El 27 de febrer vaig veure "Breu visita a la gola del llop" a El Maldà i ara us porto la meva opinió sobre aquesta peça, que podreu veure fins al 16 de març del 2025. Ja el primer espectacle d’aquesta jove i prometedora companyia (creada el 2018) em va semblar espectacular, com vaig apuntar en la meva ressenya de llavors: " Un segundo bajo la arena ". Hi ha companyies que es passen tota una vida intentant trobar una identitat pròpia, que faci que el seu teatre sigui alhora reconeixible i original. "Col·lectiu Desasosiego", amb només tres espectacles a l’esquena, ja ho ha aconseguit. I en dic tres perquè, per La Mercè d'enguany, es va poder veure un recorregut teatralitzat anomenat Com qui sent ploure, que malauradament no vaig poder veure. No el confongueu, per cert, amb la producció homònima de la Sala La Planeta. El text d'Àlex Solsona i Carla Coll és senzill, sense girs radicals ni diàlegs especialment punyents, però aporta un gran valor afegit ...

El 20-2 vaig veure "A Macbeth Song" al Teatre La Biblioteca i ara us porto la meva crítica d’aquest espectacle, que podreu trobar en cartell fins al 13-4-25. Aquesta obscura obra és una proposta arriscada i innovadora, ja que, sota l’aparença d’un concert del grup londinenc "The Tiger Lillies", nominat a un Grammy l’any 2003, edifica tot un "Macbeth". Així, les cançons presentades pel grup, totes relacionades amb l'obra de Shakespeare, estan condimentades amb les actuacions del gran repartiment format per Enric Cambray, Màrcia Cisteró i Andrew Tarbet. Aquests fan de fil conductor de l’obra, connectant cada cançó per fer arribar aquest prisma polièdric als nostres cors. Una de les gràcies de l’espectacle és aquesta barreja dels conceptes de teatre i concert, desdibuixant les fronteres entre totes dues disciplines. "La Perla 29" sempre ha tingut molt present la música en directe en els seus espectacles, però aquest cop fa un pas més enllà. Cal ...

El 12-2 vaig veure "Un déu salvatge" al Teatre Goya i ara us porto la meva ressenya d’aquesta obra, que podreu trobar en cartell fins al 6-4-25. Em fa l'efecte, des del desconeixement, que tant la paternitat com la maternitat, són actes de valentia amb, sovint, no gaire recompensa, malauradament. Aquesta peça entoma aquest fet frontalment, sota un vernís humorístic, però amb un rerefons dur i impactant, com és ser pare o mare d'un fill autoritari o fins i tot violent. Així, sota l'aparença d'una comèdia fresca i divertida, que ho és, també trobem aquest punt social, pel que fa a la tria de la temàtica. El repartiment conformat per quatre enormes talents del teatre català com són Pere Arquillué (que també dirigeix l'obra), Laura Conejero, Ivan Benet i Laura Aubert, funciona, però tampoc és sorprenent, ja que el seu enorme talent és difícil de quantificar. D'aquesta manera, les interpretacions, sens dubte, són un dels grans punts forts de l'espectacl...

El 5-2 vaig veure "He mort el pop" a la Sala Versus Glòries i ara us porto la meva opinió d’aquest espectacle, que podreu trobar en cartell fins al 2-3-25. Aquesta interessant peça torna de nou a la cartellera, després de fer gira per la Xarxa de Teatres d’Ateneus de Catalunya i constitueix una oportunitat magnífica per aproximar-se al fenomen d'Àngel Guimerà i, de passada, celebrar el tancament del centenari de la seva mort. El punt de partida de Lluís-Anton Baulenas, resulta fresc i original: pren les tres obres d’Àngel Guimerà més populars, ens en mostra alguns fragments i, un cop vist el final, continua més enllà, amb un toc contemporani i divertit, inventant possibles continuacions. Així, podrem trobar una Maria Rosa (1894) que acaba empresonada i a qui visita el responsable d'una editorial per oferir-li un lucratiu acord. També veurem l’enterrament de la Blanca, de Mar i Cel (1888), on es reuneixen els tres amics més propers que en parlen, d'una manera prou ...