinó també amb un present i un futur (ja que experimentaran tots una divertida evolució). Aquesta voluntat que coneixem les interioritats dels protagonistes, els agafem estima i ens preocu...