El 27 de febrer vaig veure "Breu visita a la gola del llop" a El Maldà i ara us porto la meva opinió sobre aquesta peça, que podreu veure fins al 16 de març del 2025.
Ja el primer espectacle d’aquesta jove i prometedora companyia (creada el 2018) em va semblar espectacular, com vaig apuntar en la meva ressenya de llavors: "Un segundo bajo la arena".
Hi ha companyies que es passen tota una vida intentant trobar una identitat pròpia, que faci que el seu teatre sigui alhora reconeixible i original. "Col·lectiu Desasosiego", amb només tres espectacles a l’esquena, ja ho ha aconseguit. I en dic tres perquè, per La Mercè d'enguany, es va poder veure un recorregut teatralitzat anomenat Com qui sent ploure, que malauradament no vaig poder veure. No el confongueu, per cert, amb la producció homònima de la Sala La Planeta.
El text d'Àlex Solsona i Carla Coll és senzill, sense girs radicals ni diàlegs especialment punyents, però aporta un gran valor afegit aprofundint, de nou, en el teatre immersiu i el seu concepte. El teatre, sovint, és quelcom buit pel que fa a la interacció amb el públic, però màgic al mateix temps. "Col·lectiu Desasosiego", en canvi, ha trencat aquesta quarta paret amb precisió quirúrgica, obrint la porta a una certa interacció, però sense fer-la gens invasiva. Només demanen petites participacions... i això, fet així, requereix traça. De fet, el públic podrà tocar diferents objectes rellevants per a la història, però també en sentirà l’olor (a través d'una colònia) i, fins i tot, el gust (amb un simpàtic gaspatxo).
Ara hauria d'explicar de què va tot plegat... però, en realitat, penso que és millor no revelar gaires detalls. El que sí que és clar és que entrareu en un bingo i arribareu a jugar-hi, però els fets que succeiran me'ls guardo perquè la sorpresa sigui encara més gran.
El repartiment, format per Àlex Solsona (que, en comptes de dirigir l'obra, com en la primera ocasió, aquest cop surt de la seva zona de confort i actua... amb gran habilitat, cal dir-ho), Carla Coll (que repeteix), Àrid Soldevila (nou fitxatge) i Gaspar Corts (també encarregat de l’espai sonor, i que en el primer espectacle va meravellar tothom), traspua sinergia i és un autèntic goig. Això sí, es troba a faltar enormement en Pol Toro.
L'escenografia de Camille Latron (també responsable de la direcció tècnica) és realment espectacular i ens transporta a un bingo emblemàtic i tradicional, d’aquells de tota la vida. Els mantells, els cartons, el bombo del bingo, el cartell lluminós, les llums d'estil característic, els instruments de l’orquestra... Tot plegat, sumat al vestuari, que reprodueix fidelment el dels treballadors d’aquests establiments, crea un efecte magnífic.
En definitiva, una nova i divertida joia de "Col·lectiu Desasosiego" que no us podeu perdre.
Podeu veure aquest magnífic espectacle fins al 16 de març del 2025.
Nota: notable.
Sinopsi:
Aquesta nit no només gira el bombo: la vida també pot fer un tomb
El Col·lectiu Desasosiego ens convida a entrar a La Gola del Llop, un saló de bingo custodiat per un grup de treballadors que, empesos per la inèrcia del dia a dia, han oblidat la foscor del lloc on treballen. Aquesta nit fa un mes que va morir una de les jugadores més assídues: la Lourdes. En un intent maldestre per rendir-li homenatge, els treballadors hauran de descobrir com fer conviure la pèrdua i l’esperança, la por i la il·lusió, l’abisme i la fe.
A Breu visita a la Gola del Llop el públic assisteix a jugar a un particular saló de bingo amb música en directe, i els intèrprets esdevenen amfitrions, mestres de cerimònies, crupiers i servidors. Juntes compartirem el joc i la rauxa, però també la por i el desconcert.
